La pregària dìària: el llibre d'hores, de Mª Elisa Varela Rodríguez i Núria Jornet Benito
Tres imatges representen com poques el llibre d’hores o de les hores. La primera, la representació de Santa Anna ensenyant a llegir la Verge nena, o la de la Verge ensenyant a llegir al Jesús nen, seguint les paraules amb els ulls i assenyalant amb el dit les lletres i les síl·labes d’una oració, d’una antífona o d’un verset d’un llibre, normalment de petit format, curosament copiat, i bellament il·luminat i enquadernat. La segona imatge, la recreació d’un racó prop la finestra de la cambra o oratori que la historiografia atribueix a la reina Maria de Borgonya. La reina, en la part esquerra de la imatge, sosté un petit llibre obert. A la pàgina esquerra, destaca la caplletra “O”, pintada en atzur, segurament de l’Obsecro te, una de les oracions composades per a la Verge i que quasi mai manca en un llibre d’hores. La reina sosté a les mans el volum protegit amb un fi i vaporós drap verd, per no tocar directament la delicada enquadernació en pell. A la falda, endormiscat, un dels seus gossets blancs. A la part dreta de l’ampit de la finestra, el lliri, el símbol que remet alhora a la Verge i a la reialesa francesa; al centre, dos clavells vermells, i una llarga cadena d’or amb un penjoll de perles i robí remetent, probablement, als misteris del rosari –que apareix en una l’altra miniatura del mateix llibre. Ocupa la part central i frontal de la imatge la Verge, i a la seva falda, el Nen, jugant amb un conill. Ambdós estan emmarcats per la nau d’una gran catedral gòtica, representats d’esquenes a l’altar, guardats per quatre àngels, dos davant i dos darrera. A la dreta de la Verge i el nen, apareix representada la reina Maria, més petita, en el moment en què els hi ofereix el llibre, acompanyada de tres dames, totes quatre agenollades; a la part esquerra, també de menor dimensió, el rei postrat als peus de la Mare i el Fill sembla resar. Encara a la mateixa imatge, Maria de Borgonya ofereix a la "Madona" uns dels seus llibres d’hores. La Verge és la devoció central d’aquest llibre; del llibre per llegir les hores, és a dir, les pregaries que pautaven les diferents seqüències temporals en què s’organitzava la jornada: matines, “laudes”, prima, terça, sexta, vespres i completes. El petit ofici de la Verge és una de les parts fonamentals d’aquesta tipologia de llibre, n’és de fet la seva raó de ser, juntament amb els textos que conformen cada una de les hores de l’ofici parvo (antífones, versets, responsoris...). D’altres parts fonamentals són: el calendari, les perícopes dels Evangelis, les oracions composades a la Verge, i conegudes pel seu incipit — l’Obsecro te i O intemerata— els Salms penitencials, els Sufragis i l’ofici de difunts. A aquesta composició textual fonamental, es poden afegir l’ofici de l’Esperit Sant, el de la Creu, les Lletanies, i d’altres oracions... Aquest repertori textual, quasi sempre, és enriquit i embellit amb els corresponents cicles iconogràfics. La historiografia reitera que el llibre d’hores neix a partir del Breviari, el llibre de devoció de les i dels religiosos per excel·lència, per a ser el “breviari de laiques i laics”, que mantenen la devoció però no poden dedicar gran part del seu temps al món al res i a la contemplació. El llibre d’hores és, doncs, una reducció del breviari perquè les dones i homes laics puguin resar les hores canòniques marcades per l’Església. D’altra banda, com dèiem, el llibre d’hores recull, en especial a partir del segle XIV, un programa de textos i imatges amb poques variants textuals i iconogràfiques. Possiblement, part del seu èxit a la Baixa Edat Mitjana es deu a la seva versatilitat, perquè s’adapta a les devocions personals i locals —tant pel que fa a la seva composició textual com iconogràfica—, i perquè és un llibre que defuig el control directe de l’Església. El gust i desig personal de la o del comitent es pot apreciar en la tria d’algunes oracions, en l’elecció de les santes i sants de devoció particular, en el calendari, en els textos de les lliçons de les hores, i en les imatges que acompanyaven cada cicle; així com en la enquadernació. Aquestes variants podien ser d’elecció pròpia i singular de la o del futur propietari del llibre, o d’aquella o aquell que l’oferia com a regal, però també podia ser una elecció de les persones que confeccionaven el llibre —un escriptori monàstic, un taller librari o més tard un taller d’impremta Són algunes de les imatges i alguns dels seus textos els que vinculen la difusió d’aquests llibres, primer, a les dones laiques de la reialesa i de l’aristocràcia i, després, a les dones burgeses, les del món dels negocis, de la banca, d’àmbits professionals específics —jurídic, notarial, de funcionaris reials...— i d’alguns oficis més exclusius —argenteria, draperia, tallers de llibreteria, d’il·luminació i pintura, d’impremta...etc. Per les dones de la reialesa, de l’aristocràcia de sang, i als segles XV i XVI per a les dones de l’aristocràcia del diner, aquest llibre és més un objecte de luxe i símbol d’estatus —i esdevindrà aviat un objecte de veneració, una icona, exposada en un lloc adient de l’habitació, de l’oratori o de l’estudi, per ser contemplada— que un llibre de lectura. Per a la lectura disposaven de llibres menys luxosos, amb menys miniatures i ornamentació, i amb una enquadernació menys costosa. La presència del llibre d’hores creix al temps que s’obren camí els elements que porten a una interiorització de la religió. L’oració es transforma en un acte íntim, en un diàleg espiritual de l’ànima amb Déu. La imatge del llibre d’hores entre les mans es converteix així en una invitació a la pregària i al recolliment, perquè aquest llibre implica un tipus d’oració mental, privada, en silenci, preludi d’una nova forma d’entendre la devoció. El llibre d’hores o de les hores és un tipus de llibre que la dona transmet sovint de manera concreta i particular a dones de la família o a amigues, tot marcant una genealogia i una cadena de possessió femenina. És el cas, per exemple, del Llibre d’Hores dit d’Isabel la Catòlica que sembla que fou de Joana Enríquez, esposa del rei Joan II i mare de Ferran el Catòlic; d’aquesta passà a mans d’Isabel la Catòlica, no sabem si com a regal de la seva sogra, i finalment, Isabel la Catòlica li trameté a la seva filla Joana. El llibre passà “de dona a dona” –per línia femenina- de Joana Enríquez a la seva néta Joana, la futura Joana I d’Aragó i Castella. Serveix així mateix per iniciar els primers passos en la lectura, és a dir, serveix com a "becerol o beceroles", per a conèixer les primeres lletres i per aprendre a llegir les primeres síl·labes. Aquest ús vincula, doncs, el llibre d’hores a l’aprenentatge i a la mare, o aquella o aquell que acompanya la criatura en els seus primers passos en la vida, i la inicia en el res, en la lectura i l’escriptura (com indiquen les imatges comentades de Santa Anna i la Verge Maria). La reina de França Isabel de Baviera (1371-1435), per exemple, va manar realitzar un llibre d’hores per a la seva filla Joana, i un “A, B, C dels salms”per a l’altra filla, Michèle; les dues nenes tindrien uns 6 o 7 anys. Esdevenia doncs, el Llibre d’Hores, un vehicle d’alfabetització i de primera instrucció: llegint una o altra pàgina del còdex, seguint amb els ulls i “sil·labejant en veu alta, les lletres, fins assolir una compressió del text”. I, és finalment, una tipologia de llibre present en els inventaris dels béns de dones de diverses classes i estaments socials: de la reialesa i de l’aristocràcia —en aquest cas amb un destacat component ornamental i d’imatges—, fins les dones d’estaments més populars –amb poca o nul·la ornamentació. Sabem, per exemple, que en l’inventari dels béns de la reina Joana I d’Aragó i Castella, es registren, entre d’altres llibres, 11 breviaris, 15 missals i 50 llibres d’hores en pergamí o en paper, manuscrits o impresos, fets a París o a Venècia. I tots ells ricament enquadernats. I que en l’inventari de béns de la beata mallorquina Apellona es recull l’existència d’un llibre d’hores, probablement el llibre en què ella resava les hores. Del repertori de Llibres d’Hores de procedència catalana o existents en els biblioteques catalanes, sobresurten: el Llibre d’Hores d’Hipòlita d’Aragó (avui a la Biblioteca de Monsterrat), el Llibre d’Hores il·luminat pel mestre de La cité des dames i pel mestre Luçon (avui a la Biblioteca de Catalunya), i les Hores dites de la reina Maria, amb miniatures de Bernat Martorell, procedent del convent de clarisses de Barcelona (avui conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).Imatges
Maria de Borgonya llegint el seu llibre d'hores. Llibre d'hores de Maria de Borgonya, circa 1479.
Imatge d'un llibre d'hores i d'un rosari. Llibre d'hores de Maria de Borgonya, circa 1479 (Biblioteca Nacional d'Austria, còdex, 1857, fol 43 v).
