TROBADA CONJUNTA DE PROFESSORAT DE BIOLOGIA I CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT DE BATXILLERAT
La Terra en temps de pandèmia
Divendres, 2 de juliol de 2021, de 9.00 a 14.00 h. Lloc: en línia
La pandèmia ha obert la porta a noves interaccions, com aquesta primera trobada de professorat de batxillerat organitzada conjuntament entre la Facultat de Biologia i la Facultat de Ciències de la Terra. Tractarem de dues temàtiques molt diferents, però que suposen reptes conjunts per a totes dues disciplines:
1. Els valors oblidats dels sòls o la interfase de la vida i la terra
2. Lliçons planetàries de Mart i els límits de la vida
9.00 – 9.15 h
Acte d’obertura
9.15 – 10.00 h
El sòl: el gran desconegut del canvi global
Els sòls són vitals per a la vida i tenen un munt de funcions ecosistèmiques, però els processos de degradació que pateixen disminueixen les seves capacitats per fer aquestes funcions tan importants, i això té un impacte profund en el canvi global. Conèixer els sòls ens permetrà entendre com es produeixen els processos de degradació i com aturar-los. Per això la presentació s’iniciarà amb la definició de sòl i la valoració de si es pot parlar de sòls, per exemple, a Mart. A continuació es relacionaran els diferents processos de degradació que pateixen els sòls a la Terra amb les característiques i processos del sòl, i finalitzarem la xerrada amb la presentació d’alguns recursos per facilitar l’estudi del sòls a l’ensenyament de les ciències.
Dra. Núria Roca
Professora de la Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
10.00 – 10.45 h
El permagel, la importància del gel invisible
El permagel és la porció de sòl que resta permanentment congelada degut a les baixes temperatures, una condició que es dona en un 25 % de la superfície continental de l’Hemisferi Nord. Aquestes grans extensions, entapissades de tundra i bosc boreal, constitueixen una peça clau del sistema climàtic, ja que es calcula que el 50 % del carboni emmagatzemat pels sòls de tot el món es troba en aquestes regions circumpolars. La fusió del permagel a causa de l’escalfament global comporta conseqüències irreversibles en els cicles biogeoquímics, però també en la vegetació, hidrologia i geomorfologia d’aquestes regions. Un dels efectes més destacables és que el sòl pot esdevenir una font molt important de gasos d’efecte hivernacle per la degradació de la matèria orgànica que contenia congelada. Durant aquesta presentació farem un viatge per aquestes remotes zones, per entendre el funcionament del sòl en aquests ambients extrems i les previsions en el context de canvi global.
Dra. Olga Margalef
Professora de la Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona
10.45 – 11.15 h
Discussió i preguntes conjuntes
11.15 – 12.00 h
Descans i telecafè
12.00 – 12.45 h
Història de dos planetes
Mart i la Terra comparteixen moltes característiques que els fan molt semblants des del punt de vista geològic. La seva evolució paral·lela durant els primers centenars de milions d’anys després de la seva formació ha deixat empremtes que fan difícil distingir l’un de l’altre fins i tot sota l’examen d’ulls experts. Malgrat aquesta similitud, Mart avui és un planeta sense volcans actius, ha perdut l’aigua líquida, té una atmosfera molt tènue i no mostra evidències conegudes d’activitat biològica. L’estudi del nostre veí planetari ens permet accedir a la història més primitiva de la Terra, i entendre millor com el canvi global acaba afectant la fisonomia i l’habitabilitat d’un planeta.
Dr. Ignasi Casanova
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya
12.45 – 13.30 h
La tenacitat de la vida: els ambients extrems i la seva implicació en astrobiologia
Fins no fa gaire temps es creia que la vida només era possible dins d’un rang relativament estret de condicions fisicoquímiques. A la Terra, però, trobem diferents tipus d’hàbitats on les condicions de temperatura, pH, salinitat, pressió, dessecació i altres factors suposen un gran desafiament per a la vida. En l’actualitat sabem que en tots aquests ambients que anomenem «extrems» s’hi poden desenvolupar una gran quantitat de microorganismes altament especialitzats. Els microorganismes extremòfils ens han mostrat que els límits ambientals per a la vida són molt més amplis del que en un principi podíem arribar a pensar. L’estudi de la vida en ambients extrems aquí a la Terra ens ha obert enormement el ventall de possibilitat de trobar vida en altres indrets de l’espai amb unes condicions més o menys equivalents.
Dr. Jordi Urmeneta
Professor de la Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
13.30 – 13.55 h
Discussió i preguntes conjuntes
13.55 – 14.00 h
Cloenda
Sobre els ponents
|
Dra. Núria Roca 
|
Núria Roca Pascual és professora agregada de la Universitat de Barcelona, membre del grup de recerca Forestream i del grup d’innovació docent G-Grims. Ha desenvolupat la seva recerca en l’àmbit de la ciència del sòl, treballant en temes de gènesis i classificació i en diversos aspectes de la contaminació de sòls per metalls pesants i les possibles tècniques de remediació. https://webgrec.ub.edu/webpages/000011/cat/nroca.ub.edu.html |
|
Dra. Olga Margalef 
|
Olga Margalef és professora lectora de la Universitat de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat en: (1) reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques a partir de registres lacustres i de torberes usant indicadors biològics i geoquímics, i (2) estudi del cicle dels nutrients del sòl sota el context de canvi global. Actualment estudia els efectes de la desaparició del permagel sobre la geomorfologia, la hidrologia i el quimisme del sòl en ambients àrtics i subàrtics. https://webgrec.ub.edu/webpages/000009/cat/olga.margalef.ub.edu.html |
|
Dr. Ignasi Casanova 
|
Doctor en Ciències Geològiques (Geoquímica) per la Universitat de Nou Mèxic, EUA. Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, on imparteix cursos d’Enginyeria Civil i Ambiental i Ciència i Tecnologies Aeroespacials. La seva recerca s’ha centrat en meteorits, cosmoquímica i geologia planetària i, més recentment, en l’aplicació de la geoquímica en estudis de materials d’enginyeria civil i en la captura, la utilització i l’emmagatzematge de carboni. |
|
Dr. Jordi Urmeneta 
|
https://webgrec.ub.edu/webpages/000011/ang/jurmeneta.ub.edu.html |
Organització
David Bueno, Gustavo Llorente i Francesc Cebrià (Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona).
Miquel Garces i Isabel Cacho (Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona).
Alfred Sánchez i Carme Albaladejo (IDP-ICE, Universitat de Barcelona)
Se certificaran 5 hores
Pàgina web amb la informació i els materials de les Trobades:
http://troprociterra.wixsite.com/trobadesprofessorsct
Informació a la pàgina de l’IDP-ICE
Informació
Inscripcions
Places limitades
Preu: 10 €
Període d’inscripció: del 27 de maig al 25 de juny de 2021
Inscripció per Internet
Inscripció
Informació i/o consultes
A/e: idp.cursos@ub.edu
Tel.: 934 021 024
Les activitats organitzades per l’IDP-ICE tenen els mateixos efectes per al professorat que les activitats incloses en el Pla de formació permanent del Departament d’Educació.
Els certificats d’aquests cursos s’incorporen directament a l’expedient de formació del professor/a (XTEC) i es poden utilitzar com a acreditació per participar en els diferents concursos o convocatòries del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb els termes que indiqui cada convocatòria.
Per iniciar aquesta activitat cal que hi hagi un nombre mínim de persones inscrites.