Enfeitar o ceo / Abillar el cel

Florencio Delgado Gurriarán (1903-1987) és el poeta més destacat de l’exili gallec a Mèxic. Autor de poemes centrats en el cant a la seva comarca de Valdeorras abans de la guerra, la celebració de l’entorn natural cedeix protagonisme al vi com a fruit de la terra i símbol del fluix que circula contínuament del subsol a l’alè vital dels seus habitants. Aquesta concepció de la vida com a immersió en un ecosistema es manifesta també a l’exili i dona lloc als poemes mexicans. Les accions humanes només sorgeixen amb força, durant el parèntesi de la guerra, als cants del Cancioneiro da loita galega (Cançoner de la lluita gallega) de 1943, tant per celebrar l’heroisme de les víctimes, amb la seva rotunda bellesa com la dels arbres caiguts, com per denunciar la bestialització dels botxins.

ÍNDICE / ÍNDEX

Galicia infinda / Galícia infinita   6

Vente, ventiño do norte / Ves venint, ventet del nord   10

Tristura do souto mudo / Tristesa de la muda castanyeda   11

Guerrilleiro / Guerriller   20

Os lobos da xente / Els homes llop   24

Alexandre Bóveda   28

Bocarribeira valdeorresa / Riberal de Valdeorras   30

Os gaiteiros de Montgomery / Els gaiters de Montgomery   34

A galega en París / La gallega a París  36

Paricutín  38

Atotonilco   40

Hai sede na Nova Galicia... / Hi ha set a la Nova Galícia...   42