Dones en el dret medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca, d'Azucena Ruiz Viedma
Dins la societat medieval estava ben arrelat el sistema de géneres, sistema bipartista d’atributs, espais, símbols i feines, on la dona estava relegada a l’àmbit de lo privat ocupant-se de la família i de les tasques doméstiques i l’espai públic estava destinat als homes i eren aquests qui feien les lleis i el dret encarregant-se’n del seu compliment així com de la governació i l’administració de la cosa pública. La dona ocasionalment participava en aquests espais públics i socials. Però si indagem en els documents de l’època i ens apropem a les fonts judicials amb una mirada femenina trobem un gran nombre de dones que reclamen i fan valer els seus drets davant els tribunals. Això ens demostrar que la llei reconeixia els drets de les dones i que elles eren conscients i per tant en tenien ús i gaudi per reclamar-los i mostrar la seva capacitat jurídica. Les dones feudals no participaven de l’elaboració del dret, si bé hi hagué dues comtesses del segle XI, Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca, que van ser unes apasionades i defensores del dret. Ermessenda de Carcassona nasqué l’any 975 , filla dels comtes de Carcassona, Roger i Adelaida. Al 993 es casà amb el comte Ramon Borrell I ( 972 - 1017 ). Fou una dona amb un gran prestigi i dotada pel govern que li serví per ajudar al seu marit a reconstruir un país maldat per les incursions sarraïnes. Enviudà el 1017 i es convertí en tutora del seu fill, el futur comte Berenguer Ramon I, durant la seva minoria d’edat. El destí va voler que a la mort del seu fill esdevingués tutora del seu nét, el futur comte Ramón Berenguer I i dels germans d’aquest. Ella es convertí en governadora i usufructuària del comtat de Barcelona durant les dues tutories, a més com a vídua del comte de Barcelona i segons el dret de l’època, mentres restés sense casar-se seguiría sent la senyora dels bisbats i comtats de Barcelona, Girona i Osona-Manresa. Durant tot el temps que fou comtesa va defensar el dret públic i la vella llei. Ermessenda actuarà com a garant del dret, jutjant en nom de Déu i conjuntamente amb el seu marit. Ella es definirà en els textos judicials com a comtessa per la gràcia de Déu i assistida pels seus jutjes dictarà sentència i farà justícia. Així la trobem presidint un judici de forma solemne l’any 1000 al Palau comtal de Barcelona, on una dona anomenada Madrona apel·la al tribunal per demanar justícia per la seva herència que el seu germà va apropiar-se mentres ella era captiva pels sarraïns. La comtessa declararà les següents paraules un cop escoltat els testimonis: “En nom de Déu i veneració del meu senyor Ramon, comte, jo, Ermessenda per la gràcia de Déu comtessa, conjuntamente amb els meus jutges, consignem les vinyes i terretes irrevocablemente sota dret i propietat de Madrona.” Ermessenda fa valer el seu dret per impartir justícia com a comtessa que és, i en aquest cas ho fa a favor de la dona, ja que la llei existent per la herència dels pares era que aquesta es repartís entre tots els fills i filles. Almodis de la Marca nasqué l’any 1020, , filla dels comtes llemosins Bernat I de la Marca i Amèlia de Rasès. L’any 1052 es casà amb el comte Ramón Berenguer I ( 1022 - 1076 ) en terceres nupcies. Fou un enamorament apassionat i aquest casament fou per amor, tots dos van abandonar els seus matrimonis respectius abans de contraure matrimoni entre ells, sent així un casament per decisió pròpia i no imposat. Fou una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s’apassionà pel dret. Fou així que col3laborà de manera activa en la primera redacció dels Ussages de Barcelona, iniciats a l’any 1068 , juntament amb el seu marit Ramón Berenguer I, i que va ser la nova llei que va fonamentar l’estat feudal català. Era un nou codi jurídic que reemplaçava el vells textos sobre lleis dels romans i gots per donar respostes als nous temps que venien. El text deixa ben clar la participació activa de la comtessa Almodis: “Aquests són los Usatges de las costumas de cort que.l senior En Ramon Berenguer vell, comte de Barcelona, e Adalmús sa Muller, constituïren tots temps tenir en lur terra, per acort e per jurar ajustament dels magnats de lur terra.” A més presidí judicis, com la seva antessessora la comtessa Ermessenda, i els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Va pràcticar una activa pràctica política tan pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit un estat feudal. Però tota la seva activitat no van impedir que fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon perque veia perillar la seva herència en mans dels fills d’Almodis.Imatges
La comtessa Almodis de la Marca i el seu espòs, Ramon Berenguer I. Miniatura de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca. (Fotografia:AISA)
Sepulcre d’Ermessenda de Carcassona a la Catedral de Girona.
Signatura manuscrita de la comtessa Ermessendis de Carcassona, que diu Signum Erminsindis gratia Dei comitissa.
Signatura manuscrita de la comtessa Almodis de la Marca, on es llegeix clarament que escriu Almodis comitissa.
