El 2013 registra els pitjors nivells de reproducció de la població catalana d’àliga perdiguera

Un any més, l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona ha  continuat amb el seguiment de la població catalana d’àliga perdiguera durant el període reproductor (gener-juliol) de 2013, fet que ha permès estimar els principals paràmetres demogràfics d’aquesta espècie amenaçada. Al mateix temps, també s’ha continuat amb el marcatge de polls, que consisteix en equipar els polls amb una anella metàl·lica convencional a una pota, i una anella de lectura a distància a l’altra pota. El reavistament d’individus anellats o la detecció d’individus anellats trobats morts permet estimar la supervivència d’aquesta espècie i, de fet, ja hem començat a obtenir informació d’individus marcats per l’Equip des del 2008, que és quan es va iniciar aquesta tasca.

Els resultats mostren que, en promig, les àligues territorials de Catalunya van tenir una productivitat (mitjana de polls que volen per parella de la població estudiada) de 0,71 polls de mitjana durant la temporada 2013 (n=52). Aquest valor és el més baix registrada a Catalunya des dels anys 80s, que és quan es va iniciar el seguiment, i situa la població catalana d’àligues amb un valor proper al d’altres poblacions del nord i nord-oest de la Península Ibèrica que es troben molt amenaçades o al llindar de l’extinció. De fet, durant els darrers 10 anys s’han donat 7 anys amb valors de productivitat inferiors a 1 poll per parella, que es poden considerar molt baixos, trobant-se la productivitat promig durant 1990-2013 en 1,02 polls volats per parella.

L’empitjorament observat en els paràmetres reproductors els darrers anys suggereix que la població de Catalunya està patint un empitjorament de les condicions ambientals. Si bé en anys anteriors una part important de la baixa productivitat podia ser explicat per l’elevada mortalitat adulta que feia que molts territoris fossin ocupats per individus més joves i amb menor experiència, la major supervivència detectada en 2012 i 2013 suggereix que també existeixen factors ambientals que estan perjudicant la reproducció d’aquesta espècie.

Foto: Carles Barés (Grup de Suport de Muntanya del Cos d'Agents Rurals)

En primer lloc, en els darrers anys sembla que hi ha de forma generalitzada una disminució de l’abundància de preses i especialment d’aquelles que les àligues en treuen més profit (com els conills i perdius) relacionada amb  canvis en els hàbitats dels territoris de les àligues.

Per altra banda, en el cas concret de 2013, els episodis continuats de pluja i baixes temperatures durant el període d’incubació i de cria dels polls semblen haver tingut un paper important per tal d’accentuar la tendència negativa ja observada en anys anteriors. En aquest sentit, hi ha diversos nius a on tot i haver nascut polls i arribat a edats de més de 15 dies, després de les pluges de l’abril van perdre un dels polls (en nius de dos polls) o l’únic poll que estaven criant. Enguany, es va donar l’extrem de que una de les parelles que crien al Parc Natural del Garraf va deixar sense tenir cura d’un poll de pocs dies durant vàries hores en dies repetits, essent un comportament anormal, i finalment la femella es va menjar el pollet encara viu, probablement com a conseqüència d’un intens estrés tròfic que havia patit. D’altra banda, es va detectar la mort d’un poll a la vall de l’Ebre com a causa de la tricomonosi, un paràsit habitualment present en colúmbids i que pot afectar greument a les àligues

En els darrers anys cada cop és més freqüent el fracàs en la reproducció a causa de molèsties relacionades amb activitats de lleure (senderisme, escalada, curses de bicicleta, etc.) i la construcció, arranjament i divulgació de camins pedestres a les immediacions del niu. En aquest sentit cal remarcar el fracàs reproductor durant la incubació d’una de les noves parelles instal·lades en un cingle on hi ha instal.lades diverses vies d’escalada i ferrades, i una altre en un penya-segat marí on el tràfic d’embarcacions i submarinistes és freqüent.

Finalment, pel que fa a la supervivència dels individus territorials, cal destacar que per segon any consecutiu el valor de supervivència del 2013 es troba per sobre del llindar de 92,5%, que permetria que la població catalana fos autosostenible.