L’anàlisi d’isòtops estables permet conèixer la dieta de les àligues durant l’època de cria i al llarg dels anys

L’Equip de Biologia de la Conservació, en col·laboració amb investigadors de la Universitat d’Exeter (Regne Unit), ha publicat un nou estudi a la revista científica IBIS en que s’analitza la dieta dels polls d’àliga perdiguera a Catalunya, tant a partir del mètode convencional d’anàlisi d’egagròpiles com de l’anàlisi d’isòtops estables en plomes dels polls.

Els isòtops estables són àtoms no radioactius d’un determinat element químic que tenen el mateix número de protons però difereixen en el número de neutrons. Per exemple, el carboni normal (o lleuger) té un pes atòmic de 12, amb 6 neutrons i 6 protons (12C), però també hi ha àtoms estables del carboni amb 7 neutrons i 6 protons (13C). Diversos estudis en ecologia han mostrat que la proporció d’un determinat isòtop estable en un depredador reflecteix la seva dieta, ja que aquesta proporció es transmet d’un nivell a l’altre de la cadena tròfica d’una manera predictible. En un estudi anterior realitzat per l’Equip ja es va utilitzar aquesta propietat per realitzar una primera aproximació a la dieta dels polls a partir de l’anàlisi d’isòtops estables del carboni, el nitrogen i el sofre.

Les principals novetats de l’estudi publicat ara han sigut determinar quina és la proporció d’aquests isòtops en les principals categories de preses com ara conills, perdius, coloms, gavians, esquirols i passeriformes arreu de l’àrea de estudi, així com l’ús de models estadístics més complexos per quantificar el rang de consum de cada categoria de presa. L’estudi incorpora dades de 28 territoris a Catalunya obtingudes entre els anys 2008 i 2011 gràcies al seguiment a llarg termini que realitza el nostre Equip i que ha comptat amb la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals per agafar mostres d’egagròpiles i plomes dels polls.

Durant les jornades d'anellament de polls s'aprofita per obtenir les mostres de plomes que permet conèixer la seva dieta.

A partir de l’anàlisi d’egagròpiles, s’observa que els conills suposen la presa principal en quant a pes (30,9%), seguit dels coloms domèstics i tudons (26,9%), el gavià argentat (8,7%), la perdiu roja (8,1%) i l’esquirol (4,9%), sumant entre tots un 79,5% del total de la biomassa ingerida. Aquests valors s’ajusten als obtinguts a partir de l’anàlisi d’isòtops estables, tant a nivell de població com (en menor mesura) a nivell de territori, on ordenant les preses de més a menys consumides s’obtenen ordres similars. Aquests resultats suggereixen que la combinació del mètode convencional d’anàlisi d’egagròpiles i del AIE és una eina important que ens permetrà realitzar un seguiment de la dieta d’aquest rapinyaire a nivell de territori al llarg del temps, així com estimar les diferencies entre territoris.

Per a més informació:

• Resano-Mayor, J., Hernández-Matías, A., Real, J., Parés, F., Inger, R. & Bearhop, S. 2013. Comparing pellet and stable isotope analyses of nestling Bonelli's Eagle Aquila fasciata diet. Ibis. doi: 10.1111/ibi.12095
• Resano, J., Hernández-Matías, A., Real, J. & Parés, F. 2011. Using stable isotopes to determine dietary patterns in Bonelli's Eagle (Aquila fasciata) nestlings. Journal of Raptor Research, 45 (4): 342-352. doi: http://dx.doi.org/10.3356/JRR-11-13.1