 | Equip de Biologia de la Conservació | |||||||||||||||
|
Electrocució i col·lisió d’aus en línies elèctriques: solucions per a un problema global
Les línies elèctriques són infraestructures presents al territori que poden comportar impactes negatius per al medi ambient. Alguns d’aquests impactes són els accidents per electrocució i col·lisió que poden patir les aus, i que a Europa ocasionen la mort de centenars de milers d’aus anualment. L’electrocució es dona especialment en les línies de distribució, vulgarment anomenades de mitjana tensió (15-66 kV), quan una au es para en un suport elèctric i toca a la vegada dos cables conductors o bé fa massa entre el suport (metàl·lic) i un dels cables. Per contra la col·lisió és pot donar tant en línies de transport (alta tensió) com en les distribució, quan l’au en vol xoca amb algun dels cables, principalment els de presa de terra que són menys gruixuts i per tant menys visibles. Dos estudis realitzats per l’Equip de Biologia de la Conservació, però, posen fil a l’agulla per tal de reduir aquestes amenaces sobre les aus. La mort d’aus per electrocució és un problema global que s’ha agreujat per la demanda d’energia en moltes regions del món, sobretot en àrees naturals on la implementació de línies elèctriques pot impactar negativament en les poblacions d’aus. A Catalunya, és la primera causa de mortalitat de l’àguila perdiguera (Aquila fasciata), i a la resta de la península afecta en especial l’amenaçada àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) i altres espècies de gran valor ecològic. Als Estats Units, el problema té un alt impacte sobre les poblacions del pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus), tot un símbol nacional. Al continent africà, algunes de les principals víctimes són el voltor del Cap (Gyps coprotheres) i l’aufrany (Neophron percnopterus). A Catalunya, hi ha més de 1.000 models diferents de suports elèctrics amb diferent grau de perillositat per a les aus. L’article publicat a la revista Journal of Wildlife Management confirma la validesa del model predictiu elaborat per l’Equip per avaluar el risc d’electrocució dels suports elèctrics, i també de les mesures de correcció dels punts més perillosos. Segons l’estudi, la perillositat d’un suport depèn del disseny electrotècnic i de l’entorn ambiental on es troba. Si apliquem aquest model predictiu, podem fer correccions més eficients de les línies elèctriques, sense haver d’intervenir en tot el traçat. L’estudi pronostica que modificant el 6 % dels suports de més risc, la mortalitat de les aus es redueix fins a un 70%. L’article revisa més de deu anys de treballs pioners de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB sobre detecció i correcció de suports perillosos, i també d’avaluació de les mesures antielectrocució, en una àrea de 2.100 km2, a la Serralada Prelitoral i Litoral de l’àrea de Barcelona. Per dissenyar el model predictiu, l’Equip ha modelitzat el risc d’electrocució de 3.869 suports elèctrics de diferent perillositat per a les aus. Posteriorment, amb la col·laboració d’empreses elèctriques, s’han aplicat mesures de correcció en els suports de més perillositat predits pel model —en concret, els que contenen fils o parts conductores per damunt dels travessers i que a més se situen en hàbitats o àrees seleccionades especialment per les aus—. L’estudi confirma que les mesures antielectrocució són efectives i redueixen el nombre d’aus electrocutades en l’entorn natural.
Per altra banda, l’article publicat a la revista Bird Conservation International revela que la col·lisió té un efecte més negatiu del que fins ara es pensava sobre espècies amenaçades com l’àliga perdiguera. La col·lisió d’aus amb línies d’energia no és tan coneguda com l’electrocució, i és més difícil de detectar perquè té lloc al llarg de tot el traçat de la línia elèctrica. En aquest treball s’analitzen dades obtingudes en el radioseguiment de poblacions d’àguila perdiguera a les àrees de Barcelona i Tarragona, es presenta un model predictiu per determinar quins són els trams i les línies amb més risc de col·lisió, i es descriu les estratègies més efectives per reduir el nombre d’accidents amb els trams de línies de transport. La topografia del terreny, la direcció de les línies i els traçats ubicats a prop de nius i en àrees molt freqüentades per les aus són factors que incideixen en el risc de col·lisió. Amb aquests treballs, que han rebut el suport de la Fundació Miquel Torres, la Diputació de Barcelona i de les companyies FECSA-ENDESA, Estabanell i Pahisa SA, Electra Caldense SA, i Red Eléctrica de España, S.A., l’Equip aporta unes eines estratègiques al servei d’entitats públiques i privades implicades en la gestió del medi natural en regions afectades per l’impacte del traçat elèctric sobre l’avifauna. Per a més informació:
|
