Dues pintores de principis del segle XX: Laura Albéniz i Lluïsa Vidal, de Elina Norandi
En els inicis del segle passat, a Catalunya, eren nombroses les dones que decidien desenvolupar una carrera creativa; algunes d'elles, a causa de circumstàncies familiars i socials, no van assolir dedicar-se a la pintura més que com afeccionades, però unes altres van aconseguir treballar de manera professional llegant-nos una obra de la qual encara ens queda molt per conèixer i estudiar. En general es formaven en les classes de l’Escola d’Arts i Oficis Llotja, on hi havia una assignatura especial de dibuix “per a senyoretes” i, les més afortunades, podien completar els seus estudis en l'estranger, sobretot a París o alguna ciutat italiana. La creació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona Francesca Bonnemaison o la publicació de la revista Feminal, van constituir agents que van incentivar i van acollir la creativitat femenina. Maria Lluïsa Güell, Emilia Coranty, Pepita Teixidor, Maria Rusiñol o Antonia Ferreras són alguns noms d'artistes d’aquesta generació. Però sens dubte dues de les pintores més destacades van ser Lluïsa Vidal i Laura Albéniz, ambdues van tenir en comú l'haver nascut en llars cultes on l'art i la cultura formaven part de la vida quotidiana, i les dues van contar amb pares que, estant a favor de l'educació femenina, van motivar i van alimentar el talent de les seves filles. Lluïsa Vidal (1876-1918) va créixer immersa en el gust modernista ja que el seu pare, Francesc Vidal i Jevellí, ebenista i decorador de mobles, era el propietari d'un gran taller que solia col·laborar amb els artistes més influents d'aquest moviment com ara Antoni Gaudí, Lluís Masriera o Gaspar Homar. Després d'estudiar a Barcelona amb diversos mestres es va establir una temporada a París, on va assistir a classes en l'Acadèmia Julian i al taller de Eugène Carrière, a més de practicar la còpia d'obres en el Louvre. Es va dedicar sobretot al gènere retratístic i a les escenes domèstiques, encara que també és notable el seu treball com il·lustradora, principalment en les pàgines de la revista Feminal on les seves imatges acompanyaven els contes de diferents escriptores del moment. Vidal presentava les seves obres a les Exposicions i Salons que se celebraven per aquells anys, espais en els quals va obtenir premis i mencions honorífiques —tot i que de manera periòdica presentava el seu treball a la sala Parés del carrer Petritxol. Laura Albéniz (1890-1944) era filla del afamat compositor Isaac Albéniz, fet que li va facilitar viure envoltada d'intel·lectuals i artistes així com la possibilitat de conèixer altres ciutats i tendències (París, Niça, Brussel·les, Sevilla·les). Va ser una artista polifacètica que va pintar aquarel·les i pastels, va dissenyar ex-libris i, sobretot, va treballar com dibuixant, àmbit en el qual mostra influències de Toulouse-Lautrec, Aubrey Beardsley i Xavier Gosé. Les seves il·lustracions es van publicar en revistes com Feminal i D’Ací D’Allà, per exemple. Així mateix va il·lustrar dos llibres de Gregorio Martínez Sierra, La aldea ilusoria i El peregrino ilusionado, i un d'Eduard Marquina, Elegies. Les seves pintures i dibuixos eren exposats en diverses galeries de la ciutat: Can Ribas, Galeries Faianç Català i les Galeries Dalmau. Se sap que Vidal i Albéniz es van conèixer i van conrear una relació amistosa en la qual la revista Feminal va jugar un paper d'unió i trobada. En l'actualitat són poques les obres d'ambdues que poden contemplar-se en museus i col·leccions públiques, ja que la majoria d'elles roman en espais privats.Imatges
Retrat de Francesca Vidal, germana de l'artista. Llüisa Vidal.
Laura Vidal i el seu pare, Isaac Albéniz.
