Escriure el desig. De La Celestina a Maria-Mercè Marçal
Es diu que un dels primers sentits del terme llatí «desiderare» era «deixar de contemplar les estrelles»; d'aquí vingué el sentit moral de «constatar l'absència d'alguna cosa» i, més tard, la idea prospectiva de cercar allò que ens manca. Des del seu inici, tant la literatura com el cinema glorifiquen la força del desig com a llei principal de la conducta humana i com a mesura per a jutjar les persones, fora de tota norma social o moral. Escriure el desig analitza diverses representacions literàries i cinematogràfiques de la tensió entre el jo i l'altre fascinant o terrible, un impuls que s'identifica amb el desig i es materialitza de diverses maneres, des del desig de travessar els límits que ens separen d'aquest altre fins al de posseir-lo o d'anul·lar-lo com a altre. El desig no només és portador de vida i de mort, sinó que a més actua de manera misteriosa i contradictòria. Tots els textos analitzats en aquest llibre coincideixen a qüestionar una concepció del subjecte que el defineix com una entitat estable, no exempta de tensions i tanmateix capaç de dominar les forces que destrueixen la seva unitat i coherència, unes forces que es resumeixen sovint en la categoria del desig. Alguns dels textos proposen implícitament una nova concepció del subjecte, més enllà del conflicte entre el domini i la seva pèrdua fatal, i obren, doncs, la possibilitat de concebre'l d'una altra manera, que implicaria renunciar a la il·lusió d'unitat i d'estabilitat.
ÍNDEX
Obertura: Escriure el desig 9
L'univers del desig 17
La dona, «altre de l'home» 39
La fusió i la mort 73
L'animalitat de la dona 95
De la perversió a l'abjecció 119
L'altre en mi o el desig especular 145
El desig «sota la sorra» 169
Desig i subversió 189
L'amor-altre 211
Coda: Del desig a la comunitat de les amants 237