Per fi tornem al camp!!! Indrets d’interès geològic i riscos associats
|
|||||||||||||||||||||||||
|
Descripció Curs d’actualització de coneixements geològics diversos que inclou sortides de camp i formació teòrica. Objectius
Continguts 1. Sessió teòrica. El litoral del Maresme: impactes naturals i antròpics El litoral és el resultat de l’equilibri entre la terra, el mar i l’aire. Les interaccions entre aquestes zones produeixen un moviment de sediment que dona lloc a una evolució morfològica, el que es denomina «morfodinàmica litoral». Les costes es poden segmentar en una sèrie de compartiments individuals on es produeix un cicle de sedimentació, en el qual hi ha aportacions, transports i sedimentació o pèrdua de sorra; una cel·la sedimentària. La principal causa de la variabilitat morfodinàmica són les tempestes costaneres, durant les quals es poden produir l’erosió de les platges i dunes i el transport de grans quantitats de sediment, inclosos dipòsits de blocs. Durant les tempestes, els sediments de la platja i la duna propera es transporten ràpidament cap al mar. Durant les condicions posteriors a la tempesta, les onades mouen lentament els sediments de la costa superior a la platja subaèria i es pot alimentar la duna mitjançant el transport eòlic. La presència d’estructures antròpiques al litoral (ports, espigons, trencaones...) produeix un canvi dels fluxos de sediment i, per tant, un canvi morfodinàmic de la costa, i això porta a un reequilibri de la línia de costa i dels sediments. En la primera sessió, primerament ens centrarem en estudiar el litoral de la comarca del Maresme, que és un exemple perfecte de la interacció entre els processos naturals i els antròpics. 2. Sortida de camp. Impactes al litoral. Del delta de la Tordera a Mataró La comarca del Maresme presenta 49 km de costa, dels quals aproximadament 30 km són platges de gra de sorra de mida mitjana i grossa, de pendent pronunciat i de composició silícica. La configuració actual de les platges del Maresme és hereva de l’últim màxim glacial, fa 20.000 anys, amb el nivell del mar a -120 m i les platges situades a més de 15 km mar endins de les actuals. La transgressió posterior va continuar fins a estabilitzar-se en una posició semblant a l’actual fa uns 3.000 anys. Fa uns 2.000 anys, es desenvolupa una fletxa litoral (spit) submergida des de la desembocadura de la Tordera cap al sud-oest. La costa del Maresme és un exemple de costa antropitzada amb múltiples problemes de gestió. A la sortida d’avui farem un recorregut començant per l’inici de la cel·la sedimentària. Després anirem al principal punt d’aportaments sedimentaris i baixarem cap el sud. Durant el recorregut observarem l’evolució morfològica i sedimentològica del litoral. Punt 1. La Palomera (Blanes). Visió del delta de la Tordera. Introducció a l’àrea d’estudi. Condicions climàtiques. Punt 2. Gola de la Tordera (Blanes). Observació de la dinàmica i de les barres de la gola de la Tordera. (Sagristà et al., 2019). Punt 3. Santa Susanna. La zona de Santa Susanna presenta, des dels anys 80, una forta regressió. En aquest punt trobem la major mida de gra de la cel·la. Punt 4. Port d’Arenys de Mar. El port d’Arenys de Mar va ser la primera gran estructura portuària construïda. Ha provocat una retenció de sorra i un augment important de l’amplada de la platja al nord. Punt 5. Port del Balís. El port del Balís, construït a partir del 1972, va ser ampliat a principis dels anys 90. A partir de llavors té problemes de colmatació per sediment fi («siltation»). Punt 6. Port de Mataró. Construït a partir de finals dels anys 80 i inaugurat el 1991. Presenta una àmplia platja al nord, i al sud hi ha la gola de la riera d’Argentona. 3. Sessió teòrica. L’erupció del volcà de Cumbre Vieja a La Palma (Illes Canàries) El 19 de setembre de 2021 va iniciar-se una erupció volcànica a La Palma (Illes Canàries), a la zona sud de l’illa, més coneguda com a Cumbre Vieja. L’erupció, de tipus fissural, s’ha caracteritzat per una activitat en gran part estromboliana, amb un índex d’explosivitat volcànica de 3, i en la qual hi ha hagut emissió tant de piroclasts com de colades de lava. Com ha estat l’evolució de l’erupció al llarg del temps? Per què ha tingut lloc a Cumbre Vieja? Aquestes són només algunes de les qüestions que s’explicaran a la xerrada. 4. Sortida de camp. El vulcanisme recent a Catalunya: la zona volcànica de la Garrotxa Objectius: conèixer el marc geodinàmic del vulcanisme neogen – quaternari del NE peninsular; caracteritzar els processos efusius i extrusius a partir dels cossos volcànics i els seus productes. ITINERARI. Sortida a les 9:00. Parada 1 - Parada 2 - Parada 3. Dinar a les 13:30. Parada 4. Arribada a les 19:00. PARADES. A la sortida hi ha quatre parades en zones que formen part de la zona volcànica de la Garrotxa, declarada Parc Natural el 1982. En cadascuna d’aquestes parades tractarem diferents aspectes del vulcanisme de la zona. Observarem diferents tipus de cons volcànics monogènics, observarem morfologies i estructures volcàniques associades a les colades de laves (estructures de refredament, tossols, blísters, etc.), entendrem els tipus d’activitats eruptives que han tingut lloc en aquesta zona a partir de l’observació dels seus productes, i ens iniciarem en el reconeixement de dipòsits piroclàstics. 5. Sortida de camp. Punts d’interès geològic al massís de Begur El massís de Begur és un dels massissos paleozoics més interessants de Catalunya. Es creu que les seqüències estratigràfiques són d’edat cambriana, i per tant representatives dels sediments més antics del nostre país. La sortida començarà al castell de Begur, construït sobre marbres, a sota dels quals afloren esquistos i fil·lites deformats per l’orogènia herciniana (microplecs, plecs kink i falles), que són visibles al llarg del camí fins a arribar a la platja de Sa Riera. A continuació s’observaran altres materials paleozoics (metamòrfics i ignis), i a l’arribar a la platja del Racó es podrà veure una discordança angular que marca el contacte del materials paleozoics amb els mesozoics i mostra el límit nord-oriental de la conca de l’Ebre. L’itinerari es farà a peu: 2,8 km de Begur a Sa Riera i 1,6 km de Sa Riera a la platja del Racó pel camí de ronda. Metodologia Les sessions teòriques s’impartiran en divendres, tindran una durada de tres hores (de 16:30 a 19:30), i es faran a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (C. Martí i Franquès, s/n - Barcelona). Les sortides de camp es faran en dissabte, entre les 9:00 i les 19:00. Es posarà un autocar a disposició dels inscrits i el cost d’aquest servei, entre 15 i 20 € depenent del nombre d’assistents, s’abonarà a les sessions teòriques. A la primera sessió, del dia 25 de març, els apuntats a la primera sortida abonaran en efectiu l’import de l’autocar i, a la segona sessió teòrica del 22 d’abril, s’abonaran les dues sortides restants. L’autocar sortirà de l’estació d’autobusos de Fabra i Puig i la tornada serà al mateix lloc. Destinataris Professorat de secundària de Biologia i Geologia. Els socis del Seminari Permanent de Ciències Naturals (SPCN) tindran preferència en la inscripció, però el curs està obert a qualsevol persona que hi estigui interessada. Formació Calendari i horari Cinc sessions, de les quals dues són teòriques (de 16:30 a 19:30) i tres són sortides de camp (de 9:00 a 19:00):
Hores a certificar El curs és de 30 hores (3 hores per a cada sessió teòrica i 8 hores per a cada sortida de camp). Requisits de certificació Per poder certificar el curs caldrà assistir a les tres sortides programades, com a mínim. Nombre de places 60 Lloc Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (C. Martí i Franquès, s/n - Barcelona) i zones on es faran les sortides de camp. Preu 35 € Idioma Català Període d’inscripció Del 28 de febrer al 18 de març de 2022, ambdós inclosos Inscripció per Internet: formulari de matrícula Informació i/o consultes A/e: idp.cursos@ub.edu Les activitats organitzades per l’IDP-ICE tenen els mateixos efectes per al professorat que les activitats incloses en el Pla de formació permanent del Departament d’Educació. Els certificats d’aquests cursos s’incorporen directament a l’expedient de formació de cada professor/a (XTEC) i es poden utilitzar com a acreditació per participar en els diferents concursos o convocatòries del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb els termes que indiqui cada convocatòria. Per iniciar aquesta activitat cal que hi hagi un nombre mínim de persones inscrites. |
|||||||||||||||||||||||||