El passat 1 de novembre va morir a Milà la poeta Alda Merini (1931-2009), una de les veus més destacades de la poesia italiana del segle XX i una de les dones que millor va saber donar veu a la inscripció del desig en el cos. Ja el 1997, el Centre Dona i Literatura va retre homenatge a la seva obra poètica en el curs "El desig en els poemes de dones del segle XX", analitzant com en la poesia de Merini el desig, sempre carnal, es fa text conservant el seu caràcter inefable. Una poesia, la de Merini, que com la mateixa autora va explicar, esdevé "inquieta" quan se la ferma a un espai perquè sempre guarda gelosament un fort vincle amb l'oralitat. Serveixi aquesta breu nota de record de la poeta que es descrivia a si mateixa com "una petita abella enfurida" i que, enfront de les grans dificultats que li va plantejar la vida, va contestar sempre en vers, perquè com ella mateixa va escriure: "el plor dels poetes és només cant".
