• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Sofia Pejoan Quiroga (4t d’ESO)

ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Sofia Pejoan Quiroga

DIA 1
Quan vam arribar, ens van donar una armilla, un casc i una carpeta amb la informació impresa sobre el jaciment que ens havien enviat prèviament per correu, on s’explicava la història del taller de terrisseria d’Antoni Tarrés. Els estudiants universitaris estaven repartits per grups fent diferents feines i a nosaltres ens van assignar un grup amb el qual treballaríem aquesta setmana. Al grup on em va tocar, em van deixar excavar gran part del matí: havíem d’arribar a l’estrat de cendra i recollir les restes que trobàvem: es guardaven els trossos de ceràmica grans, els que tenien forma o color, o els que estaven vidriats. També vam trobar algun os i un clau.

Quan tota la zona va estar excavada fins a aquest estrat, vam haver de fer que els perfils quedessin completament rectes i verticals. Les restes que sortien d’aquí no es podien guardar perquè estaven contaminades, però algunes peces les posàvem a les bosses dels perfils perquè crèiem que valia la pena conservar-les. Després, s’havia de retallar la vora on el perfil coincidia amb el terra (el nou estrat) resseguint-ne tot el perímetre, i per acabar, mullar una mica la superfície per fer-ne la fotografia (tot i que quan van fer això jo ja no hi era). També em van ensenyar a omplir una fitxa d’UE (unitats estratigràfiques), on es marcaven les característiques de l’estrat que s’havia estat excavant: color, textura, tipus de materials trobats... i una petita descripció i un croquis. I per acabar, vaig aprendre com fer les etiquetes de les bosses de restes: s’hi havia de posar l’any, la zona i el nombre de la UE.

 

DIA 2
El segon dia vam fer treball de camp. En aquest cas, es tractava de dibuixar el canal que toca amb la zona on estàvem assignats i on havíem excavat el dia anterior. Per fer-ho, es posa una cinta mètrica completament recta que passi per sobre, encara que sobresurti pels costats; i amb un flexo i una plomada es marquen els punts de referència per dibuixar el canal. Es posa el flexo en angle recte amb la cinta mètrica, s’agafa la distància de la cinta mètrica i amb el flexo i la plomada es baixa o es puja per establir les coordenades per tal que quedin totes les mides exactes. Quan es tenen tots els punts dibuixats, s’han d’unir per aconseguir la representació de la zona desitjada, i finalment retocar lleugerament a mà alçada perquè el dibuix no sigui tan geomètric i sembli més realista. Tot això ho vam fer sobre un paper mil·limetrat DIN A3 a escala 1:20.

 

DIA 3
Vam acabar el dibuix del canal amb els últims retocs i les últimes mides. Vam prendre les cotes que s’havien d’anotar al dibuix per saber la profunditat de cada zona dibuixada; per fer-ho col·locàvem el nivell (que estava marcat en centímetres) completament vertical a la zona de la qual volíem la cota, i amb la mira (que prèviament s’havia calculat a quina alçada estava per sobre del nivell del mar) miràvem quin nombre marcava el nivell i aquest es restava a l’alçada a la qual estava la mira sobre el nivell del mar, de manera que la cota que posaves al dibuix indicava a quina alçada estava aquella zona per sobre del nivell del mar.
Després d’això, vam fer la reconstrucció per escrit de la història dels estrats. És a dir, de cada estrat excavat s’havia d’escriure els materials trobats, els tipus de terreny, possibles funcions de la zona, cronologia... de manera que quedés un text explicant la història del sector de més antic a més modern.

 

DIA 4
Aquest dia vam utilitzar la major part del matí per netejar la ceràmica i els ossos que havíem trobat al sector, no només perquè estiguessin nets, sinó també perquè a l’hora de siglar no s’esborrés la informació. Per rentar-los vam omplir un cubell amb aigua i remullàvem la peça que volíem netejar i la fregàvem amb un raspall, així successivament fins que quedava neta. Quan vam haver acabat, vam pujar a una aula per siglar tot aquest material, és a dir, marcar cada peça segons la seva unitat estratigràfica, nombre de l’excavació i any. Per fer-ho, agafàvem laca líquida transparent i la posàvem a una cantonada de la peça per la part interior, formant un petit rectangle on es pogués escriure amb un retolador permanent de punta fina quan s’assequés, i després tornàvem a posar laca a sobre de l’escrit. Les peces del sector que vam siglar portaven aquest codi: 043/16 UE2210.

 

DIA 5
Com que hi havia molt material per classificar, vam siglar la major part del matí. Aquesta vegada em va tocar la unitat estratigràfica 2207. A mig matí, van venir alguns representants de l’Ajuntament, la televisió de l’Hospitalet i la Cadena Ser. A mi em van fer una petita entrevista per a la ràdio: em van preguntar què m’havia semblat l’estada, si tinc intenció d’estudiar Arqueologia, quines tasques m’han semblat més difícils... Quan vaig acabar l’entrevista, vaig dibuixar el mur que queda paral·lel al canal, al nostre sector. Més tard, vam seguir siglant, tot i que quan jo me’n vaig anar, encara quedaven caixes de material per fer.

Durant aquesta estada, m’ha encantat descobrir la quantitat de feines que es fan en l’arqueologia, veure que no tot es redueix a excavar i trobar, sinó que també hi ha la feina de camp, el laboratori, la classificació del material... Aquest ha estat el primer cop que he pogut formar part d’una excavació, i ha estat una experiència meravellosa; encara que algunes feines eren bastant cansades, sobretot fetes sota el sol, ho tornaria a repetir sense cap dubte. El Pierre, el Llorenç i el Marc han estat uns companys encantadors, molt simpàtics i amb qui m’he divertit molt, tot i que només he estat una setmana amb ells. Tot l’equip era molt agradable i el Jacinto (el que controlava l’excavació), encara que era molt perfeccionista, era molt simpàtic també (amb el seu típic “me tenéis contento...”). Aquests dies m’han servit per estar encara més segura que després del batxillerat vull fer la carrera d’Arqueologia i que, encara que no serà fàcil, m’ho passaré d’allò més bé.