(Des)allotjament: habitatges, materialitat i subjectivitat a la literatura dels Estats Units

Aquest projecte analitza com la literatura americana proposa que, en aquells casos on l'ideal d’un espai domèstic aprovat socialment és especialment traumàtic, dolorós, o antagònic a la creació de subjectivitats lliures, és millor optar per dur a terme un procés que Paula Geyh anomena "unhousing", és a dir, un desplaçament cap als marges de les estructures relativament estables de la societat i la desconstrucció d'una subjectivitat sòlida. Si "unhousing" es comprén com un gest de rebuig contra l'acceptació de definicions restrictives, traumàtiques i perjudicials de què s'entén per espai domèstic, llavors és necessari desfer-se, a nivell individual i a nivell cultural, d'idees prèvies per tal de poder construir subjectes més lliures dins del que concebem com a espais domèstics i així crear comunitats més sostenibles, acollidores i, sobretot, habitables. Els textos que formen part del corpus del projecte indiquen que és necessari acabar amb paradigmes antics per tal de poder fomentar l'aparició de noves cases i subjectivitats, de nous vincles i de domesticitats habitables que no estiguin determinades per pràctiques com comprar o tenir en propietat, llogar, o residir en una casa física. Aquests textos veuen el concepte "unhousing" com a solució a un conjunt d'expectatives, requisits i, fins i tot, exigències que responen a la definició hegemònica de casa, llar i pertinença dins la cultura nord-americana. Aquests textos suggereixen, doncs, la necessitat de crear espais que resultin de l'acceptació de la incertesa, que deixin enrere narratives de rigidesa i permanència, i que ens permetin obrir-nos a la comunitat i a experimentar el món d'una manera més àmplia.