Equip de Biologia de la Conservació


PÀGINA PRINCIPAL
CONEIX L'EQUIP
Recerca
Conservació
Divulgació
Publicacions
L'ÀLIGA PERDIGUERA
Aspectes demogràfics
Amenaces i solucions
ENLLAÇOS D'INTERÈS
SELECCIONA IDIOMA


RECERCA

La recerca científica és una eina fonamental per disposar d'informació sobre la biologia, l'ecologia i la demografia de l'àliga perdiguera. En aquest sentit, a més de diversos projectes de recerca específica sobre l'espècie, anualment es realitza un seguiment de l'estat de la població catalana. 

La informació obtinguda a través dels treballs de recerca ha estat de gran importància a l'hora d'aplicar mesures de conservació. Les principals línies de recerca són:

 

Seguiment anual de la població catalana

A principis dels anys 80 es començà a fer un seguiment anual de la població d’àliga perdiguera a Catalunya, juntament amb altres naturalistes i administracions. A partir de 1991 es controlen anualment els paràmetres demogràfics d’una mostra de 40-60 territoris d’àligues.

Les dades que es recullen al camp són: l’ocupació dels territoris, les taxes de reproducció i les taxes de mortalitat adulta.

A partir de les dades obtingudes s’elabora una base de dades demogràfica de la població catalana d’àliga perdiguera.

Tornar a "Recerca"





Demografia de l'espècie

Tasca:  Elaboració de models matemàtics per veure quins són els principals paràmetres implicats en el manteniment demogràfic i conservació de diverses  poblacions ibèriques i franceses.

Principals resultats: El model permet preveure com evolucionarà una població considerant els principals paràmetres demogràfics: mortalitat adulta, mortalitat pre-adulta i productivitat. La mortalitat adulta té un efecte 4 vegades superior a la mortalitat preadulta i 10 vegades superior a la productivitat.

Referències bibliogràfiques:  A3, A11, A12, A29, A30, B9, C10, C13, C14, C15, D1, D2, E3, E5 i E10.


Tornar a "Recerca"





Dieta i selecció de presa

Tasca: Descripció de la dieta a partir de la recol·lecció d’egagrópiles, restes alimentàries i d'observacions de camp. Estudi de la selecció de presa i de l’abundància de recursos alimentaris en diferents àrees geogràfiques de la població catalana.

Principals resultats: El conill sembla ser la presa òptima de les àligues. Quan aquest escasseja, les àligues han d'ampliar el seu ventall de preses que normalment consisteix en espècies més difícils de capturar i de menor pes i valor energètic. En les darreres dècades s'ha detectat una disminució de la presència del conill en la dieta de les àligues relacionada amb una disminució d'aquest al medi a causa dels canvis d'hàbitat, la pressió cinegètica i les malalties.

Referències bibliogràfiques: A10, A23, A31, B3, B6, B7 i E7.

Tornar a "Recerca"





Ús del territori i selecció d'hàbitat

Tasca: Marcatge i radioseguiment d’individus adults de diferents parelles de les comarques barcelonines amb l'objectiu de conèixer l'extensió dels seus territoris, els  hàbitats que seleccionen i la interacció amb els usos humans.

Principals resultats: Les dades preliminars indiquen que les àligues concentren la seva activitat en àrees properes als nius, donat que en aquestes àrees hi realitzen la reproducció, tot i que també exploten zones força allunyades als nius a la recerca de les seves preses òptimes. Existeixen diferències entre les parelles respecte a la superfície total explotada i les àrees més utilitzades del territori. Les àligues seleccionen per caçar hàbitats mediterranis oberts (garrigues i petits conreus de secà amb una activitat humana tradicional), en els que troben una major quantitat i varietat de preses.

Referències bibliogràfiques: A25, E11, E16 i E18.


Tornar a "Recerca"





Les àrees de nidificació

Tasca: Caracterització de les àrees de nidificació de les àligues en funció de paràmetres demogràfics, climatològics, orogràfics, d'hàbitat i antròpics. Anàlisi de totes aquestes variables per tal de determinar l'estat de conservació de les àrees de nidificació dels seus territoris. Implementació de totes aquestes dades en un sistema d'informació geogràfica.

Principals resultats: Les àrees de nidificació dels territoris desocupats solen ser més abruptes, tenen un clima més fred i humit i són de caire més forestal. Els paràmetres antròpics tenen una major influència en la productivitat que en la mortalitat. Els factors antròpics que incideixen més negativament en la productivitat són els relacionats amb activitats humanes a peu realitzades a prop del niu i també la presència i proximitat de carreteres asfaltades i pistes forestals.

Referències bibliogràfiques: D1 i D2.


Tornar a "Recerca"





Biologia de la reproducció i comportament

Tasca: Estudis sobre la fenologia i els factors que influencien l’èxit reproductor. Estudi del comportament dels adults durant el període reproductor. Desenvolupament de metodologia per determinar el sexe i l’edat dels polls.

Principals resultats: La fenologia de posta i l'èxit reproductor de les àligues varia amb la climatologia, la qualitat de la dieta i l'edat dels progenitors. Les àligues que mengen més conill i tenen més aliment ponen més aviat i treuen més polls. Les àligues no adultes treuen menys polls que les adultes. Existeix una divisió de tasques dels adults durant la reproducció en funció del sexe: les femelles coven i tenen cura dels polls i els mascles cacen, porten menjar al niu i defensen el territori. A partir d'una curta edat, els polls femelles són més grans que els mascles. L'edat dels polls al niu es pot determinar segons la longitud de les plomes de vol.

Referències bibliogràfiques: A2, A6, A8, A9, D1 i D2.


Tornar a "Recerca"





Emancipació, dispersió juvenil i reclutament

Emancipació dels joves

Tasca: Marcatge de 5 joves amb radioemissors. Seguiment dels seus desplaçaments durant els 4 - 5 mesos següents a l'abandó del niu.

Principals resultats: Les àligues joves surten del niu sense saber volar ni valdre's per si mateixes. Durant el primer mes aprenen els diferents tipus de vol, començant pel més senzill (batec) fins al més complex (remunt). Fins al segon mes els adults segueixen alimentant als joves. A partir del tercer mes comença el període d'independència i els joves abandonen el territori patern.

Referències bibliogràfiques: A12, C6, C11, E2 i E6.

Dispersió juvenil

Tasca: Marcatge de 122 joves amb anelles i marques alars per tal de localitzar les zones de dispersió i conèixer la selecció dels tipus hàbitat.

Principals resultats: S'han localitzat les àrees de dispersió on es concentren els joves i que consisteixen en territoris on no hi ha adults, de relleus suaus i rics en preses. Les àligues joves que neixen a Catalunya poden realitzar dos tipus de desplaçaments: de curta distància, principalment a les àrees de secà de la depressió central lleidatana, i de llarga distància, a diferents punts situats fora de Catalunya com la Sierra de Escalona (Alacant), Campos de Montiel (Albacete), comarca de Jerez i laguna de la Janda (Cadis), vall del Tajo (Toledo) i d'altres zones del centre de la península ibèrica i Extremadura. Els hàbitats seleccionats pels joves són zones agrícoles de secà que s'alternen amb àrees arbustives que tenen elevades abundàncies de conill i perdiu. Durant aquest període s'ha detectat una elevada mortalitat causada sobretot per l'electrocució amb línies elèctriques i  la persecució a trets.

Referències bibliogràfiques: A13, A18, C18 i E4.


Reclutaments

Tasca: Seguiment del reclutament dels joves marcats en la població d’origen o en altres zones.

Principals resultats: Els individus no adults fan visites a àrees de nidificació i reemplacen les baixes d’adults en aquells territoris amb individus desaparellats. Existeix una certa filopatria o retorn als territoris natals. Durant el període de dispersió hi ha una elevada mortalitat, el que comporta una taxa de reclutament baixa.

Referències bibliogràfiques: A24, D1 i D2.


Tornar a "Recerca"





Mortalitat

Comprovació de possible infecció per trichomoniasi (Foto: Santi Mañosa) Mortalitat dels polls per trichomonosi

Tasca: Estudi de la trichomonosi en polls d’àliga perdiguera i dels factors ecològics implicats en la seva propagació.

Principals resultats: Trichomonas gallinae és un protozou del qual en són portadores diverses aus. Un nombre molt elevat de polls d'àligues són Trichomonas positius, encara que tan sols un petit percentatge desenvolupa la malaltia i conseqüentment pot morir. En el cas de les àligues, el paràsit és probablement incorporat a través del consum de coloms domèstics, ja que és una presa cada vegada més seleccionada. L'increment en el consum del colom està relacionat amb la incorporació d'àligues joves als territoris i a la disminució de les preses òptimes. La malaltia sembla ser cada cop més freqüent en diverses poblacions d'àligues com la francesa, la portuguesa i algunes de l'estat espanyol.

Referències bibliogràfiques: A15.

Àliga electrocutada (Foto: Joan Real) Causes de mortalitat a l’estat espanyol

Tasca: Estudi de les causes de mortalitat al llarg de la dècada dels 90 a l’estat espanyol.

Principals resultats: Les principals causes de mortalitat adulta i pre-adulta són l’electrocució en línies elèctriques i la persecució directa. Les causes de mortalitat varien segons les regions, les àrees de nidificació o dispersió i l’edat de les àligues. Destaca l'elevada mortalitat d'adults per electrocució a Catalunya, que es relaciona amb l'increment de línies elèctriques perilloses durant la dècada dels 90 i la substitució de suports de fusta (segurs) per suports de metall molt perillosos. Cal remarcar que en determinades àrees encara es segueixen perseguint les àligues per motius cinegètics.

Referències bibliogràfiques: A17 i A26.


Tornar a "Recerca"