Artistes del segle XX i XXI: pioneres del vídeo i la investigació artística audiovisual: Eugènia Balcells, per Assumpta Bassas Vila
Obrir els ulls, mirar, veure, percebre, comprendre, transitar, travessar, estar en sincronia, traspassar límits…Paraules que s’anellen formant una espiral que dibuixa els eixos fluids de la trajectòria artística d’Eugènia Balcells, pionera al nostre país en l’àmbit de la creació audiovisual (cinema experimental, performances, partitures-visives, videocreació, instal·lacions, llibres d’artista …) i preludi d’una nova concepció i vivència de la cultura que aplega l’art, la ciència i l’espiritualitat en la recerca d’un major benestar personal i planetari. Les vivències d’infantesa són el seu “primer i gran jardí” on neix la necessitat imperiosa de tombar-se boca amunt per mirar el món a l’inrevés, d’emprovar-se les ulleres amb prismes laterals, invent del seu avi, i percebre el davant i el darrere en un cop d’ull. Unes experiències que, malauradament, va haver de reviure en la seva joventut com a via de supervivència, quan va quedar diversos mesos immobilitzada al llit a causa d’un accident greu. A Catalunya, les circumstàncies històriques endarrereixen l’arribada de moltes artistes al vídeo i, en general, a les noves tecnologies i als mitjans audiovisuals. Eugènia Balcells va tenir l’atzar i la fortuna de familiaritzar-se amb aquestes eines de treball als Estats Units, on la popularització del vídeo coincideix amb l’articulació de la segona onada de feminisme i representa per a moltes dones la possibilitat de redefinir el llenguatge artístic des d’experiències femenines de creació. S’ha escrit que el fet d’agafar una càmera ja era fer un “art feminista”. El cas és que una part important de la revolució de les dones té a veure amb la creació de noves maneres d’analitzar i interpretar la realitat (percentualment/conceptualment), de representar l’alteritat i d’explicar-nos com opera la subjectivitat en el coneixement del món. En una primera etapa, en el marc dels llenguatges del conceptualisme, Eugènia Balcells inicia una anàlisi de la imatge “ja feta” i dels codis visuals de la publicitat, i deixa en evidència la ideologia del consum (Supermercart, 1976, Ofertes, 1977) que comença a fer-se paisatge per la seva generació, nascuda en l’etapa “d’obertura” de la dictadura i immersa en les dinàmiques de la transició democràtica. Aviat se li fa present la importància d’incidir en les narratives visuals i discursos de la cultura de masses dirigits per controlar el desig femení i reduir l’horitzó de sentit de les existències de les dones. Comença a explorar maneres de desplaçar-se d’aquests ordres de visió: lúdicament, al divertit film Boy Meets Girl (1977), en què “fa parelles” entre imatges d’homes i dones tractades com els dibuixos de fruites d’una màquina escurabutxaques; o bé, creant noves maneres d’entendre la relació subjecte/objecte, com a la instal·lació de vídeo bicanal Going Through Languages (1981), on es confronten dues maneres de filmar el cos femení (la patriarcal i la proposada per l’artista). Amb moviment fluid i circular, la càmera s’implica i relata deixant obert l’espai de la incertesa, la parcialitat de la visió, la tactilitat de la mirada. La noció “” (estant-essent) esdevindrà fonamental en moltes de les seves instal·lacions des d’on elabora una visió del cos femení —i també del masculí— que revela les coordenades d’una temporalitat i una corporalitat multidimensional, avançant-se a reflexions de teories feministes del segle XXI. Aquestes investigacions no haurien estat possibles sense tenir en compte la seva passió pel cinema experimental, interès que va compartir amb el petit grup que sorgí a Barcelona a finals dels 70 anomenat Film Vídeo Informació (ella mateixa amb Eugeni Bonet, Manuel Huerga i Juan Bufill). La seva pel·lícula Fuga (1979), un magnífic poema cinemàticovisual, treballa la complexitat de les relacions espaciotemporals a través d’un teixit de plans. També són rellevants en aquesta investigació sobre la imatge en moviment, les seves “partitures-visives” (instal·lacions de video per a ser llegides com a partitures) que esdevindran performances en col·laboració amb les i els músics que havia conegut a les seves estades a Nova York, com Barbara Held i, especialment Peter van Riper, o més tard, els de l’avantguarda musical espanyola, hereus i hereves de les orientacions de John Cage, Mercè Cunningham, “Fluxus” i de coreògrafes com Simone Forti i Anna Halprin. La seva lectura de The Tao of Phisics. An Exploration of the Parallels Between Modern Physics and Eastern Mysticism (1979), de Fritjof Capra, un físic nuclear, va impulsar el seu interès en investigar les coincidències entre matèria i energia. Animada per arguments científics i també per recerques en tradicions i àmbits espirituals, les instal·lacions d’Eugènia Balcells versaran sobre la llum, el color i la capacitat humana de reconèixer i gaudir del llenguatge invisible de la matèria. En l’obra Freqüències (2009) ha fet una aportació científica de primer ordre, traduint la taula periòdica del elements químics a un codi de color i fent possible que l’espectador o l’espectadora s’introdueixi en els misteris de la física quàntica. En l’exposició homònima, i de la mà de l’amiga pedagoga Eulàlia Bosch, ha donat una prova més del seu interès en no dissociar recerca i educació, una línia de treball que mantenen moltes dones creadores. A més de convidar un gran nombre d’estudiants (des d’infantil i universitaris/es) a l’exposició, ella mateixa prepara un videodocumental creatiu que dialogarà amb una amplia selecció dels treballs que van sorgir d’aquelles experiències i aprenentatges. El reconeixement social li ha arribat amb la Medalla d’Or del Mèrit a les Belles Arts (Ministeri de Cultura) al 2009 i Premi Nacional de Cultura 2010 (Generalitat de Catalunya). L’artista reconeix però que la seva creació és, sobretot, una manera d’honorar i motivar la capacitat humana de crear i pensa que, en la societat del segle XXI, la visió de les i els artistes pot ser fonamental per a consolidar les bases de la societat i la cultura en un ordre de respecte per la vida. Amb l’abric de postals de dones, anomenat Àlbum Portable que llueix en ocasions especials, Eugènia Balcells honora —en un sentit molt alt i profund— la presència i la tasca de moltes dones en la història amb les que es sent “en relació”. Aquest reconeixement d’ordre simbòlic matern l’ha portat durant aquests últims anys a pensar en ferm el seu precoç desig de fer cinema i iniciar finalment el projecte d’una pel·lícula sobre la història de la seva besàvia nascuda a Birmània al segle XIX.
Imatges
Àlbum Portable, 1993 (Objecte i performance).
Going through languages, 1981 (amb Noni Benegas i Marta Moia).U-matic ¾, NTSC, color, 28’.
