El cafè-bar laSal i laSal, edicions de les dones, per María José González Madrid
Feia menys de dos anys que s’havia acabat la dictadura i s’havien celebrat ja les Jornades Catalanes de la Dona (1976). Es vivien temps d’eufòria, es sentia que les coses canviaven i que podia canviar-se tot. Un grup de cinc dones van pensar que seria molt important tenir un espai on les dones poguessin parlar i compartir projectes, independentment de partits polítics i sindicats. D’aquest desig va néixer l’estiu del 1977 el cafè-bar laSal, al carrer de la Riereta, al barcelonès barri “xino”. laSal va néixer com un espai de dones i per a dones –encara que també podien anar homes. Pintat de violeta, amb les llums cobertes d’encaix blanc, i on es servien alguns senzills menjars casolans, volia ser un lloc de trobada, de discussió i d’intercanvis d’informacions, on i des d’on les dones poguessin organitzar. Un espai on “una se lía a hablar con otra y descubre que sus problemas son comunes, lo mismo que muchas de sus aspiraciones y pensamientos”(Ana Lorenzo). El local comptava amb dues petites sales annexes: a una, es va muntar una biblioteca, que va créixer molt ràpidament —en part perquè les propines s’invertien en llibres— i l’altra, funcionava com a sala de reunions. A laSal es reunien, per exemple, les dones de la Coordinadora feminista per preparar la publicació de Dones en lluita. Es van organitzar i es va donar cabuda a moltes activitats. Com es recorda a una crònica del seu primer aniversari: “Desde su apertura ha sido escenario de seminarios, grupos de trabajo, lanzamiento de campañas, presentación de libros, etc. Y es también un poco consulta jurídica, biblioteca, bolsa de puestos de trabajo, direcciones útiles y todo lo que nos facilite nuestra existencia en tanto que mujeres”. Es van celebrar alguns actes multitudinaris, que resten a la memòria de moltes dones, com la presentació del llibre “Nuestros cuerpos, nuestras vidas” i també la del llibre d’Antonina Rodrigo “Las olvidadas”, que va comptar amb la presència de Frederica Montseny en la seva primera visita després de l’exili. El cafè-bar laSal, que funcionava com a espai autogestionat, va ser un projecte curt: als pocs anys els problemes econòmics el van tancar. Però va deixar moltes petjades i projectes oberts. Un d’ells, que va funcionar fins el 1990, va ser el projecte editorial amb el mateix nom: laSal. Edicions de les dones. laSal. Edicions de les dones va néixer al voltant de la idea de la publicació de l’Agenda de la dona, i va sortir al carrer el Dia del llibre del 1978 amb les dues primeres publicacions: “La bolchevique enamorada”, d’Alexandra Kolontai i “Quadern del cos i l’aigua”, de Mari Chordà i Montse Clavé. De seguida van encetar una col·lecció de narrativa, una de poesia i una d’assaig. Tenien dos interessos, que recollim en paraules de les seves promotores: “Treurem a la llum, a mida que ens arribi material, els escrits de tantes dones que s’expressen silenciosament, sense possibilitat de ser conegudes i llegides...” i “Volem recuperar escrits d’autores ja conegudes per altres publicacions, però oblidades en la seva creació literària més íntima”. Van publicar un total de 74 títols, textos de pensament i debat feminista, i textos de creació escrits per dones, tant en català com en castellà. Des de laSal, edicions de les dones es van posar en marxa algunes col·leccions imprescindibles, com Cuadernos Inacabados –que continua actualment publicant la editorial horas y HORAS—, els Manuales de Salud, que proporcionaven a les dones informació sobre el seu cos, salut i sexualitat, i que es va inaugurar amb la publicació de Masturbación de Jane Wallace, i Clàsssiques catalanes. Aquesta darrera col·lecció va donar a conèixer, en un moment de recuperació de la literatura catalana, aquells escrits que les altres editorials oblidaren, els de les dones. A la col·lecció es van publicar, per exemple, els escrits de Duoda, d’Isabel de Villena i de les trobairitz, les Cartes a l’Anna Murià de Mercè Rodoreda, l’Antologia poètica de Clementina Arderiu i narracions de Caterina Albert, Aurora Bertrana o Maria Teresa Vernet.Imatges
Façana del bar laSal, al carrer Riereta (Barcelona).
Una trobada de treball al bar laSal.
