• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Sofia Ballester i Mònica Font (4t d’ESO)

ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Sofia Ballester i Mònica Font

El meu nom és Mònica Font i Montserrat i aquest any he estudiat 4rt d’ESO, el curs que ve, faré batxillerat, per això vaig anar al Saló de l’Ensenyament a informar-me sobre les carreres que més m’interessaven. Vaig donar el meu correu electrònic a la unitat de futurs estudiants UB per anar rebent informació sobre les diverses activitats que organitzen. Arran d’això, em va arribar un correu informant-me sobre l’estada d’ArqueUB (estades d’estudiants preuniversitaris) a la Facultat de Geografia i Història. L’objectiu de l’estada era donar a conèixer a la ciutadania el treball dels arqueòlegs. La idea des del primer moment em va interessar i vaig decidir apuntar-m’hi del 10 al 15 de juliol del 2016. No gaire després em van contestar a la sol·licitud, estava acceptada i hi incloïen un dossier amb informació del projecte com:

• Informació sobre el jaciment (història; planta; excavacions de la UB; l’estat actual; troballes...)
• Ubicació camp i punt de trobada
• Consells pràctics (què cal portar i recomanacions)
• Tasques (diari de camp digital)

Em dic Sofia Ballester i acabo de fer 4t d'ESO. Vaig saber d'aquesta activitat gràcies al meu professor de Ciències Socials i Història, ja que li vaig comentar que m'interessava l'arqueologia.

 

SOBRE EL JACIMENT

Durant l’època dels romans, aquest solar era un suburbium (que estava situat als afores de la ciutat, fora les muralles). Des de la porta nord-est, sortia un camí que es dirigia a l’avui carrer dels Tallers, era d’uns 645 metres de llarg.

A partir del segle XIII, la ciutat de Barcino (l’actual Barcelona) va anar creixent fora de les muralles. A dins hi quedaven els edificis públics més importants, residències aristocràtiques i el barri jueu. El que es formava fora eren els burgs o vilanoves.

Gràcies a aquest creixement, el camí que duia al carrer dels Tallers es va anar consolidant. Gràcies a un document al Consell de Cent que encara es conserva sabem que ja abans del 1350 hi havia tallers de terrisseria.

L’any 1848 Antoni Tarrés va instal·lar el seu taller en aquest solar, quan enca-ra hi havia tres cases, un pati, un gran hort, naus per teixir i elaborar ceràmi-ques, un forn i altres construccions relacionades. L’any 1858 Tarrés va acabar les reformes i llavors el complex estava format per un edifici amb habitacions que donava al carrer Tallers, un distribuïdor interior, un edifici que servia com a expositor del taller i un tercer edifici de quatre plantes on es produïa la ceràmi-ca, tres grans forns, enormes soterranis per emmagatzemar llenya i diferents edificis relacionats amb el vidrat de les ceràmiques.

 

Antiga casa d’Antoni Tarrés

EXCAVACIONS UB EN AQUEST JACIMENT

L’última campanya d’excavació, en què van participar 25 alumnes, es va dur a terme entre els mesos de juny i juliol del 2015, i tenia múltiples objectius:

• Delimitar la separació entre el solar i la casa de la Misericòrdia.
• Determinar la cronologia de l’edifici per confirmar si es podia ads-criure al taller d’Antoni Tarrés i si havia estat el seu centre de pro-cessament d’argiles.
• Determinar les fases constructives per les quals ha passat el solar.

Aquests són els resultats:

• Segle XVII? La construcció del mur que separa aquest solar de la casa de la Misericòrdia va marcar el primer punt destacable de la urbanització d’aquest espai. Per desgràcia, no s’ha pogut determinar la data exacta de la construcció.

• Abans de 1858 Abans que Tarrés adquirís aquest terreny, s’hi va construir un edifici en forma de L, probablement un petit dipòsit.

• A partir de 1858 Tarrés va comprar el solar el 1841, però va ser el 1858 quan hi va fer una reforma considerable. Les excavacions han posat de manifest que existeixen dos espais diferenciats dins del solar: el sector nord i el sector sud. Abans de 1950 En aquesta època, les estructures anteriors van ser destruïdes i van començar a abocar-hi deixalles procedents del taller. Així mateix, s’hi va construir una xarxa de canalitzacions nova. No se n’ha pogut determinar la funció, si bé les restes apunten a un ús relacionat amb la indústria tèxtil.

• A partir de 1953 A partir de la segona meitat del s. XX, es va construir una claraboia a l’edifici per donar més claror a l’interior. Va ser així com es va man-tenir l’edifici fins al 2005, que va ser enderrocat.

DIARI DE CAMP 1 (PISCINES DE DECANTACIÓ)

DIA 1, 11 de juliol de 2016

MÒNICA: Què és l’arqueologia?

• Segons el diccionari: Ciència que estudia la història de la humanitat a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat.
• Segons un company, aquesta ciència tracta de destruir per poder arribar fins a les restes que hi ha sota, però per això primer ho hem de documentar (amb fotos, dibuixos...)

Segons aquesta explicació, el primer que havíem de fer era dibuixar i fer fotos de l’àrea que havíem d’investigar. El primer ha estat dividir la piscina en dues seccions separades per un eix (que era una corda i un flexo) clavats al punt 217, un clau de referència. Mentre un dibuixava els altres li dictàvem les mesures.

 

La cinta blanca és l’eix, la groga la utilitzem junt a una plomada per saber el punt exacte

Quan ja ho hem tingut a punt, hem pres diferents punts amb la mira per saber la profunditat que hi havia respecte el punt 0 que estava calculat a un racó:

Calculant la profunditat amb la mira

Punt 0

SOFIA: El primer dia que vaig arribar a la Universitat ens van presentar el Jacinto Sánchez, director dels treballs arqueològics, i que era el responsable que puntuaria l'actitud dels alumnes. A la meva companya i a mi ens van assignar un grup amb què treballaríem aquells dies. Em van posar amb quatre nois: l'Alex, en Santi, en Josep i en Jordi.

El meu grup em va explicar quines eren les eines que utilitzaríem i per a què serveixen.

Després d'això, vam dibuixar en planta en escala 1:20 una petita declinació argilosa que era al costat d'un mur. Vàrem agafar una corda i un metre i vam mesurar la distància. A continuació, vam agafar una mira i vam calcular l'altura de la declinació sobre el nivell del mar.

Per últim, vam començar a excavar la unitat estratigràfica (UE) 2229. Hi vam trobar una sabonera i dues figures d’animals. Per la part superior vam descobrir algunes rajoles grans (algunes vidriades) que formen part d’una altra UE.

UE 2229: Estrat argilós d’un color vermellós on es trobaven moltes formes rectangulars sense coure.

Rajoles, formes rectangu-lars de la UE 2229 i bosses amb troballes

Rajoles descobertes

Figuretes trobades

DIA 2, 12 de juliol de 2016

MÒNICA: Per començar, hem continuat excavant la UE 2229. Aquesta UE està delimitada per una zona de fang, una altra de calç i una altra zona molt sorrosa. Sembla que aquesta de sorra es posa per sota de la de calç. No cal oblidar que per sota d’aquestes hi ha una capa de fang (UE 2234).

Ho hem netejat tot, ho hem documentat amb unes quantes fotografies i hem fet el dibuix de la secció absoluta.

SOFIA: El segon dia vam tornar a dibuixar en escala 1:20 unes restes de la UE 3037. A continuació, vàrem tornar a mesurar l'altura sobre el nivell del mar.

DIA 3, 13 de juliol de 2016

MÒNICA: Avui hem baixat la UE 2235 (UE formada per una capa d’argiles d’un color groguenc). D’aquesta UE n’hem pogut treure les peces de ceràmica.

Hem procedit a dibuixar-ho i catalogar-ho tot amb fotografies.

Hem arribat a una UE diferent, una capa d’argiles aquest cop d’un color vermellós. D’aquesta n’hem extret algunes restes de rajoles sense fragmentar. També ho hem dibuixat, sempre amb els mateixos punts de referència (el clau 217).

SOFIA: El tercer dia vam fer la secció (serveix per veure l'altura de l’extracte treballar horitzontalment). Vam dividir en dues zones el terreny en què treballàvem normalment. Després vam dibuixar en planta 1:20 la UE3038. Amb el que van picar els companys es podia veure una estructura, la qual pensaven que era un molí.

DIA 4, 14 de juliol de 2016

MÒNICA: Avui hem netejat la capa 224, hem pres fotografies i hem pres cotes i les hem dibuixat.

L’UE 2241 és una capa d’argiles (igual que la 2229), l’hem tret i l’hem documentat. Sobre el paviment, hem deixat una fina capa de fang per enviar-la al laboratori, aquesta capa és de l’última vegada que es va fer servir i se’n pot analitzar la provinença. Aquesta capa rep el nom de 2234. Hem pres mostres d’aquesta capa 2234 i l’hem retirat.

SOFIA: El quart dia mentre els companys dibuixaven jo vaig netejar una gerra on vaig trobar un tros de cuir. A més a més, vaig tenir l'oportunitat de poder excavar a prop d'un conducte.

DIA 5, 15 de juliol de 2016

L’últim dia, hem netejat tota la piscina per poder documentar-la pedra a pedra, hem fet fotografies i ens hem posat a dibuixar-la.

Per dibuixar-la primer hem dividit l’espai en dues seccions, aquest cop els claus els hem posat més a prop del terra. Hem dibuixat les línies horitzontals ja que eren molt regulars per poder-nos guiar, seguidament hem anat dibuixant rajola a rajola.