• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Eulàlia Rafart Vidal (1r de batxillerat)

ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Eulàlia Rafart Vidal

Gràcies al Treball de Recerca que he de presentar a Batxillerat m’he assabentat d’aquestes estades per a estudiants preuniversitaris. Aquest primer contacte amb el món de l’arqueologia m’ha estat molt útil tant pel treball que he de fer, com pel meu futur, ja que la meva intenció és fer la carrera d’arqueologia.

 

Dia 1.  2 de juliol de 2018
Avui ha estat el primer dia d’aquesta estada, i ha estat un dia molt emocionant, on alhora he après moltes coses.
La zona del jaciment que he treballat és un antic taller de ceràmica del s. XIX, que era propietat d’Antoni Tarrés.
Principalment les peces trobades han estat trossos de ceràmica, o peces relacionades amb l’elaboració d’aquesta, com per exemple peces de forn o motllos.
Quan aquest matí he arribat m’han fet una petita introducció del jaciment, m’han donat una armilla i un casc per treballar, i tot seguit ja m’han assignat a un grup. Quan he arribat, el grup amb què m’ha tocat estava intentant treure un motllo de guix molt fràgil. Al final no l’hem pogut treure d’una sola peça, ja que s’ha fragmentat.
En aquest primer dia, principalment el que hem fet ha estat baixar un estrat del tros delimitat del jaciment que teníem per excavar. Aquesta feina no tenia gaire complicació, només s’havia d’anar picant amb el pic, això sí, havies d’anar amb compte de no picar en segons quins llocs per no destrossar l’estrat de baix. De tant en tant havies de parar de picar per anar netejant el tros. Tenir el tros net és important per a un treball més còmode i per veure el que estàs fent.
Picar és una feina cansada ja que t’has de passar moltes hores a pic i pala, però és reconfortant anar-te trobant peces mentre vas picant. També hi ha molt bon ambient que fa que la feina sigui més amena.

 

Algunes de les peces trobades		Material que s’utilitza

 

 

Dia 2.  3 de juliol de 2018
Avui ha estat un dia bastant igual al d’ahir amb la diferència que ja tot no era nou i he sabut utilitzar millor les eines.
Una de les coses que he vist molt clar avui són els canvis d’estrat, ja que a la zona on he picat es veia molt bé el canvi de color de la terra. L’estrat de dalt era més aviat d’un color vermellós amb una textura argilosa, mentre que el de baix era d’un color més grisós o negre i més compacte.
També hem fet una netejada general al tros excavat per acabar de treure el primer estrat i l’hem ruixat per veure si en alguna zona faltava treure aquest primer estrat.
Finalment avui hem trobat una peça molt bonica, era una peça de decoració amb un àngel (a part de moltes altres coses, però aquesta és la que m’ha cridat l’atenció).

 

Dia 3.  4 de juliol de 2018
Avui no ha estat un dia tan intens com els altres dos, ja que no hem hagut d’excavar, però el que hem fet també m’ha semblat molt interessant.
El primer ha estat tornar a netejar tot el tros perquè el pròxim grup d’estudiants pugui començar a excavar el pròxim estrat. Això de netejar sembla que no s’acabi mai, ja que com que es va trepitjant sempre hi ha algun tros on treure terra.
Quan ja ha estat tot més o menys net hem tirat aigua per ressaltar els colors i fer una foto. A les fotos sempre es posa un jaló per poder imaginar més o menys les dimen­sions del que estàs veient.
Després hem fet una secció acumulativa, que serveix per veure el canvi de relleu en cada estrat i la variació de la terra. Amb la mira hem anat determinant les diferents cotes, que s’han anat marcant en un paper mil·limetrat, on ja hi havia feta la secció del primer estrat, i d’aquesta manera veure les diferents variacions. En tot moment t’has d’assegurar que la mira estigui anivellada perquè tot estigui fet amb la màxima precisió.

 

Finalment avui he anat al laborat ori d’Arqueologia, on hem portat les peces trobades. També m’han ensenyat com s’han de netejar i què utilitzen: principalment aigua i un raspall. Encara que netejar és molt simple, s’ha d’anar amb compte de no fregar molt fort si la peça té algun vidriat o pintura per impedir que puguin saltar.

 

 

Dia 4.  5 de juliol de 2018
Avui hem començat amb la feina de laboratori, amb totes les peces trobades ja netejades, hem començat a siglar-les.
Siglar és donar un nom a la peça trobada, totes porten el mateix nom: el codi del jaciment, l’any i la unitat estratigràfica (en quin estrat s’han trobat). Per siglar primer s’hi ha de donar una capa d’esmalt transparent (en el lloc més discret possible), després s’escriu el nom amb tinta xinesa o un retolador permanent, i finalment se li dona una segona capa. Si la peça és de color negre la primera capa d’esmalt es fa de color blanc.
Quan ja ho hem tingut tot fet, ho hem pujat en una aula i les hem col·locat sobre les taules. Després les hem anat classificant per colors, pel que eren (rajoles, nanses, testos...), i per forma.
També hem començat a inventariar-ho tot. En una graella s’havien d’anar posant les característiques de les peces amb uns codis que estaven en un dossier. Inventariar no és el que m’agrada més ja que és molt repetitiu.
Finalment, avui ha vingut la tele (Betevé) i la ràdio (Radio Barcelona) per fer un reportatge del jaciment i de la feina que fan els estudiants en aquest, i amb mi també han volgut parlar.

 

Secció accumutaliva

 

Dia 5.  6 de juliol de 2018
Avui ha estat l’últim dia d’aquesta estada, i no ha estat gaire diferent a ahir. Primer hem acabat d’inventariar totes les peces que no s’havien acabat ahir.
Després hem tornat al jaciment, on hem hagut de fer unes fitxes descrivint cada estrat del jaciment detalladament: primer es fa una descripció, després expliques què intueixes que era i per a què servia, a continuació has de dir quina relació tenia amb els altres estrats i finalment fer un dibuix.
I això seria tota la feina que he fet avui, però les tasques que encara queden per fer són: fer les siluetes d’algunes peces, i si algunes encaixen s’han d’enganxar; per exemple, hi havia un gerro que per les peces que hi havia es veia bastant sencer.
I aquí acaba la meva experiència!

 

Conclusions:
M’ha encantat aquesta experiència, i el resultat ha estat molt bo i satisfactori. Trobo que aquestes estades són molt útils per fer una primera presa de contacte amb el que és un jaciment arqueològic, quines tasques es fan i quines metodologies utilitzen.
De totes les feines que he fet, picar és la més cansada, però alhora és la que més m’ha agradat.