Vuit preguntes i respostes sobre l'ús legal de continguts audiovisuals a l'aula

El llenguatge audiovisual és una eina essencial per a l'educació del segle XXI, doncs, entre d'altres avantatges, facilita l'observació de la realitat i la millor comprensió de conceptes, també ajuda augmentar la motivació,i finalment, potencia la creativitat i les habilitats comunicatives.

L'estudi "Perspectivas 2015: El uso del audiovisual en las aulas" desenvolupat pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB i AulaPlaneta assenyala que el 43% dels professors espanyols utilitza amb freqüència continguts audiovisuals, mentre que entre el 40 i el 47% ho fa de tant en tant. És possible que en aquest percentatge, encara no massa alt, influeixi la manca d'informació sobra la normativa legal que permet, o no, l'ús d'aquest tipus de recursos en l'àmbit educatiu.

Amb aquest article pretenem donar totes les claus per a estar informats sobre quins continguts audiovisuals es poden utilitzar a l'aula, què hem de respectar i com aprofitar els avantatges del llenguatge audiovisual dins la legalitat.

1. Quina normativa regula els drets d'autor a Europa i Espanya?

A la Unió Europea trobem la Directiva 2001/29/CE. Aquesta harmonitza els drets d'autor i altres drets relacionats amb la societat de la informació actual, com el dret de reproducció, el de comunicació pública i el de distribució. Respecte a la protecció d'aquests drets, la Directiva estableix una clara excepció: es permet l'ús de materials audiovisuals en l'àmbit d'ensenyament, sempre i quan tingui per objectiu l'ús amb fins il·lustratius i es citi la font (incloent-hi el nom de l'autor). L'aplicació d'aquesta normativa a Espanya es tradueix en la Llei de Propietat Intel·lectual (enllaç a LPI). Per a Catalunya podeu dirigir-vos a aquest enllaç, on trobareu les idees principals de la normativa, ofert per la mateixa Generalitat de Catalunya.

2. Què diu la llei sobre l'ús de materials amb drets d'autor en l'àmbit educatiu?

L'article 32 de la LPI es centra en les cites, ressenyes i il·lustració mitjançant obres amb fins educatius o d'investigació científica. Indica que es poden divulgar en una obra pròpia fragments d'obres escrites, sonores o audiovisuals amb fins educatius, i afegeix que el professorat "no necesitará autorización del autor o editor para realizar actos de reproducción, distribución y comunicación pública de pequeños fragmentos de obras" a no ser que hi hagi finalitat comercial, siguin obres divulgades i es citi, quan sigui possible, l'autor i la font.

3. Podem projectar a classe una obra audiovisual completa?

Només si es sol·licita l'autorització corresponent dels autors i, en conseqüència, es paguen els corresponents drets d'autor. En aquest tipus de reproducció no hi ha diferència entre un professor i qualsevol altre actor social, com productores, canals de televisió, editorials, etc.

4. Com a docent, es poden utilitzar petits fragments de continguts audiovisuals a l'aula?

Sí, lliurement i sempre que la finalitat sigui il·lustrar activitats educatives a l'ensenyança reglada, presencial o a distància. Han de ser obres ja divulgades amb anterioritat i es citi, quan sigui possible, l'autor i la font de l'obra. Queden exclosos d'aquesta possibilitat de divulgació gratuïta els llibres de text, els manuals universitaris o les compilacions o agrupacions de fragment d'obra.

En aquest sentit, quan la llei parla d'ensenyament reglat es refereix a la que s'inclou dins del sistema eductiu estatal i permet l'obtenció d'una titulació oficial (primària, secundària, universitària, etc.). 

5. Haig de pagar a l'autor per utilitzar una obra audiovisual?

Si s'utilitza l'obra completa, s'han de pagar els drets d'autor corresponents. Només quedarà exempt de pagament si s'utilitza un fragment petit de l'obra dins l'ensenyament reglat, amb fins educatius, d'una obra ja divulgada i citant l'autor i la font.

6. Què s'entén per petit fragment d'una obra audiovisual?

La LPI indica: "se entenderá por pequeño fragmento de una obra un extracto o porción cuantitativamente poco relevante sobre el conjunto de la misma". Ara bé, i més concretament, en la utilització de fragments d'obres escrites la llei és més clara i dóna una dada que pot aplicar-se també a l'àmbit audiovisual: el fragment pot tenir una extensió assimilable al 10% del total de l'obra.

7. I si el material audiovisual està definit com a "obra de domini públic"?

Si l'obra és de domini públic pot utilitzar-se lliurament sense haver de sol·licitar-se autorització al titular, i tampoc s'ha de pagar a l'entitat gestora del mateix. Doncs, l'obra de domini públic és tota aquella on els drets d'explotació han expirat. A la Unió Europea, de mitja, les obres adquireixen aquest estatus després de 70 anys de la mort de l'autor, però el període varia segons el país.

Cal assegurar-se de que no estem utilitzant una obra derivada o traduïda, que sí compten amb drets d'autor. A més, han de respectar-se els drets morals de la obra, la seva integritat i, sobretot, citar l'autoria general.

8. Hi ha algun tipus de material audiovisual que pot utilitzar-se sense restriccions de drets d'autor?

La resposta és sí, ja que existeixen recursos audiovisuals que es poden utilitzar lliurement. Per exemple, dins les biblioteques de Recursos Educatius Oberts (OER, en angles, o REA en castellà) hi ha audiovisuals d'ús lliure. Alguns bancs de continguts oberts interessants són l'Espai Procomú, el banc d'imatges i sons de l'Intef, la web del Cedec o el repositori de la Comissió Europea, Open Education Europa.

També hi ha obres o materials subjectes a llicències semi lliures o lliures (copyleft), com Creative Commons, que permeten l'ús o la modificació amb fins que poden ser, fins i tot, comercials. Aquest buscador ajuda a trobar documents amb aquesta llicència.

Article original a http://www.interempresas.net/Tecnologia-aulas/Articulos/151668-Ocho-preguntas-y-respuestas-sobre-el-uso-legal-de-contenidos-audiovisuales-en-el-aula.html