Rosa Sensat i Vilà: una ciència de la vida en una escola com la llar, d'Esther Cortada Andreu
Rosa Sensat és una de les mestres que més rellevància ha tingut en la història de la pedagogia catalana. En vida ja va gaudir d’un merescut prestigi per la seva tasca com a mestra i directora i per la seva inestimable aportació a la renovació pedagògica. Rosa Sensat va néixer l’any 1873 al Masnou. Quan tenia nou anys va morir el seu pare i, per poder subsistir, la mare embarassada, l’àvia i ella mateixa es van dedicar amb èxit a fer brodats i puntes al coixí. Així, als dotze anys es va poder matricular al Col·legi Barcelonès on va preparar els exàmens de l’Escola Normal. Com no tenia on allotjar-se a Barcelona, la directora del prestigiós col·legi, Àngela Vallès, va fer una excepció i la va acceptar a casa seva. D’aquesta manera, es va convertir en la seva mestra i mentora i, més tard, en la seva sogra. Als quinze anys Rosa Sensat ja exercia de mestra al Masnou. També va ser parvulista a Girona i a Madrid, on va ampliar estudis i va entrar en contacte amb la Institución Libre de Enseñanza. Després d’obtenir el títol de mestra normal, va aconseguir per oposició una plaça a l’Escola Normal d’Alacant. Va exercir-hi com a professora de ciències fins que, en saber-se embarassada, va renunciar a la seva categoria i va demanar el trasllat a una escola pública de nenes de Barcelona. Va ser mestra al Poblenou i a la Diagonal, on va escriure un diari de classe que expressa un gran entusiasme per l’educació. Ens descriu iniciatives totalment innovadores a l’inici del segle XX, com fer sortides escolars amb les alumnes o limitar el temps emprat en la realització de labors d’agulla, per dedicar-lo a l’estudi de la natura i a fer pràctiques de tipus experimental. Entre els seus anhels destaquen la necessitat de crear un ambient escolar amable, similar al d’una llar, i afavorir el creixement personal de les nenes, com també avivar el seu sentiment de dignitat perquè esdevinguin dones “en el més elevat sentit de la paraula”. En aquesta línia, va estar estretament vinculada al feminisme català i va ser directora pedagògica de l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, espai educatiu i cultural gestionat per dones, que va ser creat l’any 1910 per Franscesca Bonnemaison. De fet, la figura de Rosa Sensat és crucial per entendre l’evolució del feminisme contemporani a Catalunya. Per la seva edat i per les seva àmplia xarxa de relacions personals i professionals, va actuar de nexe entre les primeres feministes catalanes i la nova onada de dones mestres compromeses en la tasca de modernitzar l’escola de nenes. Aquest lligam entre generacions es pot copsar en el cicle de conferències sobre educació femenina organitzat l’any 1916 a l’Ateneu Barcelonès. L’any 1914 Rosa Sensat va ser nomenada directora de l’Escola del Bosc, primera escola a l’aire lliure del país, on va portar a la pràctica el seu ideari pedagògic en un marc idoni i amb àmplia llibertat. Aquesta escola va ser la nineta dels seus ulls, però en proclamar-se la II República, encara va acceptar un nou repte, la direcció del grup escolar Milà i Fontanals. Cal destacar també la important tasca de Rosa Sensat com a divulgadora dels principis de l’Escola Nova i dels plantejaments del moviment internacional a favor d’un ensenyament domèstic de caire científic per a les nenes. Va donar conferències i cursos, va participar en congressos, va assessorar diverses institucions i va escriure articles i llibres, com Les ciències en la vida de la llar(1923), Cómo se enseña la economía doméstica (1927) i Hacia la nueva escuela (1934). Rosa Sensat va morir a Barcelona l’any 1961 . En definitiva, els seus principals camps d’acció van ser la renovació de l’ensenyament de les ciències i la racionalització de les assignatures considerades femenines. Aquests dos eixos els va saber lligar hàbilment de forma que, a més de reclamar una transformació dels ensenyaments domèstics que implicava la introducció d’una sòlida educació científica per a les nenes, va bastir les bases d’una didàctica de les ciències fonamentada en la vida, en els sabers femenins i en la cura de les persones, enfocament que té ara plena vigència. La figura de Rosa Sensat té llum pròpia, però adquireix tot el seu significat quan la relacionem amb els seus principals referents, les dones de la seva família, les mestres del segle XIX, entre les que destaca la seva professora i sogra Àngela Vallès, i les principals representants del feminisme català de principis del segle passat. Rosa Sensat va recollir aquest llegat, el va fer créixer i el va passar a les futures generacions de dones que al llarg del segle XX van aconseguir obrir nous camins i albirar horitzons més i més llunyans.Imatges
Rosa Sensat Vilà. Fotografia de Frederic Ballell Miami. AHCB-Arxiu Fotogràfic.
Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873, Barcelona, 1961).
