Ermessenda de Carcassona: el matrocini d'art d'una gran comtessa, per M.Esperança Correu Perales
El segle XI va ser un moment molt important per l’art a Catalunya. Era un moment de gran puixança econòmica i de circulació de l’or, degut a les relacions primer, i més tard també les guerres contra el califat àrab del sud de la Península Ibèrica. Alhora, també va ser un moment d’intercanvi cultural, ja que, tant a través dels Pirineus com a partir dels grans ports, com el de Barcelona i València, arribaven molts artistes i artesans d’arreu d’Europa. Aquest conjunt de situacions van beneficiar tant les arts plàstiques com l’orfebreria i les arts menors, fet pel qual no és estrany que sigui precisament en aquest context, entre el 1015 i el 1058, que es dóna l’entrada i l’expansió del primer romànic o romànic llombard a Catalunya, un art que va impregnar ràpidament el territori. Ermessenda de Carcassona, filla dels comtes de Carcassona, va néixer cap el 975 i sembla que va morir vers l’any 1058, quan comptava almenys l’edat de vuitanta-tres anys, una edat poc usual per a l’època. Es casà amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona el 993 i va tenir un únic fill, el comte Berenguer Ramon I, el Corbat, que va néixer pels volts de l’any 1006. Va ser vídua del seu espòs l’any 1017; i tant la seva mort com la del seu fill el 1035, la van fer usufructuària i governadora dels comtats llargues temporades. La comtessa sempre va tenir un paper molt important com a promotora, però aquest paper es va veure ressaltat durant els dos moments en què va assumir el govern dels comtats: el primer, entre el 1017 i el 1023, des de la mort del seu espòs fins el moment que el seu fill va complir la majoria d’edat; i el segon, entre 1035 i 1043, a la mort del seu fill i fins que va deixar el govern al seu nét. En aquests períodes va organitzar els comtats a semblança del comtat dels seus pares, creant nous càrrecs, fent prevaler el dret sobre la violència i fomentant la construcció d’edificis i la promoció de l’art, precisament en aquest moment de puixança econòmica. Sembla que mentre el comte Ramon Borrell era viu, la comtessa Ermessenda va tenir un paper destacat en la promoció d’obres, ja que els comtes van adquirir el domini de Sant Llorenç de Munt, prop de Terrassa, on van propiciar l’erecció d’un monestir entre el 1013 i el 1014; el 1015 van comprar l’església i els terrenys que envoltaven Sant Daniel, prop de Girona, on el 1022 ja hi constava la comunitat de monges benedictines fundada per la mateixa Ermessenda. A més, aquest mateix any es va consagrar Sant Pere de Rodes. Ermessenda es va envoltar sempre d’amics fidels com l’abat Oliba, conegut també precisament pel seu paper en l’impuls i la seva vetlla per l’erecció de molts dels grans temples del romànic. Fruit d’aquesta gran relació d’amistat i aquesta afinitat per l’art, el 1020 es van començar les construccions de la Catedral de Girona i la de Vic, consagrades ambdues el 1038, i també en aquest moment s’iniciaren les ampliacions de Santa Maria de Ripoll i el Monestir de Cuixà. En el seu testament, Ermessenda va deixar vàries quantitats de diners destinades a l’acabament de les obres que estaven començades en aquest moment o al manteniment de tantes altres, a més de destinar també una part a l’alimentació i vestuari de les seves comunitats. Això fa palès no només la importància d’aquesta gran comtessa com a matrocinadora d’art durant la seva llarga vida, sinó també la seva preocupació per aquestes obres fins i tot després de la seva mort.Imatges
Claustre del monestir de Sant Daniel de Girona.
Signatura manuscrita de la comtessa Ermessendis de Carcassona, que diu Signum Erminsindis gratia Dei comitissa.
