Dones als hospitals medievals: les donades de l'Hospital de Santa Caterina de Girona, d'Anna Gironella i Delgà
Les donades de l’Hospital de Santa Caterina eren dones que, per amor a Déu, es donaven a l’hospital, als seus pobres: a més de tots els seus béns hi donaven la seva persona. Amb aquest acte, que es formalitzava davant notari a partir d’un contracte de deditio, aquestes dones entraven a viure i a treballar a l’hospital toto tempore vite mee; l’hospital les mantindria, les alimentaria, les acolliria, i elles col·laborarien en el seu dia a dia, atenent les necessitats dels pobres acollits en aquesta institució. El fons de l’Hospital de Santa Caterina de Girona ha conservat els contractes de sis donades del segle XIV. La majoria d’aquestes dones havien estat casades amb artesans de Girona i van decidir rebutjar la vida que els reservava la societat com a vídues per donar-se al servei de Déu, però amb un servei explícit, més enllà de la donació d’uns béns materials: l’atenció personal als pobres. Sabem que Guillerma era la vídua d’un flassader, Bartomeu d’Araví; Geralda era la dona d’un fuster, difunt, de Girona, Pere Bassó; Margarita era la vídua d’un Sabater, Pere Sa Illa, i Francesca, d’un paraire, Guillem Terrés; de Brunissenda només podem dir que el seu difunt marit era ciutadà de Girona, el mateix que sabem del pare de Bonanata, que va entrar a l’hospital de soltera l’any 1330 . Eren dones adultes que van decidir assegurar-se una manutenció per la resta de la seva vida; podem conèixer però la situació econòmica d’algunes a través del seu testament o el del seu marit. Per exemple, s’ha conservat el testament de 1366 de Pere Bassó, fuster de Girona, en què retornava la dot a la seva dona Geralda, una dot que segurament ella donaria juntament amb altres béns a l’hospital en entrar-hi com a donada el 1379 . I també es conserva el testament de 1336 de Bonanata Duran, filla de Pere Duran, pel qual podem dir que es reservava un considerable nombre de possessions que llegaria lliurement a diverses institucions religioses i assistencials de Girona i a altres persones pròximes a ella. La majoria d’aquestes donades eren vídues, fet que fa pensar que una de les motivacions de la seva decisió va ser la voluntat d’assegurar-se una residència i una manutenció per a la seva vellesa; és a dir, que la seva intenció de benefactores de l’hospital es pot entendre també com una necessitat de ser-ne beneficiàries. En elles s’unien les dues vessants de la caritat, la de qui dóna i la de qui rep: donaven els seus béns i eren acollides. Es poden considerar en certa manera treballadores de l’hospital i, en determinats moments, potser constituïen el quadre bàsic de treballadors dedicats a l’atenció dels malalts de l’Hospital de Santa Caterina. El moviment de les donades i els donats, dels quals en tenim encara més escassos testimonis, es concentra en els anys centrals del segle XIV, moment en què va disminuir la presència de fratres i sorores—germans i germanes, persones que professaven els vots d’obediència, castedat i pobresa i entraven plenament en una comunitat religiosa i assistencial. Els donats i les donades suplirien la manca de vocacions i dotarien de personal als hospitals, fins que als inicis del segle XV els administradors dels centres van decidir limitar-ne el nombre. Donar-se a Déu i a l’hospital implicava dur una vida cristiana al servei de la comunitat, escollien una vida semi-religiosa caracteritzada per certa vocació cristiana i, sobretot, per una vocació utilitària: entenien que viure la religió no es limitava a seguir les oracions cristianes i a practicar la caritat testamentària, sinó que el seu sentiment religiós les empenyia a la vida activa, a practicar el seu amor a Déu ajudant els pobres, la imatge de Crist. Les donades, com les beguines, van practicar la seva manera d’entendre la religió des de la llibertat, entenien que el servei de Déu no requeria necessàriament l’enclaustrament sinó el treball social, l’atenció als pobres i marginats. Les seves formes de vida no es tancaven en murs ni claustres sinó que els superaven.Imatges
“Hôtel-Dieu de Paris” (Musée de l’Assistance Publique, París).
“Hôtel-Dieu de Paris”, ca 1500, Livre de vie activeLivre de vie active (Bibliothèque Nationale de Bourgogne, Bruxelles).
