Maria Teresa Vernet i la novel·la "Les algues roges", de María José González Madrid
L’any 1934 Maria Teresa Vernet i Real va ser la primera dona en guanyar el prestigiós premi literari Joan Crexells amb la seva novel·la Les algues roges, que es va publicar a l’any següent. La concessió d’aquest premi va suposar el reconeixement públic a la seva intensa tasca literària. Amb 19 anys, el 1926, Maria Teresa Vernet havia publicat la seva primera novel·la, Maria Dolors, i al llarg dels anys següents Amor silenciosa (1927), Eulàlia (1928), El camí reprès (1930), Presó oberta (1931), Final i preludi (1933) i Elisenda (1935). Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907-1974), professional de l’escriptura que en paraules de la seva amiga, la també escriptora Anna Murià, va ser "la personalitat literària femenina més destacada de la preguerra", va publicar també dos reculls de poemes, contes i alguns articles de tema social. Intel·lectual, interessada per la filosofia, va fer estudis de literatura i de música i va composar i publicar algunes peces musicals. Des del 1931 va participar, formant part de la comissió de cultura, dels projectes del Club Femení i d’Esports de Barcelona. Algunes de les seves novel·les porten com a títol un nom de dona, i totes tenen a dones com a protagonistes. Com altres escriptores contemporànies (Mercè Rodoreda, Carme Monturiol, Aurora Bertrana, Carme Karr i Anna Murià). Maria Teresa Vernet desenvolupa a les seves novel·les històries de dones que no responen als rígids models femenins de l’època, que no centren la seva vida en el matrimoni i la maternitat i que han de resoldre els conflictes que els hi suposa voler viure de maneres diferents a les establertes. En relació als conflictes que viuen les protagonistes de les seves novel·les, totes aquestes escriptores construeixen i fan visibles nous models, referents i valors per a les lectores. Maria Teresa Vernet analitza caràcters i comportaments de dones enfrontades a problemes concrets i que han de resoldre dilemes morals. Els conflictes es presenten en les relacions entre elles i els homes, entre mares i filles, entre “models socials femenins” i desitjos subjectius, entre puresa i passió... i posen a les protagonistes en la necessitat de prendre decisions i de poder canviar les seves vides. Ja des de la seva primera novel·la, Maria Dolors, apareix com a tema el conflicte entre l’amor intel·lectual i reposat i l’amor instintiu i passional, que es repetirà en totes les posteriors. Utilitzant recursos de la novel·la psicològica, l’autora contraposa dones molt diferents, unes que segueixen els camins establerts i altres que es deixen portar per una passió amorosa o per l’amor a la creació artística i al coneixement. Posant en joc sistemes de valors i models, Maria Teresa Vernet estableix sempre un vincle entre l’educació i la cultura i la fortalesa moral. A Les algues roges -les algues que s’agiten al fons de les aigües més clares i més quietes-, les protagonistes, Isabel i Marina, s’enfronten de maneres diferents a la passió amorosa per un home. Isabel -que ja ha viscut aquesta experiència com a personatge d’un conte anterior titulat El perill-, vol mantenir la seva llibertat i la independència en front el sexe. La pròpia experiència viscuda i la refinada educació que ha rebut la porten a buscar una relació amorosa que es basi en una comunió intel·lectual o espiritual, i no en el desig sexual. Amb caràcter alliçonador i didàctic, Maria Teresa Vernet ens explica com Isabel es convertirà en mentora maternal i model femení per a Marina, que podrà, després de deixar-se portar per la passió i viure situacions molt turbulentes, doloroses i confoses, trobar també una diferent manera de viure. Maria Teresa Vernet va escriure casi tota la seva obra entre 1926 i 1937. La guerra l’afectà profundament, i després de la victòria feixista ja no va escriure més novel·les ni va voler reeditar les anteriors. Només va publicar alguns contes en català i, sobretot es va dedicar a la traducció (feina a la qual s’havia dedicat també abans de la guerra). Alguns llibres d’A. Huxley, E. Fromm, G. Greene o J. Joyce van ser traduïts per ella.Imatges
L'autora al pati de l'Ateneu Barcelonès. Fotografia: Eulàlia Busquets Lluch.
Fotografia de Maria Teresa Vernet publicada a la primera pàgina de la seva novel·la, Elisenda. Barcelona 1935.
