La docència en línia durant l’estat d’alarma a la Universitat de Barcelona: Percepcions del professorat

La docència a la nostra universitat durant la crisis sanitària, com a la resta d’universitats, va haver d’adaptar-se a les possibilitats de continuïtat a través de les tecnologies. No podíem aturar la nostra tasca com a docents. Vàrem fer front a una docència en línia lligada a molts condicionants, tant tecnològics com humans. Es van posar sobre la taula les mancances del professorat tant a nivell de competències digitals, com d’equipaments suficients i potents a les llars, i estudiants molts diversos quant a cultura, famílies, materials i de connectivitats de les que disposaven. Tot això ens va portar a reaccionar amb determinació i responsabilitat, en la majoria dels casos. Vàrem haver de re-dissenyar la docència en un temps rècord, sense cap previsió i amb pocs recursos. Des de la Secció de Recerca de l’Institut de Desenvolupament Professional de la UB ens vàrem plantejar una recerca per copsar com havia percebut el professorat de la UB aquesta situació d’adaptació ràpida a la docència en línia. La nostra intenció inicial era que hi pogués participar el màxim nombre possible de professorat de les diverses facultats de la UB. Tot i que no vàrem arribar al màxim, val a dir que a partir de les aportacions de les i els diversos dinamitzadors/res REDICE, que pertanyen a diferents facultats de la Universitat de Barcelona: Biologia, Ciències de la Terra, Dret, Economia i Empresa, Educació, Filosofia, Geografia i Història, Informació i Mitjans audiovisuals, Medicina i Ciències de la Salut (Odontologia), Psicologia i Química, podem mostrar una fotografia molt fiable de quina va ser la percepció d’aquell moment no desitjat...