• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Sofia Pejoan Quiroga (2n batxillerat)

ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Sofia Pejoan Quiroga

DIA 1

Quan vaig arribar, vaig rebre una carpeta amb la informació actualitzada sobre el jaciment, on s’explicava la història del taller de terrisseria d’Antoni Tarrés. Aquell matí plovia a bots i barrals, i per tant no era possible fer treball de camp, de manera que em van guiar a una aula on es trobaven les restes extretes dels últims estrats. La classe estava separada en diferents grups d'estudiants de 3r de carrera, el Jacinto em va assignar amb el grup menys nombrós, de tres alumnes, i ens vam disposar a classificar la Unitat Estratigràfica que ens corresponia, separant els diferents fragments segons forma, color, presència o no de vidriat, material... Un cop fet això, havíem de mirar si els fragments d'un mateix grup coincidien d'alguna manera entre si i, en cas que encaixessin, els havíem d'enganxar. D'aquesta manera, quedaven junts diferents fragments que formaven una unitat, i els fragments que no encaixaven amb cap altre, eren unitats en si mateixos. I, finalment, un cop acabat aquest procés, vam començar a fer inventari, classificant els fragments de la UE en unes fitxes preparades per marcar el material, la presència de vidriat i/o decoració (interior o exterior), el procés de creació (a mà, motlle o torn), tipus de cocció, altres observacions...

 

DIA 2
El segon dia vaig fer treball de camp. Aquest cop em van assignar un grup diferent, amb només dos estudiants més, i durant tot el matí vam estar dibuixant un terra de maons que es troba just a la primera zona visible des de l'entrada. Preníem les mides amb una cinta mètrica fixa i una corda enganxades pels extrems amb dues vares de ferro fixades al terra (aquestes marcaven el punt 0 horitzontal) i amb un flexo que, col·locat perpendicularment i en angle recte amb la cinta mètrica, permetia marcar l'eix vertical del dibuix. D'aquesta manera, el flexo s'anava movent al llarg de la cinta mètrica per mesurar la distància que hi havia des del punt que havíem pres (que després s'uniria amb la resta de punts per poder fer el dibuix de la superfície) amb l'ajuda d'una plomada, que permetia marcar amb precisió el punt que es volia. Un cop agafat el punt amb aquests estris, es prenen els números que indiquen la cinta i el flexo, que donen unes coordenades per saber el lloc exacte on s'ha de dibuixar. Aquesta feina es duu a terme sobre un full mil·limetrat DIN A3.

 

 

 

 

 

 

 

DIA 3
Tot just arribar, vam prendre les cotes del mur que es trobava darrere de la superfície de maons de la qual vam estar fent la planimetria el dia anterior. Aquest procés es duu a terme amb un nivell (de fins a més de 2 metres d'alçada) que se situa perpendicular al terra en un angle de 90° en el punt del qual es vol prendre la cota. Fet això, es mira en quin punt coincideix la mira (un aparell semblant a una càmera del qual primer s'havia calculat a quina alçada quedava sobre el nivell del mar, per poder després fer els càlculs necessaris per saber a quina alçada també sobre el nivell del mar quedava la cota). Un cop se sap aquest número, es marca al dibuix en el lloc coincident, de manera que es pot saber a quina alçada està cadascun dels desnivells de la superfície dibuixada. A continuació, vam tornar a dedicar-nos al dibuix de la superfície, amb la mateixa metodologia que el dia anterior, però aquest cop vam dibuixar un forat que es trobava més a la vora de la zona central de l’excavació que tenia un nivell molt diferent al de la resta del recinte, ja que havia estat excavat molt més que les altres zones. Acabat el dibuix i indicades mitjançant una llegenda i diferents símbols els diferents materials i seccions que componien el forat, vam començar a prendre les cotes d'aquest dibuix per saber la profunditat de cada zona dibuixada.

 

DIA 4
Aquest dia, tot just vaig arribar, ens vam dedicar a netejar la ceràmica i els ossos que s'havien trobat i que encara no estaven nets. Per fer-ho, vam baixar al laboratori i a les aixetes vam omplir uns cubells amb aigua, que vam utilitzar per remullar els raspalls amb què després fregàvem els fragments fins que quedaven lliures de terra i brossa. Un cop netes totes les peces, vam tornar a l'aula, on vam dedicar-nos a siglar els fragments que encara no tenien marcada la UE i a donar la segona capa de laca a aquelles peces a les quals ja s'havia eixugat el número escrit. El siglat consisteix a donar una capa de laca transparent o blanca en forma de petit rectangle sobre la peça, en una part no massa rellevant del fragment, sobre la qual (un cop eixuta) s'escriurà la UE on s'ha trobat, el número de l'excavació i l'any. Un cop eixut el retolador permanent, es dona una segona capa de laca transparent perquè no s'esborri l'escrit.

 

 

DIA 5
En arribar, vam estar una estona fent les fitxes definitòries de les diferents Unitats Estratigràfiques, en les quals s’havia de marcar el tipus d’UE, fer-ne una descripció, donar una interpretació i fer-ne la seqüència física, on es mostren les diferents relacions que tenen amb altres UE, i per acabar es feia un croquis de tot el jaciment, destacant la UE tractada. Un cop vam acabar això, vam pujar a l’aula i vam acabar d’enganxar i siglar algunes peces, així com fer l’inventari dels últims fragments que quedaven. Quan jo ja havia de marxar, van començar a fer el dibuix de la ceràmica.

És el segon cop que faig aquesta estada i sense cap mena de dubte tornaria a repetir-la una i mil vegades més. Realment aquesta és la meva vocació i no hi hauria lloc on em pogués trobar més còmoda. Al setembre començo la carrera d’Arqueologia, i puc dir, sabent que no m’equivocaré, que seré al lloc que em pertoca. Dono les gràcies a la Sabrina i al Jacinto i a tot l’equip de la UB que ha fet possible aquest petit somni, i a tots els estudiants que m’han acompanyat i ajudat aquests dies, per la seva simpatia i el seu suport, que m’han fet sentir com una més del grup.