Les últimes novetats de Duoda
Notícies
Ha sortit el número de primavera: Duoda 64. La llum que flueix entre místiques
[...] En aquest volum de la revista ens submergim en el camí de les estrelles que algunes místiques han traçat de la mà d’altres místiques. És la mística una experiència solitària? Per a la teòloga i mística Antonietta Potente primer som amigues i després místiques. L’experiència de l’amistat permet convertir-nos en místiques. Ho diu en el text que recull aquest número.Una mística del segle XX, Simone Weil, ha usat paraules místiques per dir l’amistat: “La amistad es el milagro en el que un ser humano acepta mirar con distancia y sin acercamiento alguno al ser que le es necesario como alimento”.1 Distància i aliment de l’ànima és el que tenen en comú l’amistat i la mística? No només. Si la mística, entre altres coses, és transcendència, enllà del límit del cos,2 l’amistat ho comparteix. A diferència de la tradició clàssica masculina, l’amistat femenina implica, per a moltes, transcendir el dos. La poeta anglesa del segle XVII, Katherine Philips, li ho canta a la Lucasia, el nom literari de la seva amiga Anne Owen:
Nuestros corazones se duplicant en la pérdida,
En nosotras la combinación hace crecer la suma;
Las dos nos difundimos, juntas nos absorbemos:
Nosotras, cuyas mentes se funden tanto en una,
Nunca seremos, a pesar de ello, una sola.3
La historiadora i poeta Caro Narváez ha trobat una expressió per anomenar la relació entre Santa Teresa de Jesús i les seves amigues literàries, Clara d’Assís i Caterina de Siena.
“Amistat intangible” és el nom per dir com Teresa és tocada per la lectura de Clara i Caterina. Fora de la universitat les dones s’han llegit i inclús han reconegut l’autoria femenina en la manca de nom. La reina Margarita de Navarra va saber apreciar la mà femenina que s’amagava rere la còpia anònima en francès baix-medieval de l’Espill de les ànimes simples
de Margarida Porete, que va ser llegada al priorat de La Madeleine-les-Orléans per un particular. 4
Helena Casas Perpinyà, també historiadora, traça el context relacional femení en què va viure la beguina i mística mallorquina Elisabeth Cifre. L’autoritat que va gaudir Elisabeth a Mallorca va seguir un cop morta. Apareix en una visió de Caterina Tomàs i Gallard donant-li un tros del seu vel. La relíquia servirà per sanar una altra dona, Joana Pachs.
La genealogia femenina és el fil de llum que ha guiat i segueix guiant la vida de les dones. Monalisa Gomyre, teòrica literària, llegeix Al far de Virginia Woolf interpretant la casa com la memòria materna. Tanca el volum la ressenya d’Elena Álvarez Gallego del llibre de María-Milagros Rivera Garretas i Barbara Verzini, Tocadas por el Mal.
1 Simone WEIL, La amistad pura, edició de Mónica Mesa Fernández; traducció: Belén Quejido, Madrid: Hermida, 2020, p. 72.
2 En la recerca etimològica de “mística” Antonietta Potente assenyala que dues de les arrels sànscrites de les que prové, mih i mī, es refereixen a la transgressió, a ultrapassar els límits del cos. Vegeu Antonietta POTENTE, Come il pesce che sta nel mare. La mistica luogo dell’incontro, Milà:Paoline, 2017, p. 20.
3 Katherine PHILIPS, «El misterio de la amistad, a mi muy querida Lucasia», Obra poètica, edició bilingüe d’Ángeles García Calderón y Juan Dios Torralbo Caballero, Madrid: Cátedra, 2020, p. 115.
Segueix-nos a