• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Adam Grañén García de las Heras

ArqueUB

Una estada arqueològica a la universitat de Barcelona:  Adam Grañén

Introducció del projecte

Se’m va proposar participar en l'experiència del campus arqueològic de l’Universitat de Barcelona per part de la meva tutora, estudio batxillerat humanístic i vull fer la carrera d’antropologia, així que la proposta em va semblar fantàstica! Aquesta estada consisteix en cinc dies per aprendre les bases fonamentals de l’arqueologia: els estris, els processos, els tecnicismes… Aquesta excavació en concret fa anys que està en funcionament. Es tracta d’una terrisseria d’Antoni Tarrés, conegut per realitzar les millors ceràmiques del segle XIX a Barcelona. Durant la meva estada, els estudiants de grau a l’Universitat van ser els meus professors. La meva feina era acompanyar-los i ajudar-los en tot allò que poguessin necessitar, a la vegada que ells m’ensenyaven.

 

Diari de l'estada

Dilluns 15 de juliol. Primer dia. 

El primer dia va ser el que més em va agradar. Ens van contextualitzar i vaig conèixer als meus companys. Una vegada dins el jaciment vam participar en l’excavació de forma activa amb pic i pala. La nostra feina principal va ser perfilar les vores ja fetes per marcar l’àrea en la qual hi treballaríem. Per l’altra banda, també vam dedicar gran part del temps a escombrar tota la terra sobrant per veure bé la superfície. Vaig aprendre el procediment, el qual és: excavar, rentar i fotografiar. Em va sobtar veure la quantitat de peces que es trobaven constantment i com la gran majoria es llançaven. Això és degut al fet que només s’agafen les peces més grans, amb una forma més característica o obvia, o amb colors més cridaners. Això és perquè es divideix tot per estrats (espais de terra amb materials d’un temps concret). Una altra cosa que em va sorprendre va ser veure quants separadors de forn hi havia.

 

 

Dimarts 16 de juliol. Segon dia. 

El segon dia el vam dedicar a començar el dibuix de planta, per fer-ho, primer calia prendre les mesures necessàries del jaciment. Se’m van ensenyar molts elements nous, com per exemple el jalón, una barra de ferro blanca i vermella (cada ratlla de color són 10 cm) que serveix per fer de referència de mesura a l’hora de fer les fotografies. Un altre element que vaig descobrir va ser el nivell i la mira, els quals ajuden a trobar el punt zero, un punt de guia que ens indica l’alçada del mateix respecta del nivell del mar. Això se’n diu “agafar cota”. La topografia del lloc es mesura per seccions, on es claven claus i s’hi estaquen pals de ferro per després mesurar amb una cinta mètrica cada secció. Les cintes mètriques fan d’eix i marquen els punts que s’han de dibuixar. La plomada és un pes que s’utilitza per marcar la part de l’eix que s’ha de dibuixar. És molt important tenir en compte tots els detalls a l’hora de dibuixar el jaciment, les textures, els nivells, les imperfeccions, els materials… Finalment, s’uneixen els punts i s'obté el dibuix. Es tracta d’un procés que demana molta precisió i paciència

 

Dimecres 17 de juliol. Tercer dia 

El tercer dia ja havíem acabat la feina al jaciment i vam baixar al laboratori d’Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Allà, les peces són seleccionades i rentades amb aigua. Una vegada seques, s’han de lacar en un punt determinat. Per lacar-les hi busquem un lloc llis a l’interior de la peça, a la part no visible o al tall. La laca és un gel transparent, el qual una vegada sec, ens ajuda a fer el siglat. El siglat és el procés d’etiquetatge pel que passen les peces. En aquesta “etiqueta” hi ha de constar el número d’excavació, l’any i l’estrat. Això s’escriu amb un escuradents sucat en tinta xinesa. És una feina molt difícil si es té mal pols!

 

Dijous 18 de juliol. Quart dia 

El quart dia també l’hem passat al laboratori. Ens hem dedicat a agrupar les peces ja siglades per grups com: elements constructius, elements decoratius, elements de ceràmica com nanses, separadors de forn… Totes aquestes peces i materials passaran eventualment a ser conservades al MUHBA (Museu d'Història de Barcelona), que es dedica a conservar, tractar i estudiar les peces enviades. En Josep Maria ens ha explicat el procés pel que passen aquestes peces i/o materials abans d’arribar al museu. Hem assistit a un seminari sobre l’IAB (Inventari d’Arqueologia de Barcelona), on hem après les sigles utilitzades a l’hora de fer l’inventari. Un fet que he après i que m’ha sorprès ha estat que Barcelona es tracta d’un gran i únic jaciment arqueològic.

 

 

Divendres 19 de juliol. Últim dia 

El cinquè dia vam tornar al jaciment, on ens vam dedicar a revisar i corregir el plànol. A la vegada que ho feien, em van ensenyar què és una fitxa estratigràfica i com fer-la. També em van ensenyar que era la unitat estratigràfica (UE). La UE serveix per a recollir la màxima informació sobre l’estrat on s’està treballant, una definició, les diferents parts que caracteritzen l’estrat la textura, el material, el color una descripció de l’estrat, una interpretació de l’ús que se li donava, la seqüència física (l’ordre dels estrats) i finalment el croquis, és a dir, el dibuix de planta. Després del descans vam baixar al laboratori a seguir l’inventari. Vam començar a classificar les peces. Aquest procés compta amb una gran varietat de factors a tenir en compte, d’entre ells la quantitat de fragments, el tipus, la tècnica de cocció i les observacions

 

 

Conclusions

En general, aquest projecte m’ha brindat moltes oportunitats a acostar-me al món de l’arqueologia i m’ha ensenyat les parts més boniques, però també les més dures. Durant la meva estada al campus m’ho he passat molt bé, he conegut gent molt interessant i he après moltes coses. Per acabar, m’agradaria dir que ha estat una gran experiència, he gaudit molt i estic summament agraït que se m’hagi donat aquesta oportunitat.