Per què els mesurem
Per conèixer el grau de desequilibri ecològic causat per un o més canvis en un ambient, en aquest cas els rius, es poden calcular índexs biològics, que es basen en les diferències en el grau de sensibilitat dels diferents organismes d'un determinat grup d'indicadors biològics.
En aquests estudis s’ha utilitzat principalment un índex biològic que usa els macroinvertebrats aquàtics i que és d'us majoritari a tot l'estat: el IBMWP (Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega, 1988).
Les comunitats de macroinvertebrats
La comunitat de macroinvertebrats bentònics és la més utilitzada com a indicador biològic perquè aquests animals són fàcilment identificables per la seva mida (mesuren des d'uns quants mil·límetres fins a uns quants centímetres), són relativament abundants, i els mètodes de mostreig són fàcils d'aplicar. A més, presenten un ampli rang de respostes a l'enriquiment orgànic i a altres contaminants (Prat et al., 2009).
Els organismes macroinvertebrats, amb la seva presència o absència, ens donen molta informació per poder determinar la qualitat biològica del sistema, atès que reflecteixen la qualitat de l'aigua durant un cert període de temps, ja que actuen com a monitors constants d'aquesta qualitat pel sol fet que el curs d'aigua és el seu hàbitat natural; mentre que els paràmetres químics es mesuren d'una manera puntual. Els mètodes biològics, d'altra banda, no informen habitualment de la causa concreta que provoca la disminució de la qualitat biològica, sinó que donen una idea global de salut de l'ecosistema.
Com els mesurem
Per obtenir la mostra de macroinvertebrats aquàtics, es mostregen tots els hàbitats aquàtics possibles per poder agafar la màxima diversitat d'organismes.
Quan es prenen les mostres d'hàbitat reòfil, es delimita una zona amb una llargària d'aproximadament vint vegades l'amplada del riu, i en aquesta zona se seleccionen tres o quatre àrees d'1 o 2 m2, que es mostregen netejant les pedres dins una xarxa de 250 micres de malla i removent el substrat amb els peus davant la xarxa. Per a les mostres de l'hàbitat lenític, es remou la zona amb els peus, es passa la xarxa per entre la vegetació (Hellawell, 1986) i també es netegen les pedres situades a les zones de curs lent dins la xarxa. En tots dos casos, l'esforç de mostreig dura fins que es té la certesa d'haver agafat la màxima diversitat possible d'organismes o, si més no, una fracció representativa del punt analitzat.
Tot el material recollit s'observa in situ en una safata, s'anoten els organismes predominants i es conserven en formol al 4% per fer la posterior separació i classificació dels individus al laboratori. Els organismes se separen i es determinen al laboratori amb l'ajut d'una lupa binocular, i després es conserven en alcohol al 70%.
D'una manera general, la separació de la mostra consisteix a refiltrar-la per extreure el formol de la fixació i posar-la en una safata amb quatre subdivisions, sobre la qual, a ull nu, se separen els macroinvertebrats més grossos i poc abundants. A continuació, se separen sota una lupa binocular, i els organismes presents es determinen a nivell de família i es compten.
La identificació dels organismes es fa al nivell necessari per obtenir la determinació de la qualitat de les aigües segons els índexs utilitzats, normalment a nivell de família, ja que aquesta és una categoria taxonòmica suficient per a estudis de la qualitat de les aigües i és la utilitzada a la majoria d'estudis (Chesman, 1997; Zamora i Alba-Tercedor, 1996; Barbour et al., 1992; Plafkin et al., 1989; Hewlett, 2000; etc.).
Per a estudis quantitatius, quan convé saber el nombre d'individus per unitat de superfície, s'hi poden aplicar altres protocols, com el que proposa el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient: Organismos invertebrados bentónicos en ríos. Protocolo de muestreo y laboratorio de fauna bentónica de invertebrados en ríos vadeables. ML-Rv-I-2013
L’índex IBMWP
Aquest índex s’obté sumant la puntuació corresponent a cada família diferent que trobem a la mostra. La puntuació de cada una de les famílies es pot coneixer consultant la fulla de camp (pàgina 43) del següent document: Metodologia F.E.M. per a l'avaluació de l'estat ecològic dels rius Mediterranis - (PDF).
Amb els llistats de families trobades a cada mostra també s’ha calculat l’índex BMWPC (Benito i Puig, 1999), l’IASPT (Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega, 1988) i la riquesa taxonòmica total (S) per complementar la visió qualitativa de cada tram.
Com els presentem a l’informe
Amb l’índex IBMWP es poden assenyalar cinc nivells de qualitat, d’acord amb els rangs de valor que adquireix l'índex en els diferents punts segons la taula següent i que depén dels valors de tall que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha calculat per a cada una de les tipologies fluvials:
| IBMWP |
|||||
| Símbol |  |
 |
 |
 |
 |
| Interpretació | Molt bona | Bona | Mediocre | Dolenta | Pèssima |
Eixos principals |
>101 | 100-61 | 60-36 | 35-15 | <15 |
Grans eixos mediterranis |
>101 | 100-61 | 60-36 | 35-15 | <15 |
Grans rius poc mineralitzats |
>101 | 100-61 | 60-36 | 35-15 | <15 |
Rius de muntanya humida calcària |
>141 | 140-86 | 85-51 | 50-20 | <20 |
Rius de muntanya humida silícia |
>141 | 140-86 | 85-51 | 50-20 | <20 |
Rius de muntanya mediterrània silícia |
>141 | 140-86 | 85-51 | 50-20 | <20 |
Rius mediterranis silicis |
>141 | 140-86 | 85-51 | 50-20 | <20 |
Rius de muntanya mediterrània calcària |
>121 | 120-71 | 70-41 | 40-20 | <20 |
Rius de muntanya mediterrània de cabal elevat |
>121 | 120-71 | 70-41 | 40-20 | <20 |
Rius mediterranis de cabal variable |
>121 | 120-71 | 70-41 | 40-20 | <20 |
Torrents litorals |
>121 | 120-71 | 70-41 | 40-20 | <20 |
Rius amb influència de zones càrstiques |
>121 | 120-71 | 70-41 | 40-20 | <20 |
Per consultar les tipologies dels rius que s'estudien en aquest informe, un cop s'obre l'aplicació cartogràfica on se'n presenten els resultats, s'ha de seleccionar "Tipologia masses d'aigua (ACA)" al selector de capes addicionals.