Dones sàvies: La Tròtula catalana, d'Azucena Ruiz Viedma
Hi ha un gènere de literatura mèdica, que prové de la tradició i l’estudi de la medicina greco-llatina i àrab, destinat a la cura del cos femení. Aquests textos van circular a partir del segle XI per Europa i que es van traduir a les diferents llengües vernacles per la seva popularitat. Es conserva, a la Biblioteca de Catalunya, un manuscrit datat del segle XV anomenat Trotula del mestre Johan de Reimbamaco. El manuscrit fa referència a una traducció al català, probablement del llatí, d’una compilació de tractats que es basen en el conjunt de textos atribuïts a Trota o Tròtula, metgessa de Salern del segle XI, que va escriure una obra mèdica-ginecològica. El mestre Johan fa un compendi traduïnt diversos fragments, de dos dels tractats de l’obra de Trota, De ornatu i De curis milierum, i que conclou amb un règim de sanitat, i és anomenat Tròtula catalana. El manuscrit està dedicat a una dona en concret, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, a la qual l’autor descriurà, en la dedicació del manuscrit, com a regina, flor d’Aragó i bela, remarcant la seva bellesa. La reina com les dones de la seva cort usaven maquillatge i el manuscrit ofereix remeis per al guariment i per al manteniment de la salut i la bellesa de les dones, tant nobles com burgeses, que aprenien a llegir així en llengua catalana, a la Catalunya baix medieval. Remeis tant diversos com fer créixer o tenyir els cabells, aclarir la pell de la cara tornant-la blanca, tenir les dents blanques i sanes, etcètera. Però, qui fou Trota o Tròtula? Va ser una tractadista i experta en medicina de l’escola de Salern, com d’altres dones salernitanes que ensenyaven en l’estudi i debatien des de les seves càtedres, on ocupà una càtedra de medicina,. Va escriure l’obra mèdica De mulierum passionibus, compost de tres tractats dedicats en la seva majoria al cos femení, on apareixen temes relacionats amb la salut de les dones i la cura de la bellesa femenina. Els textos van gaudir d’un públic ampli i continuat, es van llegir, consultar i es van fer servir per elaborar els seus remeis. Durant els segles XIII, XIV i XV es va reconèixer l’autoria a una dona, anomenada Trota o Tròtula segons els textos traduïts. Posteriorment aquests textos ginecològics van adoptar el nom de Trotula pel seu renom com obres especialitzades i conegudes en medicina de les dones que es copiaren i difongueren en l’Europa occidental dels segles XII al XV, i també van ser coneguts com Trotula maior i Trotula minor (Tròtula major i menor). A partir del segle XVI, qüestionaren l’existència de Trota i anul·laren l’autoria femenina, o consideraren que aquesta Trota històrica fou en realitat autora d’un compendi general de medicina poc conegut, però en cap cas, dels tres tractats sobre la salut de les dones anomenat Trotula, que varen gaudir de gran popularitat durant l’Edat Mitjana i escrits per homes. Amb Trota i/o Tròtula hi ha hagut, al llarg de la història, un intent de negar i cancel·lar qualsevol forma de genealogia i llenguatge matern, que existeix entorn a la identitat de sexe i de gènere de Trota. La controvèrsia sobre l’existència i l’autoria de Tròtula, es la forma de negar la ma de dona en la escriptura de l’obra mèdica i de la saviesa mèdica femenina de Trota. La negació d’autoria i el plagi han estat mecanismes patriarcals, que a partir del segle XV s’usen per desautoritzar la pràctica i la saviesa femenina. Afortunadament, els estudis d’historiadores feministes, al llarg del segle XX, han rescatat l’herència erudita d’una genealogia mèdica femenina i han reprès la tradició medieval que descrivia a una dona catedràtica, d’on es pot sostenir que Trota o Tròtula va ser una dona que exercí la medicina. Sot aquesta interpretació i des d’aquesta mirada es considerà que, si en els manuscrits medievals es defensava l’autoria d’una dona anomenada Trota, famosa entre els seus contemporanis, s’havia de mantenir l’existència i l’autoria de Trota com una dona que fou metgessa i autora d’una obra de medicina tan erudita i consultada que transcendí fronteres i cronologies. Fou una obra ginecològica escrita per una dona que va escriure sobre el cos femení. I és la seva saviesa, que ella va deixar escrita i en part traduïda a les llengües maternes, la que les dones van poder consultar per elaborar els remeis per a la cura, la salut i la bellesa dels seus cossos i van transmetre creant genealogia femenina.Imatges
Trotula del Mestre Johan. Biblioteca de Catalunya. Barcelona.
Transcripció de la introducció del manuscrit Trotula (Montserrat Cabré, 1996)
