Les dones protagonistes de la vida quotidiana, de Teresa Vinyoles Vidal
La llar medieval, tant si era un mas, un castell o una casa urbana, era una unitat de producció, consum i reproducció. Les dones de totes les classes socials es feien càrrec de l'administració i el bon govern de la casa, i col·laboraven en el negoci familiar. Elles havien de conèixer unes tècniques i posar en pràctica unes estratègies, per la qual cosa se’ls demanava unes capacitats i unes actituds, en definitiva, com deia Eiximenis, havien de ser sàvies: “A la dona convé viure sàviament e governar ab seny si mateixa e sa casa, e instruir-hi sos fills e ses filles, e sa companya (Dotzè del Cresià c. 554)”. Hi ha unes habilitats de les dones, acumulades durant generacions i transmeses de mares a filles, de mestresses a aprenentes, de senyores a serventes, fins i tot de serventes a senyores. Hi ha uns coneixements propis del col·lectiu femení que neixen de la pràctica, de l’experiència, és a dir del treball, de l’aprenentatge, i s’ha de dir que també de l’abnegació i de l’amor. Havien de cuinar, pastar, conservar els aliments, fer la bugada, confeccionar els vestits, assistir als parts, educar els fills, sobretot les filles, tenir cura dels infants, dels malalts i dels vells, amortallar als morts... Elles eren dipositàries d’un cúmul de saviesa. Caldria investigar sobre la transmissió entre dones d’aquests sabers, dels quals la mateixa llengua i les tradicions són una part important. Ens podem preguntar com ensenya a parlar una mare ja que aquesta és la pràctica de relació portada al punt culminant; la mare transmet la paraula, inicia una relació amb la criatura fins a establir-ne un diàleg. A més, la majoria de dones medievals participaven de moltes maneres amb el treball productiu. Les camperoles realitzaven diverses tasques al camp: l’horticultora, l’avicultura, l’apicultura, el pasturatge, esquilar les ovelles, la verema... Tingueren una intervenció definitiva en temps de colonització. A les viles i ciutats, les dones dels estaments populars havien de treballar, tant manufacturant productes per l’ús de la família com dedicant-se a algun treball remunerat, especialment relacionat amb el servei domèstic i amb la indústria del vestit; però també trobem moltes flequeres i algunes dones practicant la medicina, aquestes cada cop més perseguides. Les dones de la mà mitjana, a més de realitzar el treball domèstic, treballaven a l’obrador del marit, o del pare, en tasques de l’ofici normalment no reconegudes per les corporacions gremials. Algunes dones de la burgesia i de la noblesa participaven en l’administració dels negocis i dels senyorius, especialment quan es quedaven vídues. En general les dones ens apareixen sempre actives, enfeinades en afers diversos. Si féssim una ullada retrospectiva a les nostres viles i ciutats medievals veuríem com, de bon matí, s'obrien els portals de la muralla i entraven les camperoles de la rodalia amb cabassos i cistelles plenes de queviures per portar-los al mercat; les mestresses de casa, o les serventes o esclaves a les llars benestants, obrien les portes que quedaven tancades només de nit. Ja ben d'hora, les veïnes sortien a filar al pedrís que hi havia vora el portal, tot filant intercanviaven notícies i coneixements i era el moment també de la socialització dels infants. Els carrers eren estrets i estaven empetitits per pedrissos, taules i taulells. Molts menestrals treballaven al carrer o a l’entrada de les cases, ajudats pels membres de la família o algun aprenent, confeccionaven els objectes que sovint llurs mullers venien, mostrant-los a la via pública en taulells i penjadors. Els mercats, diaris o setmanals, s’omplien amb parades improvisades que s’escampaven per carrerons i places, o a la plaça del mercadal de les viles i de les ciutats; cada cosa es venia al seu lloc: la plaça del blat, del mill, de les cols, de les cireres, de l'oli, del vi, de la palla… espais que s'omplien sobretot de compradores. A migdia es desmuntaven les parades i quedava només la brutícia a terra que les veïnes havien de netejar. Al capvespre d’estiu homes i dones feien tertúlia als carrers, però quan sonava el seny del lladreseny del lladre, es tancaven els portals de la muralla i les dones es retiraven a casa i tancaven les portes, només restaven obertes les portes dels bordells. Les nits eren fosques i normalment silencioses, si bé es podia sentir algun enamorat tocant instruments al peu d’alguna de les finestres, de vegades comprometen alguna dona que per això podia ser maltractada pel pare o pel marit, a qui no podien denunciar. He parlat senzillament de les heroïnes del dia a dia, les protagonistes de la vida quotidiana, transmissores de sabers, especialistes en les relacions humanes.Imatges
![](figures/0603moments01.jpg)
“Dones venint de l’hort per la roda de muralla”. Detall del Retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell (Catedral de Barcelona, segle XV).
![](figures/0603moments02.jpg)
“La venedora d’aviram”, miniatura de les Leges Palatinae de Jaume III de Mallorca, segle XIV.