Les dones protagonistes de la vida quotidiana, de Teresa Vinyoles Vidal
La llar medieval, tant si era un mas, un castell o una casa urbana, era una unitat de producció, consum i reproducció. Les dones de totes les classes socials es feien càrrec de l'administració i el bon govern de la casa, i col·laboraven en el negoci familiar. Elles havien de conèixer unes tècniques i posar en pràctica unes estratègies, per la qual cosa se’ls demanava unes capacitats i unes actituds, en definitiva, com deia Eiximenis, havien de ser sàvies: “A la dona convé viure sàviament e governar ab seny si mateixa e sa casa, e instruir-hi sos fills e ses filles, e sa companya (Dotzè del Cresià c. 554)”. Hi ha unes habilitats de les dones, acumulades durant generacions i transmeses de mares a filles, de mestresses a aprenentes, de senyores a serventes, fins i tot de serventes a senyores. Hi ha uns coneixements propis del col·lectiu femení que neixen de la pràctica, de l’experiència, és a dir del treball, de l’aprenentatge, i s’ha de dir que també de l’abnegació i de l’amor. Havien de cuinar, pastar, conservar els aliments, fer la bugada, confeccionar els vestits, assistir als parts, educar els fills, sobretot les filles, tenir cura dels infants, dels malalts i dels vells, amortallar als morts... Elles eren dipositàries d’un cúmul de saviesa. Caldria investigar sobre la transmissió entre dones d’aquests sabers, dels quals la mateixa llengua i les tradicions són una part important. Ens podem preguntar com ensenya a parlar una mare ja que aquesta és la pràctica de relació portada al punt culminant; la mare transmet la paraula, inicia una relació amb la criatura fins a establir-ne un diàleg. A més, la majoria de dones medievals participaven de moltes maneres amb el treball productiu. Les camperoles realitzaven diverses tasques al camp: l’horticultora, l’avicultura, l’apicultura, el pasturatge, esquilar les ovelles, la verema... Tingueren una intervenció definitiva en temps de colonització. A les viles i ciutats, les dones dels estaments populars havien de treballar, tant manufacturant productes per l’ús de la família com dedicant-se a algun treball remunerat, especialment relacionat amb el servei domèstic i amb la indústria del vestit; però també trobem moltes flequeres i algunes dones practicant la medicina, aquestes cada cop més perseguides. Les dones de la mà mitjana, a més de realitzar el treball domèstic, treballaven a l’obrador del marit, o del pare, en tasques de l’ofici normalment no reconegudes per les corporacions gremials. Algunes dones de la burgesia i de la noblesa participaven en l’administració dels negocis i dels senyorius, especialment quan es quedaven vídues. En general les dones ens apareixen sempre actives, enfeinades en afers diversos. Si féssim una ullada retrospectiva a les nostres viles i ciutats medievals veuríem com, de bon matí, s'obrien els portals de la muralla i entraven les camperoles de la rodalia amb cabassos i cistelles plenes de queviures per portar-los al mercat; les mestresses de casa, o les serventes o esclaves a les llars benestants, obrien les portes que quedaven tancades només de nit. Ja ben d'hora, les veïnes sortien a filar al pedrís que hi havia vora el portal, tot filant intercanviaven notícies i coneixements i era el moment també de la socialització dels infants. Els carrers eren estrets i estaven empetitits per pedrissos, taules i taulells. Molts menestrals treballaven al carrer o a l’entrada de les cases, ajudats pels membres de la família o algun aprenent, confeccionaven els objectes que sovint llurs mullers venien, mostrant-los a la via pública en taulells i penjadors. Els mercats, diaris o setmanals, s’omplien amb parades improvisades que s’escampaven per carrerons i places, o a la plaça del mercadal de les viles i de les ciutats; cada cosa es venia al seu lloc: la plaça del blat, del mill, de les cols, de les cireres, de l'oli, del vi, de la palla… espais que s'omplien sobretot de compradores. A migdia es desmuntaven les parades i quedava només la brutícia a terra que les veïnes havien de netejar. Al capvespre d’estiu homes i dones feien tertúlia als carrers, però quan sonava el seny del lladreseny del lladre, es tancaven els portals de la muralla i les dones es retiraven a casa i tancaven les portes, només restaven obertes les portes dels bordells. Les nits eren fosques i normalment silencioses, si bé es podia sentir algun enamorat tocant instruments al peu d’alguna de les finestres, de vegades comprometen alguna dona que per això podia ser maltractada pel pare o pel marit, a qui no podien denunciar. He parlat senzillament de les heroïnes del dia a dia, les protagonistes de la vida quotidiana, transmissores de sabers, especialistes en les relacions humanes.Imatges
“Dones venint de l’hort per la roda de muralla”. Detall del Retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell (Catedral de Barcelona, segle XV).
“La venedora d’aviram”, miniatura de les Leges Palatinae de Jaume III de Mallorca, segle XIV.
