Civilitzadores de frontera, de Teresa Vinyoles Vidal
La documentació catalana dels segles IX, X i XII ens mostra que les dones van conrear la terra erma, hi van plantar i hi van edificar. “Jo Ermengarda i el meu fill Otger i les meves filles Ermengarda i Eldefreda et venem (...) tot el que vàrem treure de l'erm, conjuntament amb el meu marit Senald, difunt, i el demés que ens pogués venir per aprisio o treball (...),” diu un document del Diplomatari de la catedral de Vic de l’any 889 . Hauríem de destacar el mot “conjuntament”, que assenyala el treball comú d’homes i dones i la voluntat de remarcar que ella havia participat activament en la colonització de la terra. Aquesta colonització la feien moltes vegades parelles de camperols que treien la terra de l'erm i la donaven en herència per igual als fills i les filles. Elles treballen la terra al costat del marit, o l’heretaven dels pares, però també dirigien explotacions autosuficients. Molt interessant en aquest sentit és la donació feta per una dona anomenada Grima a favor de Sant Joan de les Abadesses. A la seva mort, els seus tres fills, complint la voluntat de la mare, atorgaven al monestir una peça de terra situada a Vallfogona de Ripollès que ella va treure de l'erm amb nosaltres els seus fills, els primers homes en la terra reial sota domini dels francs. Aquesta donació la fan a favor de l’abadessa fundadora Emma, l’any 942 . És a dir que entre “els primers homes” que varen repoblar la zona hi havia dones que estaven al capdavant de l’economia familiar. Algunes dones figuren al capdavant de les petites comunitats agràries. Així a Vallformosa (Rajadell, Bages) es va celebrar un judici pel març del 977 en què les pobladores i els pobladors demostraren que la terra era seva perquè els seus avantpassats havien emigrat allà des de feia molt de temps. Són els noms dels habitants de la dita vall aquests: Tudil·la, dona, amb els seus hereus.... hi figuren a la llista sis dones —una d’elles deovota— i una trentena d’homes, un d’ells sacerdot. Ells i elles eren tots els caps de casa de la vall, és remarcable que al capdamunt d’aquesta llista d’habitants que reclamen els seus drets, hi figuri Tudil·la, pensem que això no és un fet casual, sinó que se li reconeix una certa preeminència dins de la comunitat. Moltes emprenien el camí de la colonització de noves terres al costat dels seus homes o dels seus fills, però també hi trobem dones soles, a tall d’exemple Avizana que visqué a mitjan segle X, pagesa propietària d’unes quantes peces de terra. Era una dona sola que, en el testament redactat l’any 975 no parla de fills, ni de marit, ni de parents, una dona sola que gaudia del ple dret de propietat sobre la terra, en un espai insegur al sud del Llobregat, a Castelldefels. Algunes prenien la iniciativa ocupant terres a la frontera, com ara Guinedilda, que sense home, amb els seus tres fills i dues parelles de pioners, va ser la primera en ocupar Cervera que estava en aquells moments (l’any 1026 ) en un lloc molt avançat vers la taifa de Lleida. Que una dona sigui capdavantera no és mai un fet aïllat. En aquell context trobem altres dones protagonistes d’aquella història de colonització i organització del territori, a les quals hem anomenat civilitzadores de frontera.Imatges
Treball conjunt de la parella camperola. Imatge de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). Mitjan segle XII
