Mujeres Libres, per Isabel Pérez Molina
Mujeres Libres va néixer els anys trenta del segle XX a partir de dos grups que s’havien creat de manera independent. Després de la revolució d’Astúries de l’any 1934 va sorgir, a Barcelona, el Grup Cultural femení de la CNT, que va tenir entre les seves fundadores a Conchita Liaño i Soledad Estorach, entre d’altres. Gairebé de forma paral.lela, va aparèixer a Madrid el grup Mujeres Libres, fundat per Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón, que volien dur a terme la iniciativa d’editar una revista que havia de dur aquest nom —la primera còpia de la qual es va imprimir el 2 de maig de 1936. Hi havia entre els dos grups lleugeres diferències, mentre que el barceloní volia promocionar l’activisme entre les dones de la CNT, el grup madrileny volia ampliar la conscienciació a les dones en general. Tanmateix, adonant-se de l’interès comú, el grup de Barcelona es va constituir en Agrupación Mujeres Libres i l’any 1937 es va formar la Federación Nacional de Mujeres Libres, esdevenint la revista Mujeres Libres el seu principal vehicle d’expressió, tot i que les seves militants també escrivien a altres publicacions anarquistes, com Solidaridad Obrera. Mujeres Libres no va ser simplement una agrupació per a l’emancipació de les dones dins del moviment anarquista, en el sentit de la reivindicació de drets, sinó que també va ser un lloc d’aprenentatge i un espai de reunió i discussió. Certament es reivindiquen uns drets, que apareixen formulats a diferents escrits de les militants anarquistes: igualtat de deures, responsabilitats i drets, dret a decidir i acceptació de la voluntat pròpia de les dones –és a dir, dret a ser lliures i dret al propi desig, accés a l’educació i al treball en igualtat de condicions que els homes —a igual treball igual salari, etc. D’altra banda, Mujeres Libres crea un espai simbòlic de dones, necessari per a aconseguir la llibertat femenina, fent-ho de manera inconscient, partint de la seva pròpia intuïció. Les militants de Mujeres Libres van organitzar cursos de cara a l’aprenentatge d’una professió, a través de les escoles tècnico-professionals per a dones. Per exemple, van donar lliçons sobre agricultura a dones del servei domèstic perquè poguessin tornar als seus pobles d’origen, o van fer cursos d’alfabetització. Tot i que, en part, la finalitat d’aquests cursos era substituir els homes en els oficis que havien quedat sense cobrir per causa de la guerra, també consideraven important la independència econòmica per a les dones. L’any 1938 hi havia de 600 a 800 dones atenent classes en aquests cursos a Barcelona. Com a espai de dones, Mujeres Libres va ser un espai de llibertat en el qual s’examinaven temes com la prostitució, l’educació, la condició social de les dones en general, o la necessitat que les dones s’organitzessin per elles mateixes per aconseguir la llibertat, ja que no pensaven que l’obtindrien de manera automàtica en arribar la revolució —contràriament al que pensaven altres militants anarquistes com ara Federica Montseny. Malgrat que no es consideraven feministes, perquè assimilaven el feminisme a un moviment burgès, moltes de les seves postures ho van ser, com és ara, la llibertat de ser mare o d’escollir la seva femineïtat. Critiquen un feminisme que proposa que les dones actuïn dins dels mateixos paradigmes que han empresonat els homes, és a dir, l’anomenat en l’actualitat “feminisme de la igualtat”. El pensament d’aquestes militants anarquistes combina la idea d’emancipació i llibertat de les dones amb la de la classe obrera a través de la ideologia anarquista, i tot i que aquesta era una combinació de vegades difícil, Mujeres Libres és un referent important per a la història del moviment feminista. Tot i que elles es consideressin “humanistes integrals” i no feministes.Imatges
Portada de la revista “Mujeres Libres”.
