• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Camp de pràctiques del grau d’arqueologia

ArqueUB

Part 1. El jaciment: història

El solar que tens al davant és un dels camps de pràctiques del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. La seva història es remunta a uns quants segles enrere.

Si ens traslladem a la fundació romana de Bàrcino, aquest solar s’adscriuria al que es coneix com el suburbium: és a dir, que estava situat fora de les muralles de la ciutat. Més concretament, es trobava a 645 metres de la porta nord-oest de la muralla, des d’on sortia un camí que es dirigia cap als actuals carrers dels Arcs i de Canuda fins a desembocar en el que avui és el carrer Tallers.

Les muralles romanes van perdurar durant molts segles; però a partir del segle XIII la ciutat va començar a créixer molt fora de les muralles: eren els burgs o vilanoves, que estaven relacionats amb enclavaments religiosos o econòmics, com ara Santa Maria del Mar, les Drassanes Reials o Santa Anna. Aquest procés, que va començar a forjar-se al segle XI i es va afermar al llarg del XII, va fer que al centre emmurallat es localitzessin els edificis polítics més importants, les residències aristocràtiques i el barri jueu.

Va ser gràcies a aquest procés que es va consolidar el camí que es dirigia al carrer Tallers, atesa la importància de la comunitat que va començar a créixer al voltant de l’església de Santa Anna i a l’aparició de la vilanova del Sant Sepulcre. Per una acta del Consell de Cent que encara es conserva, tenim constància que en aquest carrer s’havien instal·lat tallers de terrisseria ja abans del 1350. Sobre això, una dada curiosa: l’activitat dels tallers era tan intensa i les seves deixalles tan incòmodes per als veïns, que en aquesta acta es prohibia als terrissaires deixar al carrer les argiles que utilitzaven per produir ceràmiques!

Malgrat que Jaume I va fer una muralla nova, el barri del Raval va haver d’esperar fins al projecte d’ampliació de Pere el Cerimoniós per formar part de l’entramat emmurallat de Barcelona, ja al segle XIV. D’aquesta manera, la urbanització del barri va tenir lloc a partir dels camins que havien anat sorgint fora de les muralles.

No va ser fins al 1841 que Antoni Tarrés va instal·lar el seu taller en aquest solar de la UB. Hi havia tres cases, un pati, un gran hort, naus per teixir i elaborar ceràmiques, un forn i altres construccions relacionades. Tarrés, però, hi va fer un seguit de reformes, de manera que, el 1858, el complex estava format per un edifici amb habitacions que donava al carrer Tallers, un distribuïdor interior, un edifici que servia com a expositor del taller i un tercer edifici de quatre plantes on es produïa la ceràmica. A més, també hi havia tres grans forns, enormes soterranis per emmagatzemar llenya i diferents edificis relacionats amb el vidrat de les ceràmiques.

El fill d’Antoni Tarrés va heretar el negoci i, després d’associar-se amb un altre terrissaire de prestigi, va decidir traslladar-se al número 11 de la ronda de Sant Pere. L’any 1953 es va portar a terme l’última reforma de l’edifici, que es va mantenir sense més canvis fins que va ser enderrocat, el 2005.

 

 

 

Part 2. Les excavacions de la UB

Tal com dèiem, aquest espai és un camp de pràctiques per als estudiants d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’última campanya d’excavació, en què van participar 25 alumnes, es va dur a terme entre els mesos de juny i juliol del 2022, i tenia múltiples objectius:

• Delimitar la separació entre el l’espai que ocupa el Camp de Pràctiques arqueològiques i l’antiga Casa de la Misericòrdia.
• Intentar completar d'una manera segura l'arquitectura de l'obrador del taller del ceramista Antoni Tarrés, determinant quines parts quedaven a cel obert i quines a cobert.
• Conèixer amb precisió les diferents fases de l’obrador del taller del ceramista Antoni Tarrés, construcció, reformes i la seva destrucció (enderroc) final

Així doncs, per complir aquests objectius, el solar va ser dividit en dos sectors: el sector meridional, que es va denominar sector 1000, i el septentrional, que es va denominar sector 2000. Al primer es van datar estructures construïdes entre els segles XVII i XVIII. En època més actual s’hi van construir dues estructures que formaven una porta a la qual s’accedia mitjançant un graó de pedra: podrien pertànyer a un edifici antic o fins i tot a l’expositor del taller de Tarrés.

A més, en aquest sector trobem diferents dipòsits i basses de decantació d’argiles, així com un canal de desguàs que contribuïa al procés de purificació. Així mateix, en aquesta zona hem documentat un paviment probablement coetani a la construcció de l’espai.

Tot aquest espai va estar subjecte a reformes i remodelacions, la seqüència de les quals hem pogut seguir, però no datar, tret de l’última, que es correspon amb la reforma efectuada l’any 1953.

Al sector 2000 vam poder documentar un possible dipòsit de gairebé dos metres d’ample i una gran bassa de decantació d’argila. Aquesta bassa va patir diferents reformes amb el pas del temps: se li va reduir l’amplària, va servir com a suport per a un altre petit dipòsit, es va tornar a pavimentar, etc. Per complir amb la funció d’espai de decantació d’argiles, es van construir diferents canonades de ceràmica vidrada que desembocaven a aquesta estructura. Relacionada amb un possible canvi de funcionalitat, trobem una estructura hidràulica bastant extensa: hi ha un col·lector, revestit de ceràmica vidrada, que travessa tot el solar i que desguassava al carrer Tallers.

En aquest sector també s’han documentat quatre canalitzacions més, tres a la zona oriental i una a l’occidental. Tot i que no hem pogut determinar quin nou ús tenien, la presència abundant de botons, agulles i un imperdible les relacionen amb la indústria tèxtil.

Com que el solar va continuar sent objecte de reformes, moltes d’aquestes canalitzacions estan destruïdes totalment o parcialment: s’hi van afegir noves estructures de funcionalitat encara no determinada, s’hi van construir canals nous…

Sigui com sigui, les excavacions han permès establir una cronologia que explica les transformacions que ha sofert aquest solar amb el pas dels anys:

Segle XVII?	Abans de 1858	A partir de 1858	Abans de 1950	A partir de 1953
La construcció del mur que separa aquest solar de la Casa de la Misericòrdia va marcar el primer punt destacable de la urbanització d’aquest espai. Per desgràcia, no s’ha pogut determinar la data exacta de la construcció.	Abans que Tarrés adquirís aquest terreny, s’hi va construir un edifici en forma de L,  probablement un petit dipòsit.	Tarrés va comprar el solar el 1841, però va ser el 1858 quan hi va fer una reforma considerable. Les excavacions han posat de manifest que existeixen dos espais diferenciats dins del solar: el sector nord i el sector sud.	En aquesta època, les estructures anteriors van ser destruïdes i van començar a abocar-hi deixalles procedents del taller. Així mateix, s’hi va construir una xarxa de canalitzacions nova. No se n’ha pogut determinar la funció, si bé les restes apunten a un ús relacionat amb la indústria tèxtil.	A partir de la segona meitat del s. XX, es va construir una claraboia a l’edifici per donar més claror a l’interior. Va ser així com es va mantenir l’edifici fins al 2005, que va ser enderrocat.

 

 

Part 3. Rutes guiades

Antoni Tarrés es va convertir en mestre del gremi de terrissaires el 1824. Amb el pas dels anys, per afermar la seva posició, va anar adquirint diferents locals i tallers tant a Barcelona com a l’Hospitalet de Llobregat.

Malgrat que es va dedicar a produir maons, atuells, adorns per a façanes o objectes ceràmics, el seu gran talent va ser la decoració escultòrica en terracota. Tant és així, que el seu taller es va convertir en la primera fàbrica que produïa aquests elements ornamentals per aplicar-los a l’arquitectura de la ciutat.

Tarrés va treballar amb grans arquitectes de finals del XIX, com Garriga i Roca o Francesc Daniel Molina. Una reforma de 1846, que permetia augmentar cent pams l’altura de les façanes si aquestes es decoraven amb bon gust, va ser la seva gran aliada per expandir la seva obra per tota la ciutat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si vols veure de primera mà com era el treball que es realitzava al taller d’Antoni Tarrés, et proposem una ruta breu, que comença en aquest mateix lloc on ets. Des d’aquí, passaràs per cinc punts del centre de Barcelona on encara avui podràs admirar l’art de les obres creades en aquest taller.