• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Ginger Nicole Domínguez

ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Ginger Nicole Domínguez

11 de juliol, primer dia

Avui ha sigut el primer dia de feina. Hem conegut presencialment la Sabrina, que ens ha explicat una mica com funciona tot i el que faríem al llarg de la setmana. A més, ens ha donat un casc i una armilla molt maca que ens ha agradat molt a la meva amiga i a mi. Una vegada dins del camp, ens ha presentat el grup d’estudiants. Gairebé totes havien fet ja l’últim curs del grau i estaven fent les pràctiques. Hi havia una noia que, com nosaltres, va fer aquesta estada fa alguns anys. També hem conegut el Jacinto, el director de l’excavació.

 

Per a les estudiants de grau també ha estat el seu primer dia de feina, però havien començat més d’una hora abans que nosaltres. Quan nosaltres dues hem començat, ens han separat en dos grups. En el meu grup, algunes noies estaven treballant dins del forat. Jo m’he quedat fora, on m’han explicat què estaven fent exactament i què era el que buscaven. Amb la Bàrbara, m’he posat a escombrar una zona perquè s’havia de fotografiar. Es veu que escombrar és una part rellevant de l’excavació.

 

Després m’han deixat fer algunes fotos. Avui també he après a fer una secció i a prendre cotes. Per mi, no és una feina gaire divertida... A més, el sol era molt fort. A l’hora de fer la secció hem fet servir un regle que d’un costat tenia una forma que mai havia vist. M’han explicat com es llegia, però crec que segueixo sense entendre-ho del tot.

 

 

12 de juliol, segon dia

Quan hem arribat el meu grup estava fent l’altra part de la secció; es veu que és una part molt necessària de l’arqueologia i requereix molt temps.

 

Les companyes volien començar a picar l’estrat que vam fotografiar ahir perquè es veu que és una elevació del paviment. L’objectiu és fer la planta dibuixada de com es veu la part de l’estrat des de dalt. Una vegada s’ha enllestit aquesta part, hem començat a prendre cotes que ens han servit per marcar les diferents altures que té aquesta planta. He vist que això de mirar el nivell no és el meu punt fort. Mai havia vist un nivell amb aquesta forma ni tampoc tot el procés que es fa abans de començar amb les cotes, com per exemple mirar el punt en què es troba el nivell sobre el nivell del mar.

 

Després d’esmorzar, hem acabat de fer totes les seccions i hem començat a picar l’estrat amb l’elevació. He pogut provar el pic i és més cansat del que sembla. Una altra cosa que s’ha de fer és netejar amb la pala cada vegada que es pica.

 

 

13 de juliol, tercer dia

Avui ha estat un dia una mica diferent perquè venien periodistes d’un diari a fer-nos fotos. Quan hem arribat, a les 9:30, el meu grup ja havia acabat de picar i de fer la part de les fotografies amb unes banderoles per veure la mida real de l’estrat. En acabar, hem tornat a fer la secció. És un treball molt repetitiu i pot resultar cansat si no t’agrada gens l’arqueologia. Hem passat tot el matí fent el mateix. Al migdia hem començat a picar de nou, però, aquest cop, el que seria el paviment fins a arribar al canal. L’altre grup s’ha encarregat de l’altra banda del canal. He suposat que volien arribar a una línia (grossa) blanca que, pel que he entès, era el perfil. La meva opinió és que avui no hem fet res nou. L’únic diferent és que s’anaven trobant restes de materials o d’ossos. Alguns d’aquests materials no es conserven, perquè ja se n’han recollit molts. S’ha de preguntar al Jacinto si es llencen.

 

 

14 de juliol, quart dia

Ja estem més a prop de finalitzar aquesta experiència. M’he adonat que això no és per a mi. No obstant això, no em penedeixo d’haver-m’hi apuntat. Quan hem arribat feia poc que s’havien posat a picar el tros sense picar que els quedava d’ahir, ja que abans d’acabar van haver de treure les plantes d’una part del jaciment perquè venien a gravar de la universitat per fer una mena d’anunci. A més, ahir a la tarda van anar al laboratori i no van poder enllestir la feina, que avui s’havia d’acabar. Jo, en alguns moments, també he picat o palejat. He de dir que hi ha hagut un moment en què no sentia els braços. Després d’esmorzar, hem començat amb la secció, un altre cop, de tot el que havien picat, i ens ha tocat recollir totes les pedres i brutícia que van caure al voltant de quan vam picar perquè no sortissin al vídeo. En aquest moment, crec que ja sabria dir els passos de la secció sense ajuda. Aquesta vegada no he ajudat tant perquè volia veure millor el dibuix de la secció. Hem estat així fins a l’hora de marxar.

 

15 de juliol, últim dia

Avui ha sigut el nostre últim dia. Quan hem arribat, el meu equip estava acabant la secció que vam deixar a mitges ahir. Sincerament, avui hem fet bàsicament el de sempre, ja que no hem tingut l’oportunitat d’anar al laboratori. A la secció no li faltava gaire, així que no hem tardat a posar-nos a picar de nou fins al canal. Pel que he entès s’ha de picar, fer secció i així consecutivament fins a arribar a la línia blanca que es pot notar gràcies al canvi de color de la terra. Entre totes, hem pogut acabar de picar. Hem acabat cansades i suades. Al final de la jornada, ens hem acomiadat de totes i hem donat la nostra opinió de la setmana a l’equip i a la Sabrina.

 

 

Conclusions

Sincerament, en aquest curt període de temps m’he adonat que l’arqueologia, definitivament, no és la feina de la meva vida. He conegut unes noies molt simpàtiques que s’han molestat a explicar-nos les coses i ens han tractat com un més, malgrat que no teníem cap coneixement al principi, però la feina en si no m’ha agradat gaire i he de dir que, al final, volia que els últims dies passessin de pressa. No obstant això, és una experiència que mai oblidaré i que, sens dubte, explicaré als meus amics i amigues. Amb tot, m’he adonat que l’arqueologia no és el meu fort. Gràcies a tots i totes per l’oportunitat.