Skip to main content

Gènere, imatge i materialitat en la cultura literària de la modernitat (1880s-1930s)

Foto: (c) La Bella Otero, de Reutlinger
Data de inici
01/09/2023
Data de finalització
31/08/2027
Referència
PID2022-137613NB-I00
Institució
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades / Agencia Estatal de Investigación - MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033
Programa
Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2021-2023. Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
MICIN, UE Feder, AEI
Projectes de recerca
IP
Isabel Clúa
(ADHUC-Universidad de Sevilla)
-
Flavie Fouchard
(Universidad de Sevilla)
Equip investigador
Jeannette Acevedo Rivera
California State University, Long Beach
-
Inés Corujo Martín
(NYC College of Technology-City University of New York)
-
Helena González Fernández
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Inmaculada Illanes Ortega
(Universidad de Sevilla)
-
Myriam Mallart Brussosa
(Universitat de Barcelona)
-
Margarita Merbilhaá
(CONICET-Universidad Nacional de La Plata)
-
Vanesa Miseres
(University of Notre Dame)
-
Alba del Pozo García
(ADHUC-University of Leeds)
-
María Teresa Vera-Rojas
(ADHUC-Universitat de les Illes Balears)
-
Jósephine Vodoz
(Université de Lausanne)
Personal en formació predoctoral
Víctor Cansino Arán
(ADHUC-Universidad de Sevilla)
-
Esperanza Hernández Torres
(Universidad de Sevilla)
-
María Naranjo Ruiz
(ADHUC-Universidad de Sevilla)
-
Pilar Navas Almohalla
(Universidad de Sevilla)
Resum

El projecte pretén explorar la interacció entre gènere, imatge i materialitat en la cultura literària de la modernitat —entre les dècades del 1880 al 1930— en l'eix francòfon i iberoamericà amb l'objectiu general d'analitzar el significat dels objectes respecte a l'emancipació de gènere i la dissidència sexual en la modernitat. El caràcter nou del projecte radica a analitzar els discursos, dissidents i hegemònics, sobre gènere i la sexualitat en la premsa cultural, les col·leccions populars i altres formats no canònics (àlbums, etc.) des dels estudis de la materialitat (thing theory i els nous materialismes), amb una perspectiva comparatista i transnacional, que considera explícitament l'èmfasi de la modernitat en la circulació dels textos i autors, i que unida a la idea de novetat, canvi i velocitat, reconfigura els imaginaris hegemònics en un moment de crisi dels imperis i emergència de noves idees de nació.
La hipòtesi central és que la modernitat va lligada a una cultura de l'exhibició caracteritzada per la seva capacitat per a transferir objectes i cossos des dels dominis privats, en els quals s'havien emplaçat anteriorment, a espais cada vegada més oberts i públics on es constitueixen com a vehicles en els quals inscriure i difondre els missatges de poder en la societat. En conseqüència, la literatura reprodueix i produeix aquest complex exhibicionari que vincula la regulació de la identitat moderna a la circulació social dels objectes a partir d'una sèrie de figures recurrents (la consumidora, el dandi, la flapper), objectes (la cotilla, les botes, el bibelot) i pràctiques (el consum i la seva promoció a través de la publicitat, el col·leccionisme) que estan fortament generitzades i en les quals s'articula, en moltes ocasions, la dissidència sexual.

El projecte planteja tres línies temàtiques a fi de cartografiar aquest ús dels objectes:

  1. Objectualitat, desig i dissidència, enfocada a identificar i analitzar la representació dels objectes en el corpus analitzat i reflexionar sobre el seu significat respecte a la modernitat, l'emancipació i la dissidència sexual, amb èmfasi en fenòmens com el consum, la moda o el glamur.
  2. Autoria, gènere i celebritat, enfocada a explorar l'ús dels objectes i la imatge en la configuració de postures autorials que s'aparten de les representacions canòniques i masculines d'autor i gènere.
  3. Estètica del breu, retrat i visibilitat, enfocada a explorar la interacció d'escriptures i estètiques no hegemòniques, utilitzades per autores i autors dissidents en termes de gènere i sexualitat, amb gèneres i suports híbrids que, sovint, tenen un marcat caràcter objectual. 

Objectius

  1. Explorar la dimensió material de la literatura de consum i com condiciona la textualitat (formes breus, models narratius…) i la seva circulació en un context transnacional. 
  2. Explorar la interacció entre la dimensió visual i textual en la cultura literària del període (publicitat, cinema, fotografia… i com s'incorpora al costat del text i/o imprimeix nous formats, llenguatges… a l'expressió literària). 
  3. Analitzar la representació dels objectes en l'obra literària (significat dels objectes respecte la modernitat, l'emancipació i la dissidència sexual), especialment de les escriptores. 
  4. Analitzar el paper del visual i el material (imatge fotogràfica, iconografies autoriales, etc.) en la configuració de l'autoria femenina d'aquest període.
https://www.ub.edu/adhuc/ca/node/5916