Dones al voltant de Ramon Llull: Beatriu de Pinós i l'Escola Lul·liana, de Mireia Vidal Quintero
El pensament filosòfico-místic de Ramon Llull (1232?- 1316?), més comunament vinculat a noms com Thomas le Myésier, Lefèvre d’Ètaples o Agrippa von Nettesheim, va comptar també amb seguidores femenines, tot i que no gaire conegudes. Moltes d’elles apareixen relacionades amb la tasca de creació i sosteniment de les institucions lul·lianes, especialment a través de donacions testamentàries, com és el cas d’Antònia Gomis i Isabel Martines (ambdues a mitjans del segle XV) per l’Escola de Barcelona. D’altres van adoptar un mode de vida místic, com Anna Maria del Santíssim Sagrament. Preferentment interessades en la creació d’espais per a la formació, elaboració i divulgació del pensament de Llull, no és casual doncs que aquestes dames tinguessin forts vincles amb les terres de Catalunya-Aragó, i sobretot amb Mallorca, d’on el beat era originari. Després de la mort de Llull, la seva doctrina va continuar guanyant deixebles, especialment entre els franciscans espirituals i l’àmbit beguí, i més endavant entre els humanistes. Bon exemple n’és la beguina Ròmia Rovira (c.1460) a la mateixa Mallorca, popularment coneguda com Dona Auleza, que es reconeixia com a deixeble d’un mestre lul·lista. Tot i així, no existia un centre important dedicat a l’ensenyament de l’Ars lul·liana, que era més aviat cultivada en petites escoles o bé per estudiosos a títol individual, alguns d’ells vinculat a la universitat. Aquesta era la situació quan dues dames van endegar projectes diferents per aconseguir fundar una càtedra lul·liana a Ciutat de Mallorca. El primer projecte fou el de Beatriu de Pinós (1433-1485), baronessa de Melany. Comptava amb una fortuna força considerable, que ja en el seu primer testament (1477) llegava en gran part a la Ciutat de Mallorca i al Regne de Mallorca per a impulsar-hi la creació d’un centre d’ensenyament lul·lista. Mario de Passa, beguí i lul·lista, fou l’encarregat de presentar el projecte al Consell de la Ciutat i parlava aleshores de Beatriu com una dama que feia la donació 'per la molta devoció que la dita noble senyora té en la ciència o art de l’egregi mestre Ramon Llull'. La donació estipulava que l’escola comptés amb tretze alumnes i un mestre. Els alumnes havien de córrer món per estendre l’Ars lul·liana, i els més preparats havien de fer via cap a terres sarraïnes. Malauradament, la voluntat de Beatriu no s’acomplí del tot. Ja l’octubre de 1478 la seva filla, Joana Estefania de Castro, impugnava el testament provocant que el rei Joan II, partidari en principi del projecte, suspengués la donació. Seguí un plet que a mitjans segle XVI encara restava obert i que no es resolgué clarament. Beatriu, però, fou més que protectora del lul·lisme. En carta que una amiga li dirigí es parla del "gran plaer com m’han dit que teniu estant al puig de Randa, on vós tant desitjàveu d’estar: diuen aquí que hi ha molt bon lloc dispost per pregar a Déu". A la mort de Beatriu es trobaven tres volums de Llull en la seva biblioteca: el Libre de la Contemplació, els Cent Noms de Déu i el Lahors de Nostra Dona, que parlen de l’interès místic de Beatriu. El projecte d’Agnès Pacs (o Pax) i Segarra (també de Quint) va trobar millor fortuna. Pertanyia a l’aristocràcia urbana de la Ciutat de Mallorca, i la seva família, amb gran prestigi social i econòmic, s’interessà per l’humanisme. De fet, els Pacs van produir importants lul·listes, com Nicolau de Pacs o Esperandéu Espanyol, a més de seguir protegint el lul·lisme a través de la fundació d’Agnès. La petició a Ferran II de crear un Estudi General va sortir d’aquest cercle (autoritzada per carta reial el 30 d'agost de 1483) encara que fou Agnès qui hi posà els mitjans econòmics. En la donació (1481) s’acordava el manteniment d’un mestre i dos estudiants. El mestre acabà essent Pere Daguí, lul·lista important de l’època, i tant ell com els seus successors es comprometien a oferir ensenyança lliure i gratuïta a tothom qui ho demanés. El projecte d’Agnès tampoc trobà aplicació fàcil, en aquest cas per l’oposició del inquisidor Guillem Casells i pels problemes econòmics. L’Estudi funcionà precàriament fins que finalment dos segles després fou fundada la universitat. La vessant més mística de les dones vinculades al lul·lisme és representada per Anna Maria del Santíssim Sagrament (1649-1700), qui a petició del seu confessor escrigué l’Exposició sobre el llibre del beat Ramon Llull d’Amic e Amat. Nascuda a Valldemossa (Mallorca), ingressà al convent dominic de Santa Catalina de Siena (Palma), on ocupà vàries posicions, i és allí on entrà en contacte amb el Blanquerna. Oració, contemplació, devoció i pràctica de la caritat i la benevolència són elements lul·lians que Anna emfatitza a fi d’aconseguir l’entrega total i la unió íntima amb l’Amat. “No es pot fer altra cosa que mirar i callar, mirar i "gossar" quan s’arriba a aquest amor que és la caritat i la benevolència amb la que s’amen l’Amic i l’Amat”, escrivia. L’Exposició comença amb un llarg discurs sobre la incapacitat d’Anna (i el sofriment resultant) de posar per escrit les veritats d’Amor, per passar després al comentari, gairebé frase per frase, de l’Amic i Amat. L’obra va causar certa disputa arran de les corrents jesuïtes contràries a la mística lul·liana.Imatges
Il·luminació de Randa i Llull ensenyant a París. a Thomas le Myésier, Breviculum (Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Col·leccions especials Ramon Llull).
