L'educació de les dones: aprendre a llegir i escriure a la Baixa Edat Mitjana, de Mª Elisa Varela Rodríguez
El mètode habitual d’ensenyament de la lectura i l’escriptura durant l’Edat Mitjana a l’Europa medieval era el mètode alfabètic. Les nenes, els nens, les i els joves i adults havien d’aprendre els noms de les lletres en un ordre fix: A, Be, Ce, De, E..., és a dir, seguint l’ordre alfabètic, per reconèixer cada símbol escrit i poder ajuntar les lletres i formar síl·labes, paraules i frases. Aprendre a llegir al llarg de l’època medieval significava estudiar les lletres amb nocions gramaticals i aprendre a llegir era sinònim d’aprendre el llatí, encara que aquesta llengua havia deixat de ser la llengua comuna, excepció feta per a una petita elit o minoria culta. Aprendre l’alfabet es considerava el primer pas per iniciar-se en l’estudi de la gramàtica. Al llarg dels segles medievals, es van continuar fent servir gramàtiques d’època antiga, gramàtiques llatines, i en llatí es va escriure el Doctrinal d’Alexandre de Villadieu o Villadei, considerada la primera gramàtica medieval (s. XII). A partir del segle XIII i sobretot del XIV i XV, s’anirà estenent l’escriptura en llengües maternes arreu de l’Occident medieval. El primer llibre o suport didàctic per ensenyar a llegir aquells i aquelles que aprenien era la taula de l’alfabet, de l’abece o becerola. Era un foli de pergamí o de paper –encolat a una fusta— sobre el qual es traçaven les lletres seguint l’ordre alfabètic. A algunes zones europees els escolars van disposar de tauletes individuals amb l’abecedari. Amb aquesta becerola —la comuna penjada a la paret o les individuals— la persona que ensenyava a llegir —una o un mestre amb reconeixement públic o una simple “repetidora o repetidor”— assenyalava amb el punter les lletres i les i els alumnes les havien de reconèixer i repetir. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura acostumava a fer-se entre els set i onze o dotze anys. Tot just les nenes, els nens i els joves d’ambdós sexes sabien llegir amb certa correcció, havien de llegir i estudiar la primera gramàtica llatina, el Donat –Ars minor Elio Donat (s. IV). A més del Donat es va utilitzar com a sil·labari i llibre de lectura el Saltiri, un llibre en què s’havien copiat, entre d’altres textos, els Salms, i algunes vegades semblantment algunes oracions com el Parenostre i l’Ave Maria. Fins al segle XIII era un llibre escrit en llatí, i a partir d’aquest segle varen començar a circular algunes versions en llengües maternes. Aquest era també el llibre que feien servir els i les mestres per fer les explicacions a les lliçons, i als darrers segles medievals era, també, un llibre freqüent a les cases urbanes de famílies benestants. Es llegia també el Cató, el Tobies i els Set Salms. Els estudis sobre cultura escrita a l’època medieval han permès apreciar que el Saltari era un dels llibres que circulava força entre les dones medievals, possiblement se’l compraven a alguna 17 plaça el dia de mercat o fira, a alguns dels encants que es feien a algun dels cementiris de les ciutats i viles catalano-aragoneses. Els abecedaris i sil·labaris en llatí i en català es varen multiplicar a partir de la impremta i varen permetre a joves, a dones i a homes adults, aprendre amb l’ajut d’algun batxiller, d’alguna persona de la família, d’alguna amiga o veïna, d’alguna beguina, tot i que, perquè no, podem pensar també en aquells que s’animaren a entrar tot sols al món de la lectura i escriptura. Al llarg dels segles baixmedievals i primers temps de l’Època Moderna van anar augmentant, progressivament, el nombre de nens i nenes que aprenien a llegir i escriure, encara que fos d’una manera molt elemental. Són nenes i joves de famílies menestrals, de comerciants, de mercaders, d’algunes famílies de professions liberals i de funcionaris i d’algunes famílies de l’aristocràcia de sang o dels diners. Sabem que es va prestar especial atenció a l’aprenentatge i formació de les nenes en àmbits cortesans i entre les poderoses famílies de les oligarquies urbanes. L’alumnat estava a l’escola de gramàtica fins els onze o dotze i els quinze anys, on estudiaven la gramàtica i algunes obres clàssiques. A partir d’aquesta edat, els que continuaven la formació estudiaven retòrica, és a dir, aprenien a composar discursos sobre temes triats per la o el mestre. Amb l’estudi de la retòrica l’estudiant podia adquirir una bona cultura literària, filosòfica, jurídica… No eren moltes les joves que arribaven a aquesta etapa, només algunes novícies d’alguns monestirs, canòniques o convents eren triades per seguir aquesta formació, i solament les filles d’algunes famílies senyorials, principesques, reials, i de l’alt funcionariat –per exemple les filles d’algunes dames de la cort— ho aconseguiren; així ho demostren les obres d’algunes autores, no només baixmedievals, sinó també dels segles centrals de l’Edat Mitjana.Imatges
Dona escribint, 1493. Xilografia. Barcelona: J. Rosembach.
Dona escribint amb ploma sobre pergamí. Segle XV. Biblioteca Nacional de França. París: Ms. fr 875, f. 5v.
