Dones sàvies: Na Gueraula Codines: guaridora catalana sospitosa de sortílega i endevina, d'Azucena Ruiz Viedma
A l’Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) es conserva una sèrie de documents que abracen uns trenta anys i que ens mostra una part de la història de les dones guaridores. Es tracta d’unes visites pastorals (que es feien davant del visitador, que era el bisbe o un dels seus delegat i el que feien era preguntar als feligresos d’una parròquia sobre els actes que sortien de la norma de l’Església), on apareix la pràctica sanadora de Na Gueraula Codines, de Subirats, dona de gran saviesa mèdica que guaria, a través de l’observació de l’orina, enfermetats com el mal de gotornons (mal de gola que afecta més als infants). La importància de na Gueraula Codines radica en que pels seus congèneres era una excel•lent guaridora a qui li reconeixien autoritat mèdica, però les autoritats de l’època van veure en ella un perill i la van acusar de sortílega i endevinadora. Era una sospita prou greu ja que veien com un acte de superstició el fer sortilegis o conjurar, pronunciar fórmules guaridores en la sanació, perquè veien l’aplicació d’una força misteriosa per la vinculació de certs ritus o fórmules verbals que provocarien una guarició fora de la normalitat, o sigui que hi podia haver un efecte màgic. Però ella estava resolta a comparèixer davant del bisbe sense témer res i explicar la seva pràctica sanadora. La seva primera aparició és del 19 de desembre del 1304 , embarassada del seu fill, davant el bisbe de Sant Cugat del Vallès, Pons de Gualba. Es presentada com a reincident, perquè ja havia estat penitenciada amb anterioritat. En la seva declaració relata que guaria diverses malalties, tant de persones com d’animals, com la malaltia de llegodisses o gotornons, també el mal de vives e de terçó i la gota. Per a guarir recitava les oracions cristianes del Pater, l’Ave, el Credo, feia la senyal de la creu i deia unes fórmules verbals com la que feia servir per guarir la gota, que deia així: “ Conjur-te, gota,conjur-te, tota,
conjur-te per Déu
e per madona sancta Maria
per los sens e per les sentes que auia:
que así no pusques aturar
ni esses caschar
ni popa machar
ni dia passar
ni punt donar
ni raïl metre.
Per la cort celestial,
que aquesta persona no aia mal. ” Per guarir els animals sols recitava el Paternòster i l’Ave Maria a més descriu que també feia un ritus compost de dos elements, la cosa i el gest, que consistia en fer, damunt la cua de l’animal malalt, una creu feta amb palla d’ordi i fer un gest amb els dits petit i índex. En aquesta primera compareixença, citada com a sospitosa, a la pregunta del bisbe de si sap sobre medicina declararà, amb veu ferma, només la seva activitat mèdica de l’observació de l’orina per a diagnosticar la malaltia i també relatarà que els malats acudien a ella en gran nombre. Depenent de l’observació de l’orina, de la seva aparença, en podia veure si era una simple febre llavors el remei era dejuni i abstinència o si era més greu recomanava al malalt que anés a un metge. El bisbe posarà la pena del jurament de no practicar cap més conjur, endevinació ni medicament; pena d’estar-se varis diumenges (a més del Nadal, Cap d’Any i l’Epifania) dreta i sense capa al costat del capellà durant la missa major i proclamar a tot el poble que ella no sabia res de medicina i que cap persona havia d’acudir a ella sota amenaça d’excomunió; peregrinar a Montserrat un cop nasqué el seu fill; no dir el Paternostre ni l’Ave Maria durant un any i si reincidia passaria a la categoria de convicta de crim. Al juliol del 1307 es presenta davant el bisbe de forma espontània i per voluntat pròpia, mostrant-nos la seva força i determinació en dir la veritat i manifestar la seva capacitat com a guaridora. Reiterarà el que ja havia declarat amb anterioritat i relatarà amb més detall la seva pràctica dient que també diagnosticava pel pols, donava consells als malats i que guaria la tisis. Explicarà que havia après a guarir de l’observació mèdica, trenta anys abans quan tenia uns quinze anys, del metge moro En Bofim a Vilafranca del Penedès, per tant ella havia après d’un metge. El bisbe va voler consultar a dos metges de Barcelona les activitats guaridores de na Codines, i aquests varen donar una valoració positiva, ja que el bisbe va consentir que na Gueraula continués amb la seva pràctica mèdica amb una llicència parcial on sols podia observar, diagnosticar i donar consell als malalts sense conjurs ni medicaments. L’autoritat eclesiàstica al 1328 en tindrà indicis que na Gueraula continua amb els conjurs i sortilegis. Aquesta vegada la llei serà més dura i la pena serà la presó per reincident. Però passà a ser llibertat condicional sota fiança de cinc-cents sous del qual fou fiador el seu fill. Dos anys més tard passà el cas a l’inquisidor, però només es pot suposar que l’inquisidor procedí a fer un procediment, però ja no hi ha més informació sobre les pràctiques guaridores de na Gueraula de Codines ni quina fou la pena ni que va ser de la seva vida quant ja en comptava al voltant dels setanta anys. Fou una dona decidida i resolta en la defensa de la seva pràctica guaridora que fou la seva pràctica de vida i de relació amb els malalts.
Imatges
Pacients mostrant la seva orina a Constanti l’Africà.
