Cortesanes, dones de confiança, per Mª Elisa Varela Rodríguez
Cortesana, segons el diccionari, era la dona que pertanyia, vivia i servia a la cort reial o principesca, però tot seguit afegeix, dona de costums laxos, culta i socialment influent. Aquestes i d’altres accepcions reflecteixen el sentit canviant de la concepció de la cort i de les persones que hi vivien i servien, però potser no recullen de forma clara la complexitat d’aquesta institució, tot i que donen compte del no difícil trànsit de les relacions d’estima, de confiança, d’amistat, de servei, a les relacions amoroses i sexuals. El pas d’unes relacions a d’altres no sempre es feia per desig i gust —almenys inicialment— de les dames i donzelles de la cort. La cort estava formada por totes les persones que composaven la família; el seguici imperial, reial i principesc, i també el de les grans famílies senyorials, es considerava també cort. Els Cortesanes o cortesans establien vincles pel fet de pertànyer a un cercle específic el centre del qual era el rei o la reina, el príncep o la princesa, o un gran senyor o senyora de l’aristocràcia feudal, o fins i tot de l’aristocràcia eclesiàstica. Però també es denominava cort a l’espai de residència de la família reial, principesca, i aristocràtica; i eren anomenats cortesans i cortesanes tots els que formaven part d’aquestes cercles. Les cortesanes eren les dones que servien les seves senyores, aconsellant-les, tenint cura de la seva salut corporal i de vegades espiritual, ocupant-se de la seva presentació cerimonial, acompanyant-les dintre i fora de la cort, dirigint, organitzant i administrant els béns o les activitats per a les quals eren escollides (des dels jocs i festes, a l’organització d’un hospital, una confraria, etc.), o encarregant-se de mantenir els matrocini i matronatges de les seves senyores. Notícies indirectes i esparses de cortesanes, és a dir, de dames que servien, acompanyaven i aconsellaven a comtesses, i d’altres aristòcrates, princeses i reines en tenim a moltes fonts al llarg de l’Edat Mitjana. Així al segle IX, la comtessa Duoda al Llibre Manual per el seu fill Guillem parla d’una “... consort amiga”, que l’acompanya a la seva cort d’Uzés, i la consola de la gran pena causada pel seu marit, Bernat de Septimània, en separar-la dels seus fills. Era aquesta “consort amiga”, aquesta que “compartia la seva sort”, la seva dama de més confiança, la seva amiga més fidel i estimada, la seva consellera? A la Corona d’Aragó, la Casa i Cort de la reina va funcionar amb independència de la del rei, si bé alguns monarques varen mostrar interès en regular-la potser perquè se n’escapava al seu control, com va fer Jaume II, que se’n va ocupar des de l’any 1308, i el 1318 va promulgar unes Ordenances per a la Casa i Cort de la reina, la seva tercera muller, Maria de Xipre. Però la Cambra de moltes sobiranes va continuar funcionant independentment de la del rei, així ho va fer la de la reina Elionor de Sicília, encara que Pere el Cerimoniós volgué tenir el dret de preferència en la provisió dels càrrecs de la Cort de la reina. També va funcionar amb completa independència la Cambra de Mata d’Armanyac, de la del seu marit el duc de Girona, Joan I. La Cambra i funcionaris de la Cort de Mata d’Armanyac (Armanyac? 1347-Saragossa 18 o 23d'octubrede1378) ens poden servir per mostrar com era la cort d’una reina i qui eren les seves dames o cortesanes. Formaven part de la Cort de Mata diverses dames de la noblesa, les quals tenien al seu servei una cambrera i un “home de peu”. Eren dames de la duquessa de Girona: Cília de Saint-Lari, Albamunt de Pavia, Beatriu de Benavent, Andrea de Morvedre, Blanca de Manresa. També varen formar part de la Casa de la duquessa donzelles nobles filles de les famílies més il·lustres dels territoris de la Corona, a les quals se’ls donava per al seu servei “mitja cambrera”. Varen formar part del seguici de Mata: Luganeta de Campanes, Elionor —filla de Joan d’Arborea—, Francesca de Manresa, la filla del governador del Rosellon, la del comte de Quirra i la del de Muntheri, etc. Les dues darreres varen quedar orfes i trobaren en la duquessa l’afecte i la protecció que necessitaven. Les dames i donzelles que l’havien acompanyada en el seu viatge a Catalunya per casar-se amb el duc de Girona, també formaven part de la Cambra de la duquessa. Mata va conservar al seu servei les donzelles franceses, i en més d’una ocasió va sol·licitar-ne de noves al seu germà, el comte d’Armanyac. Dels serveis més personals a la reina s’encarregaven Maria de Saint-Lari, Agnès de Saint-Peramal, Anna de Gandos i Argullosa del Puig. D’algunes de les feines més pesades s’encarregaven dones com Beneïda Sarda, o una esclava de nom Llúcia, que ja havia estat al servei de la reina Elionor de Sicília (1325-Lleida, 1375). Quan Mata ho va necessitar i ho va reclamar, va acudir també al seu servei i costat, Ramona Deulafeu, la seva dida. Encara que no varen formar part de la Cort eren dames de la seva confiança i de l’entorn Toda de Centelles i madama de Padiach, a la qual la duquessa tenia especial afecte i estima, i la volia al seu costat sempre que es trobava delicada de salut. D’altres dames nobles varen estar amb Mata, invitades a la Cort, com Elionor de Roda, Beatriu d’Olzinelles i Elionor de Montcada. Les dames tenien assignada per a la seva provisió —inclosa la de la cambrera que les servia— uns 70 sous mensuals; les donzelles nobles i la seva mitja cambrera, uns 57 sous i 6 diners; les donzelles, uns 51 sous i 6 diners, la cambrera, uns 25 sous i 10 diners, i amb la mateixa quantitat era retribuïda l’esclava. Les fonts conservades ens han permès conèixer també algunes cortesanes i conselleres de la reina Violant de Bar (? ca. 1365-Bellesguard, 1431), segona muller de Joan I. Fou una dona molt refinada i afeccionada al luxe, i introduí els seus gustos a la cort. Varen destacar entre les seves dames Constança de Perellós i Carrossa de Vilaragut. Aquestes dues dames varen ser acusades amb d’altres alts consellers i cortesans reials per malversació i corrupció i foren apartats i apartades dels seus càrrecs. Encara que la reina Violant no fou mai acusada, fou posada per un temps sota custòdia de “bones dones”, que era una forma de nomenar les beguines, i més tard va dur una vida retirada a Barcelona. L’art, sovint, recull de forma clara la relació entre la reina i el seu seguici de dames. L’escriptora de llengua francesa Cristina Pizán (ca.1338-1430) mostra aquestes escenes de dames amb la seva senyora, al manuscrit de La cité des dames (1410-1414) conservat a la Biblioteca Nacional de França de Paris. La cort va jugar un paper important en l’organització de manifestacions lúdiques, ja que al voltant de la cort es desenvolupa una veritable civilització, la civilització de les bones maneres a les quals és necessari conformar cada gest i acció, jocs inclosos, aquella en la qual va acabar naixent l’art de la política, de la política de les dones. Així, cap a la fi de l’Edat Mitjana la festa va anar adquirint cada cop més una forta connotació política. Hi va haver molts esdeveniments que varen permetre donar una resposta en termes de celebració, que va afavorir la participació col·lectiva. També varen jugar un paper rellevant les cortesanes, o varen tenir la possibilitat de fer-ho, a les curses, als balls, a les festes, “momos”, justes poètiques, actuacions de nans, o de saltimbanquis, a les funcions teatrals, etc., com també a les grans cerimònies religioses, i en especial les de Nadal i Pasqua, o els casaments, els naixements dels infants i infantes reials, els bateigs, la recepció d’ambaixadors, les entrades processionals del seguicis reials o principescos, les visites d’altres sobiranes o de grans dames d’altres contrades, o els funerals, les reunions dels parlaments, de les corts, el concilis, etc. Moltes d’aquestes celebracions eren actes en els quals es varen barrejar continguts sagrats i profans, i en els quals s’havia de tenir una gran cura en els gestos, aparats escènics, protocol, etc., per tant, eren actes amb una forta càrrega i valors simbòlics, els quals varen contribuir a la ritualització del poder. Les festes a la cort varen servir per reforçar els lligams, les relacions, i també per controlar la sociabilitat de les persones que formaven la cort. La participació de les princeses, dames, donzelles i d’altres senyores en les activitats lúdiques de la cort, va permetre visualitzar de forma ritualitzada el conflicte entre els sexes, potser per això, alguns tractadistes de finals de l’Edat Mitjana varen atribuir propietats terapèutiques als jocs cortesans.Imatges
Figura jacent de Mata d’Armanyac, de Jordi de Déu (ca. 1385-1390) al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès).
Detall de la figura jacent de Mata d’Armanyac.
Escut de la família comtal Armanyac i de Rodés.
