Elena del Rivero i la Col·lecció d’Art i Punt d’Investigació 'La Relació' de Duoda, d'Assumpta Bassas Vila
Des dels anys 70 , historiadores i crítiques d’art han posat en evidència la minsa presència d’obres de dones artistes a les col·leccions públiques i privades dels museus, així com la poca atenció prestada al simbòlic matern en la reflexió sobre la creació. Durant la dècada dels 80 , l’activisme públic del col·lectiu Guerrilla Girls, assenyalava, amb humor incisiu, el sexisme, el racisme i l’elitisme de les institucions occidentals de l’art. A dècada dels 90 , l’exposició comissariada per Catherine de Zegher, Inside the visible: An Elliptical Traverse of Twentieth Century Art. In, out and from the Feminine, originada precisament al Béguinage de Kortrijk (Bèlgica) i desplegada més tard als Estats Units, proposava estudiar la creació de les artistes visuals com una font viva i substancial de pensament sobre l’art i la cultura moderna i contemporània. Després d’aquella brillant empresa, moltes exposicions d’arreu del món han investigat diversos aspectes de la creació de les dones, especialment aquells associats a la revolució feminista. El mestratge femení en la creació visual, plàstica i performàtica ha aportat recursos expressius, analítics i temàtics que conformen el nucli vital de l’art contemporani. Malgrat això, poques institucions culturals han iniciat una seriosa línia de treball que es proposi estudiar, produir, col·leccionar i difondre les obres de les artistes del segle XX i XXI. L’any 2000 , l’artista Elena del Rivero va inspirar i treballar el projecte La Col·lecció d’art i Punt d’Investigació La Relació amb investigadores de Duoda, Centre de Recerca de la Universitat de Barcelona, i amb professores de la Universitat de Girona, curadores independents i artistes interessades en una interlocució amb el pensament i la política del feminisme de la diferència. Des de llavors, vuit artistes – algunes pioneres dels 70 i altres més joves— han estat convidades a produir una instal·lació al que fou l’antiga seu de Pròleg, llibreria de dones, al carrer Dagueria de Barcelona. La Relació és una de les poques col·leccions sobre paper que existeixen a Espanya però la seva singularitat rau en que és una col·lecció viva, associada a la investigació de Duoda i a les activitats generades des de la política de les dones a la universitat. L’any 2009 es publicà un recull de documents de la seva història amb textos originals de diverses autores sobre les obres de la col·lecció, La Relació. Documents 2000-2008. Per intuïció genial Elena del Rivero, les obres d’art donades per les artistes a aquesta col·lecció són en “suport paper”. El paper és un material que té unes qualitats que metafòricament permeten pensar en aspectes de la creació femenina en la història: la fragilitat i alhora la resistència, la humilitat enfront les arts majors i la capacitat d’atrapar la vida que té el primer esboç o, de fer-se ressò del que la jove artista Mar Arza va encertar a anomenar “allò precari etern humà”. El paper ha estat sempre un dels materials preferits per Elena del Rivero, present, des de 1993 , en moltes de les seves grans instal·lacions: les performances, les peces sonores, i un bon nombre d’obres que, a hores d’ara, conformen la llarga trajectòria d’aquesta artista, considerada per moltes i molts de referència en els nostres dies. Elena del Rivero va néixer a València i viu a Nova York des de 1991 . Conrea amb les dones de Barcelona una intensa relació que es nodreix a partir de les freqüents invitacions de Duoda a participar de les activitats obertes que periòdicament organitza i obre a diverses audiències. Les paraules i les imatges Elena del Rivero s’han deixat sentir a la Llibreria Pròleg (instal·lació Entredós, 2000), al Convent de Sant Agustí (Seminari de Primavera de Duoda, 2002), a l’auditori del Parc Científic (Segon Diàleg Magistral, Porque una lágrima es un asunto intelectual, maig 2007), al Seminari feminista de la Facultat de Belles Arts (2007), i a les classes del Màster d’Estudis de la Llibertat Femenina de Duoda. L’any 2009 , una performance d’Elena del Riverodeixa petjada a les escales nobles de l’edifici històric de la UB i cristal·litza en la instal·lació audiovisual Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009). L’obra consistia en la filmació en vídeo de l’acció de l’artista projectada sobre un gran tapís de 3 x 3m dissenyat per ella partint dels antics escuts i lemes universitaris i deixant que ressoni la radical revolució de la llibertat femenina a la universitat. De la mateixa manera que Elena del Rivero ens ha acompanyat en molts dels esdeveniments de cultura femenina lliure que han tingut lloc en aquesta última dècada, moltes dones de Barcelona ens hem interessat per conèixer la seva obra, d’una bellesa profundament humana, capaç de dialogar tant amb les nouvingudes com amb les especialistes. Algunes ens hem desplaçat sovint per veure les seves exposicions a Madrid, Nova York, San Sebastià, Múrcia... L’any 2007 , vam poder gaudir d’una magnífica retrospectiva de la seva obra sobre paper a cura d’Elisabeth Finch a l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern). L’exposició mostra, entre algunes de les seves obres més conegudes, la sèrie de Letter to the Mother ( Carta a la Mare), iniciada a 1992 , altres sèries de “cartes” (de la núvia, inacabades, a la jove filla, l’eco d’una carta…), la cua de núvia de La Perfecta Casada (2002), o els gegantescos draps de cuina de [Swi:t] Home(2000-2001), o la impressionant cascada de papers que provenien de les oficines de les Torres Bessones, [Swi:t] Home: A Chant (2001-2006), instal·lació en la qual elaborava la terrible experiència de la tragèdia del 11-S a Nova York que la va afectar d’una manera molt directa. L’obra d’Elena del Rivero en les arts visuals representa un dels exemples més interessants de la subversió que moltes dones fan del llenguatge minimalista masculí. En el seu cas, a través de la introducció d’allò personal (la biografia, el sentiment i l’emoció) en les estructures reticulars i objectives, i assenyalant la política sexual del canons artístics contemporanis. Les seves obres creen un espai d’alta intensitat on es donen alguns dels diàlegs més bells entre la mà, el cor i l’intel·lecte, entre el treball conceptual i l’artesanal, entre el llenguatge i el cos. Les seves temàtiques burxen en alguns dels reptes més significatius dels nostres dies com són: la relació amb la mare, el treball sobre la ferida i el dolor, la comunicació amb l’altre/a, les relacions entre teixit i textualitat, maternitat i creació (em aquest sentit, l’artista ha iniciat una Fundació dedicada a donar suport a les artistes mares). La seva obra sembla recuperar el sentit reparador de l’art. Àdhuc en presència d’allò negatiu —interior o exterior (el dolor, la ferida, la ràbia, el desastre…)— el sofriment es transforma en l’obra d’Elena del Rivero en via oberta de pensament i font de més creació.Imatges
Elena del Rivero. (cortesía del IVAM)
Elena del Rivero. Cartell d'Entredós. Instal·lació a la LLibreria Pròleg, Barcelona, 2000.
Portada de La Relació. Documents 2000-2008, detall de la instal·lació Entredós d'Elena del Rivero.
