• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Júlia Ferrerons Milian (4t d’ESO)

ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Júlia Ferrerons Milian

DIA 1

En arribar al jaciment el dilluns em va rebre una noia que va ser l’encarregada de presentar-me els estudiants i guiar-me una mica al començament. Em va donar l’equipament que necessitaria durant tota la setmana (una armilla i un casc) i em va explicar la història de les restes arqueològiques que teníem davant. Un cop va acabar l’explicació, vam entrar dins el recinte, on em vaig trobar envoltada d’estudiants universitaris. Imposava una mica, al principi. La noia em va guiar fins al Jacinto, el responsable de l’excavació, que em va donar la benvinguda i em va assignar un grup de 3 nois amb qui treballaria. El Jacinto va ser molt agradable des del principi i em va posar en un grup amb qui em vaig sentir a gust.
Quan vaig arribar, el Marçal, el Pol i l’Anna (els 3 nois del meu grup) estaven netejant amb el raspall d’una escombra l’estrat del recinte sobre el qual treballaven. Em van dir que podia ajudar-los fent aquesta tasca, i això vaig fer. Després d’escombrar, el que calia fer era recollir el que havia sortit i posar-ho en uns grans sacs on es posaven totes les restes que no servien per a res. Quan la piscina (el recinte sobre el qual treballàvem) va estar neta, els nois van fer fotos des de diferents angles i amb una escala (perquè mirant les fotos es pogués saber quant mesurava). A continuació de fer les fotos, vam mesurar la profunditat de diferents punts de la piscina i ho vam anotar en un dibuix. Jo aguantava el metre amb les mesures i el col·locava allà on em deien.
Finalment, el Marçal es va posar a picar per trobar un nou estrat i, a mesura que anava picant, la resta de nosaltres recollíem la terra que no servia i la llençàvem. Va ser un inici interessant.

 

DIA 2

El dimarts vam variar una mica. Quan vaig arribar al matí, la capa que havien estat picant ells el dia anterior ja estava completament picada, de manera que ara estàvem contemplant i treballant un altre estrat. El que vam fer quan vaig arribar va ser fer la planta. Això consisteix a fer un dibuix com si el recinte es mirés des de dalt, de manera que vam haver de prendre les mesures. Les mesures de planta s’aconsegueixen dividint el recinte en dos amb un flexo. Juntament amb aquest flexo es col·loca un fil. Llavors s’estén un altre flexo en un angle de 90º amb el fil fins al punt que vols mesurar. La distància des del mig (és a dir, des del fil) fins al punt desitjat es sabrà amb el flexo. Les mesures que anàvem donant algú del grup les anava anotant en el full a escala 1:20 i després s’unien els punts i es pintava si calia pintar.

 

 

DIA 3

Un cop més, quan vaig arribar ja havien fet feina i una altra capa havia estat picada. Vam haver de prendre bastantes mesures de l’alçada de l’última capa. Era la capa de maons, de manera que era l’última capa ja que vol dir que era el terra. Em van ensenyar com fer servir el nivell, una espècie de càmera a sobre un trípode que donava mesures exactes i que per obtenir-les havies d’enfocar amb una rodeta. Llavors l’Anna anava movent el metre i jo l’enfocava amb el nivell i donava la mesura que sortia. A continuació, algú de l’equip restava aquesta xifra a l’alçada que estàvem sobre el nivell del mar, de manera que quedava l’alçada a què es trobava aquell punt.
L’altra tasca que vam fer va ser dibuixar tots els maons que formaven el terra amb precisió, de manera que també vam haver de mesurar els maons i plasmar-los en una planta.

 

DIA 4

El dia va començar bastant entretingut ja que van venir a buscar els sacs de terra amb un camió i una grua i tots n’estàvem molt pendents. Mentrestant, però, vam netejar l’última capa, la de maons, i després en vam fer fotos. Em van deixar a mi fer-ne unes quantes i va estar bé.
L’altra part del dia, i la més nova per a mi, va ser quan vam anar a una aula de la universitat a siglar. Siglar és el que es coneix com a agafar un tros de ceràmica o algun altre material trobat en el jaciment i posar-li el seu “codi” d’identificació. Per posar aquest nom el que fèiem era trobar un tros pla i fer-hi una passada d’esmalt d’ungles. Deixàvem que s’assequés i, un cop sec, escrivíem el nom amb bolígraf permanent. Quan aquest permanent s’assecava, posàvem una última capa d’esmalt. Ara bé, si trobàvem dues peces que encaixaven com un puzle les havíem d’ajuntar amb pega i només escrivíem el codi en una de les dues peces, que posteriorment serien una de sola.

 

 

DIA 5

L’últim dia va ser únicament estada a l’aula, siglant. Jo em vaig limitar a siglar i enganxar peces que s’assemblaven, però els companys del meu grup van classificar les peces segons el color, el material, la forma, etc. segons unes plantilles establertes per la UB. Jo com d’això no hi entenia, vaig fer d’altres coses.

 

Conclusions

Mai abans havia fet cap tipus d’activitat així. He pogut aprendre a utilitzar moltes eines, he après noves paraules i he ajudat en una excavació, que és més del que podria imaginar que diria anys enrere. Tot i que només ha sigut una setmana i realment no ha donat temps a fer molta varietat de coses, ha sigut una experiència molt interessant i divertida. Realment ho recomano, no només des del camp d’arqueologia, sinó en qualsevol camp que pugui ser d’interès de la gent. Treballar amb universitaris ajuda molt i pots arribar a veure com és la vida d’estudiant i com pot ser la vida d’arqueòleg. Realment m’ha agradat molt. No sé si en un futur faré alguna cosa relacionada amb l’arqueologia, perquè en realitat no sé gairebé res del meu futur, però segur que serà una setmana que tindré present durant molt de temps.