Les dones del gòtic: les pintores de la família Borrassà, per Anna Gironella i Delgà
A l’època medieval les dones també treballaven als tallers amb la resta de la família, però els gremis només les acceptaven com a vídues o quan el marit era absent. Els i les Borrassà, una de les nissagues de pintors catalans de més renom a cavall dels segles XIV i XV, no en són una excepció. Blanca, muller del pintor Berenguer Company, és una de les primeres pintores documentades a la ciutat de Girona . El seu marit fou col·lega de Guillem Borrassà I, fundador de la nissaga. A la talla de la ciutat de 1388 hi apareix una Blanca, pintora, potser la mateixa que consta en el codicil testamentari de Guillem Borrassà I del novembre de 1388 i a la qual deixa 50 sous. El 21 de febrer de 1391 Blanca, muller de Berenguer Company, firma el seu testament en el qual dóna uns punyets de tela morada a la muller de Guillem Borrassà. Segurament va agafar el pinzell més d’una vegada, però només podem assegurar que fou administradora d’un taller de pintura: el gener de 1393 els seus marmessors firmen una carta de pagament amb el comanador dels mercedaris de Girona amb qui el seu marit havia concordat un retaule per al convent. L’arbre genealògic dels Borrassà conté un gran nombre de pintors: dos fills de Guillem Borrassà I es dedicaren a la pintura, Guillem Borrassà II, que treballà principalment en terres gironines, i Lluís Borrassà, cap d’un afamat taller de Barcelona —que heretà la seva filla però administrava el seu gendre, Pere Vendrell. Entre els fills de Guillem Borrassà II hi ha dos pintors, Francesc i Guillem, i un nét, Asbert. Jaume i Honorat, fills de Francesc Borrassà, foren pintors de renom; també Pere es dedicà a l’ofici patern, i la seva germana Caterina Borrassà es casà amb Joan Antigó, pintor fill d’un mestre d’obres, que va treballar amb els seus cunyats i va acabar feines per encàrrec de la seva sogra; d’aquest matrimoni en van néixer els pintors Rafael i Miquel Antigó. La idea de dinastia es consolida quan Joan Antigó es casa en segones núpcies amb Caterina Vicenç, i quan la seva germana Caterina Antigó es casa amb Bernat Vicenç, el fill dels quals, Bernat, nascut el 1441, serà pintor com el seu oncle. La talla de la ciutat de Girona de 1497 ens documenta una altra pintora, Vicença: potser una artista que portava aquest nom o potser la muller o vídua d’algun pintor de la família Vicenç. Les dones de la família tingueren un paper clau en la configuració de la nissaga i en l’estratègia econòmica dels mestres pintors: llurs filles solien casar-se amb els deixebles i aprenents. Aquests consolidaven la seva posició dins el gremi i el mestre estrenyia els vincles amb els seus col·laboradors. Però si els fills ajudaven al taller i aprenien l’ofici del pare, no és desencertat pensar que les filles també hi treballessin, ja que el taller era el mitjà de subsistència de la família, i aportessin les seves capacitats al negoci del marit. Ni Blanca, ni Vicença, ni les dones de la família Borrassà han firmat cap obra, ni ens n’ha quedat l’inventari de les seves eines i treballs, com el de la pintora aragonesa Violant d’Algarví. Però les podem imaginar amb el pinzell a la mà, preparant les eines i els colors, pintant ciris, banderoles o retaules, potser atribuïts al seu pare o marit. Sí que les documentem com a administradores dels tallers en absència dels seus marits: assumien els deutes i reclamaven els pagaments, procuraven l’acabament dels contractes, buscaven nous encàrrecs i col·laboradors, etc. El 1431 Margarita, vídua de Francesc Borrassà, pintor, i mare i tutora de Jaume Francesc Borrassà, encarrega la finalització del retaule de Santa Caterina de la Catedral de Girona que el seu marit no havia acabat a Joan Antigó, a canvi que accepti al seu fill com a aprenent. I el 1457 Francina Pagès, vídua d’Honorat Borrassà, va cobrar 100 florins pel retaule de l’altar major de Sant Pere de Juià. Pintores o gestores les podem incloure dins la nòmina de dones artistes que treballaren a la ciutat de Girona de les quals anem recuperant l’obra i la presència.Imatges
“Dona pintant un fresc”. Giovanni Boccaccio, De claris mulieribus, còpia del segle XV (Bibliothèque Nationale de France, Ms. Fr. 599, f. 53v).
“Dona pintant una marededéu amb el seu ajudant”. Giovanni Boccaccio, De claris mulieribus, còpia del segle XV (Bibliothèque Nationale de France, Ms. Fr. 1240, f. 86).
