Cultura i tradició humanística als Graus d’Educació
Cultura i tradició humanística als Graus d’Educació
La crisi de les humanitats, anunciada i lamentada per tot arreu, es manifesta particularment a la nostra Facultat d’Educació en els següents aspectes:
1) La cada cop major exclusió de la literatura, l’art, la història, la filosofia, però també les ciències de la vida i de la naturalesa, de la formació bàsica que reben els futurs professionals de l’educació i, en especial, els futurs docents, en benefici, en el millor dels casos, de sabers tècnics-especialitzats.
2) El rebuig o l’animadversió d’una part no menyspreable de l’alumnat cap a les poques matèries que essent de l’àmbit de les Ciències de l’Educació incorporen sabers humanístics d’algun tipus, sota el pretext de la inutilitat o de la inadequació de pràctiques docents caduques i poc “pedagògiques”.
3) Les dificultats de comprensió per part de bona part de l’alumnat sobre els fenòmens bàsics i els problemes fonamentals de la humanitat en matèria d’educació, en bona mesura provocades per greus mancances en el domini cultural, conceptual i lingüístic amb què les mateixes humanitats proveirien.
Tots aquests aspectes obliguen com a mínim a una reflexió sobre el paper de les humanitats en els Graus d’Educació i sobre el seu ensenyament, amb la vista posada a elevar la condició pròpia dels professionals de l’educació, en tant que professionals, però també, en tant que ciutadans i ciutadanes.
Conrad Vilanou, Isabel Vilafranca, Enric Prats, M. Antònia Carreño, Francisco Esteban, Raquel Cercós, Geo Saura, Karina Rivas, Miquel Amorós, Adrià Paredes, Alex Egea, Raúl Navarro, Ferran Sánchez, Mauro Valenciano, Eric Ortega, Laura Fontán, Cristian Martínez, Jordi Garcia i Àngel Pascual