La població catalana d’aufrany continua augmentant

Els resultats del cens de la població d’aufrany (Neophron percnopterus) realitzat durant la temporada de cria del 2016 confirmen que la població d’aquesta espècie continua creixent a la Catalunya Central i Oriental. L’Equip de Biologia de la Conservació juntament amb el Grup de Naturalistes d’Osona vam iniciar un projecte de seguiment de l’aufrany de forma intensiva l’any 2012 i recollint dades obtingudes per naturalistes al llarg del territori, s’ha constatat que la població ha crescut d’una sola parella reproductora l’any 1988 fins a 28 territoris diferents ocupats en algun moment durant tot el període d’estudi (1988-2016).

		De tots aquests territoris coneguts, durant el seguiment d’enguany es van confirmar 22 territoris ocupats per parelles reproductores, però algunes d’elles van fracassar en el moment de la incubació o del naixement dels polls i finalment van ser 16 les parelles que van fer volar polls amb èxit a finals de temporada. A diferència de l’any passat, en que una tercera part de les parelles van fer volar 2 polls, enguany la majoria de parelles han tirat endavant un sol poll i tan sols 3 parelles han fet volar 2 polls (13,63%). Per tant, tot i que aquest 2016 ha hagut menys fracassos reproductors que el 2015, durant el qual van fracassar una tercera part de les parelles que van iniciar la cria, la productivitat total de la població ha estat de 0,86 polls per parella censada, és a dir, una mica més baixa que l’any passat que va ser de 0,91 polls per parella.
Tasques d’anellament realitzades per membres de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB. Foto: Eva Puigpelat (Cos d'Agents Rurals)

		La troballa enguany d’un nou territori a cavall del Berguedà i Ripollès, gràcies a la col·laboració amb el naturalistes del Berguedà, corrobora la tendència de creixement d’aquest nucli d’aufranys. Tot i així, malgrat haver iniciat la reproducció i haver estat incubant durant un llarg període, aquesta parella va acabar fracassant en el moment del naixement dels polls. Desconeixem els motius d’aquest fracàs, que bé podria estar relacionat amb la inexperiència dels individus o  a les molèsties ocasionades per part d’escaladors donada la proximitat de les vies d’escalada al niu. La resta de fracassos detectats enguany probablement també estan relacionades amb les molèsties ocasionades per la presència humana (escaladors, parapents i treballs forestals).
Poll d’aufrany anellat. Foto: Kiku Parés (Equip de Biologia de la Conservació de la UB)

Els polls censats a l’àrea d’estudi van ser anellats amb una anella convencional i una de lectura a distància, així, l’Equip de Biologia de la Conservació ja portem 79 polls anellats des del 2012.

Agrair la participació en el seguiment de la població al Jordi Baucells i al Carles Martorell del Grup de Naturalistes d’Osona, al Josep Maria Bas de la Universitat de Girona, així com als naturalistes Ferran Fontelles, Pere Aymerich, Joan Santandreu, Daniel Mañas, Pere Ignasi Isern i Ferran Gonzalez. També hi han participat el Jordi Calaf del Parc Natural de Montserrat, el Jordi Faus del Consorci dels Espais Naturals del Ripollès, el Joan Montserrat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i l’Albert Peris i el Toni Mampel del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt. L’anellament, presa de mostres i el control de l’edat dels polls ha tingut el suport del Francesc Parés i del Jordi Rosich. Agrair també al Cos d’Agents Rurals, entre ells els agents de comarca en el suport del seguiment de la població en especial al Gabriel Lampreave, així com del Grup de Suport de Muntanya per les tasques d’escalada realitzades per a l’anellament dels polls. Les autoritzacions de seguiment i d’anellament dels polls van ser concedides pel Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya i dels seus espais protegits. Agrair el suport d’Àngel Miño, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Jordi Calaf del Parc Natural de Montserrat i Emili Bassols del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.