Cultura i tradició humanística als Graus d’Educació

La crisi de les humanitats, anunciada i lamentada per tot arreu, es manifesta particularment a la nostra Facultat d’Educació en els següents aspectes:

1) La cada cop major exclusió de la literatura, l’art, la història, la filosofia, però també les ciències de la vida i de la naturalesa, de la formació bàsica que reben els futurs professionals de l’educació i, en especial, els futurs docents, en benefici, en el millor dels casos, de sabers tècnics-especialitzats.

2) El rebuig o l’animadversió d’una part no menyspreable de l’alumnat cap a les poques matèries que essent de l’àmbit de les Ciències de l’Educació incorporen sabers humanístics d’algun tipus, sota el pretext de la inutilitat o de la inadequació de pràctiques docents caduques i poc “pedagògiques”.

3) Les dificultats de comprensió per part de bona part de l’alumnat sobre els fenòmens bàsics i els problemes fonamentals de la humanitat en matèria d’educació, en bona mesura provocades per greus mancances en el domini cultural, conceptual i lingüístic amb què les mateixes humanitats proveirien.
Tots aquests aspectes obliguen com a mínim a una reflexió sobre el paper de les humanitats en els Graus d’Educació i sobre el seu ensenyament, amb la vista posada a elevar la condició pròpia dels professionals de l’educació, en tant que professionals, però també, en tant que ciutadans i ciutadanes.