 | Equip de Biologia de la Conservació | ||||||||||||||
|
La dieta de l’àliga perdiguera a Europa i la influència del virus hemorràgic del conill
Un estudi realitzat per l’Equip de Biologia de la Conservació, en col·laboració amb diversos investigadors d’Espanya, França i Portugal, i publicat a la revista científica Journal of Biogeography analitza la dieta de l’àliga perdiguera en diverses regions europees del 1968 al 2006, i com varia aquesta dieta arran de l’impacte de la malaltia hemorràgica del conill (RHD), apareguda per primer cop el 1988. Segons aquest estudi, la presa més consumida per les àligues abans de l’entrada de l’RHD era el conill, seguit dels coloms i les perdius. Tot i això, mentre que a les zones meridionals el conill i la perdiu eren les preses més capturades, a les àrees septentrionals, i probablement pel fet que aquestes dues preses eren més escasses, les àligues ampliaven el ventall de preses consumint coloms i altres ocells. Posteriorment, quan el virus de la malaltia hemorràgica del conill arriba a Europa, el 1988, i s’estén pel territori peninsular, el consum de conill disminueix un 30 %, i aleshores les àligues diversifiquen la dieta capturant altres mamífers, coloms, còrvids i altres aus. Aquesta situació, juntament amb el fet que les àligues segueixen capturant en proporció més conill del que hi ha al medi, posa de rellevància la importància d’aquesta espècie-presa en les àligues i, per tant, que el conill és una espècie-clau.
Per altra banda, l’Equip de Biologia de la Conservació també ha realitzat un altre estudi publicat a la revista científica Journal of Raptor Research en que s’analitza la dieta de 15 parelles reproductores d’àguila perdiguera del nordest de la Península Ibèrica durant la temporada de cria de 2008, a través de l’anàlisi convencional d’egagròpiles i l’anàlisi d’isòtops estables (AIE) en plomes dels polls. Els objectius del treball eren investigar la dieta dels polls, així com determinar si l’AIE permet representar amb exactitud els patrons tròfics. L’anàlisi d’egagròpiles va revelar una dieta variada que inclou colúmbids (Columba spp.; 31.1%), conill (27.9%), altres ocells (16.2%), perdiu roja (13.1%), esquirol (5.2%), llangardaix ocel·lat (2.6%), gavià argentat (2.2%) i altres mamífers (1.7%), encara que la composició de la dieta presenta diferències entre territoris de cria. Aquest estudi analitza per primera vegada l’eologia tròfica en polls d’àguila perdiguera a partir d’AIE, concloent que δ13C, δ15N y δ34S són útils per a conèixer de manera indirecta la seva dieta. Per a més informació:
|
