Recursos Geològics dels voltants de Barcelona
Descripció
Els recursos geològics dels voltants de la ciutat de Barcelona són rics i variats. En aquesta activitat formativa es donaran a conèixer alguns d’ells des de perspectives variades, i es proposaran tallers i activitats pràctiques que després podran ser traslladades a l’aula. Inclou una sortida de camp.
Objectius
- Connectar la geologia amb la història i l’arqueologia a través de l’ús de disciplines com la geoarqueologia i l’arqueometria.
- Calcular la petjada de carboni que provoca la construcció, en funció dels materials que es facin servir.
- Conèixer l’origen de la muntanya de Montserrat i del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
- Analitzar, des de la vessant geològica, la muntanya de Montserrat i del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en una sortida de camp.
- Posar de manifest la importància geològica i mediambiental de la mina Berta (Sant Cugat – El Papiol).
Continguts
Sessió 1: Les mines neolítiques de Gavà: el paper de la geoarqueologia i l’arqueometria en el coneixement del passat.
La ciència de la geologia i l’arqueologia convergeixen quan comparteixen interessos comuns, donant lloc a disciplines com la geoarqueologia i l’arqueometria. Aquestes permeten estudiar el passat a través de l’anàlisi dels materials i del context geològic i arqueològic. Això es fa especialment evident a Gavà, on les mineralitzacions presents destaquen tant per la seva rellevància històrica com geològica.
Els recursos miners de Gavà han estat explotats des del Neolític fins a l’època industrial. En el període neolític, les explotacions es van centrar principalment en la variscita i la turquesa, utilitzades per a la fabricació d’ornaments. Per entendre aquest passat miner, cal estudiar i comprendre els processos geològics que van originar aquestes mineralitzacions, així com les seves característiques principals. Quan aquest coneixement es combina amb les troballes i estudis arqueològics, s’aconsegueix una reconstrucció més precisa del context històric i cultural d’aquella època.
En aquest marc, es mostrarà com aquests conceptes es poden introduir a l’aula, connectant la geologia amb la història i l’arqueologia. També es presentaran els recursos didàctics disponibles al Museu de Ciències Naturals i al Museu Arqueològic de les Mines de Gavà, que faciliten portar aquests temes al context educatiu.
Taller pràctic:
Activitat introductòria per explorar i treballar els conceptes de geologia, arqueologia, paleontologia, geoarqueologia i arqueometria de manera interactiva i contextualitzada.
Activitat centrada en el cas real de Gavà: a partir de datacions, cartografia geològica i altres dades geològiques, els participants desenvoluparan una hipòtesi sobre l’evolució de la mineria neolítica a Gavà. Per a aquesta activitat, es facilitarà bibliografia i dades específiques que els participants hauran d’analitzar i interpretar.
Sessió 2: Les calcàries com recurs en el camp de la construcció: com reduir la petjada de carboni de casa teva.
Els edificis on vivim, estan construïts amb materials que, per a obtenir-los s’han hagut d’extreure de la natura, processar i fabricar. Totes aquestes accions comporten unes emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle, principalment CO2. La quantitat depèn d'amb quins tipus de materials estan construïdes (formigó, maons, fusta, alumini, teules) i també de quants metres quadrats per persona tenen els habitacles. Dels materials que més emissions causa és el formigó, el qual està constituït per ciment pòrtland i àrids. La principal matèria primera d’aquest ciment és la calcària (CaCO3), que s’ha de calcinar i transformar en CaO i CO2. Per a la fabricació de formigó es pot substituir part del ciment pòrtland per uns materials cimentants substitutoris que redueixin aquestes emissions, com són els residus de la construcció i demolició.
Taller pràctic:
Durant aquesta part es farà un petit taller. A cadascú de nosaltres ens correspon una part proporcional de les emissions totals del nostre edifici. En el taller els participants calcularan la petjada de carboni que representa el formigó amb el qual està construïda casa seva i el que representaria la substitució d’aquests tipus de material per uns de més ecològics.
Sessió 3: L’origen de la muntanya de Montserrat i el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Recurs geodidàctic.
Els relleus de Montserrat i el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac formen part dels relleus de la Serralada Pre-litoral entre les depressions Central i del Vallès. L’origen d’aquest massís es el fruit d’uns 60 Milions d’anys d’evolució geològica on els canvis en el moviment de falles, com ara la del Vallès-Penedès, han fet que es formin relleus muntanyosos i conques sedimentàries canviants en el temps. L’evolució geològica de la zona es pot resumir en 3 episodis principals: 1. (Eocè-Oligocè inferior) Desenvolupament inicial de la conca de l’Ebre a peus de la Proto-Cadena Costera Catalana (i els Pirineus) on es van dipositar sediments al·luvials i marins formant-se les roques de Montserrat, Sant Llorenç del Mut i l’Obac; 2. (Oligocè terminal-Miocè) Inversió dels relleus anteriors a causa de un canvi en el sentit de moviment de la falla del Vallès-Penedès, associat a l’obertura de la Mediterrània occidental que produeix un aixecament de la conca de l’Ebre i l’erosió dels materials dipositats amb anterioritat; 3. (Pliocè – actual) Desenvolupament de la xarxa de drenatge directa cap a la Mediterrània mitjançant les valls del Llobregat i Besòs, que han accelerat els processos d’erosió diferencial.
Sessió 4: La mina Berta (Sant Cugat - El Papiol), patrimoni geològic integral.
La mina, i després pedrera, Berta, és considerada el bressol de la mineralogia catalana. De tota manera l’interès geològic i mediambiental de l’indret transcendeix la mineralogia. En aquest curs es posarà de manifest aquesta transversalitat, s’explicarà la història d’explotació del jaciment i l’interès de l’indret des de diversos punts de vista: mineralogia, tectònica, reaccions d’alteració, hidrogeologia, cristal·lografia, restauració d’espais explotats.
L’indret sembla finalment destinat a ser un espai obert accessible a la ciutadania, no sembla factible a curt termini fer-hi sortides de caire geològic però hi ha abundant informació a la xarxa sobre aquest jaciment històric i es pot fer servir com a fil conductor per a tractar diversos aspectes geològics a l’aula.
Taller pràctic:
Després de la presentació teòrica i l’exposició de fonts lliurement consultables es proposaran una sèrie d’activitats pràctiques en relació a la mina Berta, preliminarment (se’n faran més o menys segons el temps disponible):
- Identificació de minerals.
- Relacions entre minerals, formulació de reaccions entre minerals.
- Hidrogeologia.
- La simetria de les formes cristal·lines, classificació per sistemes.
Sessió 5: L’origen de la muntanya de Montserrat i el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Recurs geodidàctic. (sortida de Camp).
La muntanya de Montserrat és un element excepcional del relleu, paisatgístic i cultural molt lligat a Catalunya i conegut arreu del món. Juntament amb el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac formen part dels relleus de la Serralada Pre-litoral entre les depressions Central i del Vallès. En aquest curs que combina classes a l’aula i al camp es farà una anàlisi d’aquests dos massissos des del vessant geològic. Es parlarà de com i per què es van formar les roques que configuren aquestes muntanyes (incloent-hi la influència de l'evolució tectònica de l’àrea i també l’anàlisi sedimentològica i estratigràfica) i de com aquestes roques, posteriorment a la seva formació, han acabat donant lloc a les muntanyes i relleus que podem admirar avui dia.
Ponents
Dra. Yael Díaz Acha (sessió 1), Dra. Pura Alfonso Abella (sessió 2), Dr. Miguel López Blanco (sessions 3 i 5), Dr. Lluis Casas Doucastella (sessió 4).
Calendari i horari
Cinc sessions, els dies següents
- Sessió 1: divendres 21 de febrer de 2025, de 16:30 a 19:30
- Sessió 2: divendres 28 de febrer de 2025, de 16:30 a 19:30
- Sessió 3: divendres 14 de març de 2025, de 16:30 a 19:30
- Sessió 4: divendres 21 de març de 2025, de 16:30 a 19:30
- Sessió 5: dissabte 29 de març de 2025, de 9:00 a 17:00 (Les despeses del desplaçament d’aquesta sessió seran a càrrec dels assistents)
Modalitat
Curs
Format
Presencial
Hores a certificar
20 hores
Requisits de certificació
Assistència al 80 % de les hores presencials
Nombre de places
60 places
Lloc
Aula Magna. Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (c. Martí i Franques, s/n, Barcelona)
Idioma
Català i castellà
Preu
40 €
Gratuït per als socis del Seminari Permanent de Ciències Naturals (SPCN)
Període d’inscripció
Del 24 de gener al 14 de febrer de 2025, ambdós inclosos
Inscripció per Internet: Formulari de matrícula
Informació i consultes
A/e: idp.cursos@ub.edu
Tel.: 934 021 024
Les activitats organitzades per l’IDP tenen els mateixos efectes per al professorat que les activitats incloses en el Pla de formació permanent del Departament d’Educació.
Els certificats d’aquests cursos s’incorporen directament a l’expedient de formació de cada professor/a (XTEC) i es poden utilitzar com a acreditació per participar en els diferents concursos o convocatòries del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb els termes que indiqui cada convocatòria.
Per iniciar aquesta activitat cal que hi hagi un nombre mínim de persones inscrites.
|
|
|