Pla de Dinamització Lingüística

1. Introducció

El Pla de normalització lingüística de la Universitat de Barcelona aprovat per la Comissió de Política Lingüística el març de 1989, i difós a tots els càrrecs acadèmics i administratius durant els mesos de juny i setembre de 1989, preveu actuacions sobre dos aspectes de la llengua catalana: el corpus i l’estatus.

1.1 Les actuacions sobre el corpus

Tenen l’objectiu de superar els impediments que, ja sigui per manca de materials adequats, o bé per vacil·lació en alguns punts de la gramàtica, o per falta de coneixements suficients sobre la llengua per part dels universitaris, obstaculitzen el desenvolupament de totes les tasques formals de la UB en la seva llengua pròpia, segons estableixen els seus Estatuts.

Aquesta intervenció sobre el corpus es proposa de cobrir els aspectes següents:

1. L’elaboració dels documents normalitzats necessaris per al funcionament administratiu i de gestió de la UB.
2. L’elaboració de la terminologia científica necessària perquè les assignatures puguin impartir-se en català.
3. La correcció dels documents de gestió —cartes, catàlegs, pressupostos, informes, etc.—, de docència —programes, exàmens, presentació d’assignatures, apunts, etc.— i d’informació —tríptics, presentacions, exposicions, etc.— que permetin presentar la Universitat de Barcelona com l’organisme catalanitzat que ha de ser i, a més, amb una imatge lingüística harmònica i de qualitat.
4. La traducció puntual de documents universitaris, encoratjant, però, els usuaris que redactin directament en català.
5. La formació lingüística del personal universitari dels tres col·lectius: docents, estudiants i PAS, oferint-los cursos adaptats a les necessitats no només de cada col·lectiu sinó de cada bloc d’inscrits.

Els treballs sobre el corpus es realitzaran sobretot a través del Servei de Llengua Catalana de la UB, que comptarà per dur-los a terme no només amb el personal de plantilla que té atribuït sinó també amb col·laboradors procedents fonamentalment de la mateixa Universitat.

Fent una precisió resumida dels punts anteriors, la intervenció en el corpus inclou l’elaboració, correcció, traducció o normalització dels treballs següents:

1. En l’àmbit de la docència:
   1. programes de matèries
   2. bibliografies d’assignatures
   3. guions de temes
   4. apunts de matèries
   5. exàmens
   6. plans de treball teòric i pràctic
   7. terminologies d’assignatures
   8. terminologia de camps d’especialitat
   9. presentació de matèries, cicles o nous ensenyaments.

Els textos originals podran procedir de qualsevol departament de la UB. Les terminologies hauran de ser elaborades pels mateixos professors o estudiants universitaris especialitzats en la matèria científica i comptaran amb la col·laboració i l’assistència de l’SLC.

1. En l’àmbit de la recerca:
   1. Els departaments o directors de línies d’investigació proposaran a l’SLC l’elaboració de les terminologies que els calgui per catalanitzar la recerca. Els treballs en àmbits de punta hauran de comptar necessàriament amb la participació dels especialistes del camp.

1. En l’àmbit de la gestió i l’administració:
   1. documentació administrativa de la Universitat
   2. terminologia i fraseologia administrativa
   3. documents de gestió general i específica: nomenclàtors, guies, fullets informatius, memòries, plans, ordres del dia, textos de convenis, denominació de càrrecs i designacions, etc.

1. En l’àmbit de la informació general i específica:
   1. retolació
   2. anuncis
   3. cartells
   4. actes culturals
   5. actes de presentació, etc.

1.2 Les accions sobre l’estatus de la llengua

Tenen com a objectiu fonamental potenciar al màxim l’ús de la llengua catalana en les situacions formals professionals pròpies (la docència, la recerca, l’administració i gestió i la informació) a fi que esdevingui de manera natural la llengua pròpia de la Universitat de Barcelona.

Per dur a terme aquesta potenciació de la llengua catalana caldrà programar i dur a terme un pla d’accions encaminades a la difusió de la situació lingüística real, de la situació lingüística que els universitaris volen assolir, i dels recursos que la Universitat els ofereix perquè puguin participar en aquest pla de catalanització progressiva.

Les actuacions s’adreçaran als objectius específics següents:

1. Informació i seguiment del Pla de normalització lingüística:
   1. difusió del Pla de normalització
   2. recordatori de la filosofia i dels objectius del Pla de normalització
   3. recollida, anàlisi i difusió de dades sobre la situació lingüística
   4. seguiment del procés de normalització lingüística
   5. seguiment del procés de millorament de la qualitat de la llengua utilitzada
   6. detecció de les necessitats lingüístiques precises dels col·lectius universitaris.

1. Informació sobre els serveis de la UB destinats a la normalització i distribució dels documents elaborats:
   1. difusió dels serveis que s’ofereixen a través de l’SLC
   2. difusió dels materials elaborats
   3. seguiment de la utilització i de l’eficàcia dels recursos
   4. detecció de necessitats tècniques
   5. detecció de necessitats de formació específica
   6. detecció de possibles col·laboradors en la normalització de cara a participar en l’elaboració de recursos.

1. Animació lingüística pròpiament dita:
   1. estimulació de l’extensió de l’ús a través d’accions puntuals: conferències, trobades, publicitat, etc.
   2. implantació de les eines tècniques elaborades, a través d’accions de difusió i d’altres de caràcter participatiu.

El Pla de dinamització lingüística de la Universitat de Barcelona recull el conjunt de totes aquestes accions, juntament amb una exposició dels objectius que es volen assolir, la periodització de les accions i els recursos que s’hi han de destinar.

2. El Pla de dinamització de la Universitat de Barcelona

2.1 Objectius generals

El Pla de dinamització lingüística de la Universitat de Barcelona (PDL) pretén sistematitzar harmònicament les accions encaminades a estimular l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits professionals en què la UB com a organisme i qualsevol dels seus membres, com a professionals dels diversos col·lectius, intervenen: la docència, la recerca, l’administració i la gestió universitàries, la informació i la representació de la Universitat a l’exterior.

2.2 Objectius específics

La Universitat de Barcelona és un organisme de dimensions tan grans que qualsevol acció general que vulgui arribar a tots els universitaris per informar-los, recollir les seves necessitats o avaluar les conseqüències d’alguna actuació, ha de comptar amb una estructura organitzativa important, amb uns objectius ben definits, amb un calendari i amb els recursos que permetin de dur a terme les accions de manera racional, pràctica i seriosa. Ha de comptar també amb un conjunt de criteris de seguiment que permetin avaluar els resultats que s’obtenen de l’aplicació del pla i de reorientar-ne les actuacions, si convé.

2.2.1 Estructura organitzativa

Si un dels primers punts del PDL de la UB és informar els membres de la Universitat que hi ha un Pla de normalització en funcionament i una sèrie d’actuacions previstes per assolir els seus objectius, aquest Pla de dinamització ha de proposar unes formes organitzatives que assegurin que la informació arribarà als membres dels diversos col·lectius universitaris.

Donades les dimensions de la Universitat de Barcelona i la seva complexitat i diversitat organitzatives, el PDL proposa la creació d’una xarxa de dinamització que tingui en compte els elements següents:

1. les divisions administratives: divisions i facultats
2. els col·lectius universitaris: PAS, professorat i estudiants
3. la coordinació amb l’SLC i amb la Comissió de Política Lingüística
4. la flexibilitat organitzativa a cada centre.

La unitat territorial que constitueix la base de la xarxa és el centre (facultat o escola). A cada centre hi ha un nus de la xarxa anomenat comissió de normalització del centre.

Amb la intenció de flexibilitzar l’estructura organitzativa de les comissions i perquè hi intervinguin representants dels diferents col·lectius de les facultats i escoles, es proposa que la comissió de normalització de cada centre adopti l’estructura que més li convingui tenint en compte els diferents col·lectius que el componen.

A títol indicatiu, una comissió òptima hauria d’estar integrada per:

1. el degà o, per delegació, el vicedegà en el cas de les facultats; i el director o, per delegació, el vicedirector a les escoles
2. el cap de la secretaria (o persona que delegui)
3. dos professors (un d’ells pot ser la persona que delegui el degà o el director)
4. dos estudiants
5. un membre del PAS.

La comissió, la presideix el degà o director, o persona que deleguin, del centre respectiu. Cada comissió es reuneix almenys dues vegades per curs.

Les comissions de diferents facultats que formin part de la mateixa divisió poden treballar conjuntament en l’establiment de les línies generals d’actuació i en els objectius específics que comparteixin.

La condició de membre de la Comissió de Política Lingüística (CPL) de la Universitat no és incompatible amb la de membre de la comissió de normalització de la facultat, ans al contrari, els membres de la CPL de la Universitat són membres de la comissió de normalització de la facultat respectiva.

Un representant de cada comissió de normalització, a més del/s membre/s de la comissió de normalització que ja formin part de la CPL, pot assistir a les reunions de la Comissió de Política Lingüística de la Universitat en la qual s’estableixen les línies d’actuació de la UB en matèria de llengua catalana.

La CPL ha d’aprovar els plans d’actuació anuals i els pressupostos de cada comissió de normalització.

La comissió de normalització de cada centre ha de presentar a la CPL l’inventari de les activitats que ha dut a terme.

Cada comissió de normalització s’ha de marcar els objectius específics i les propostes d’actuació parcials que vulgui dur a terme cada curs. També ha de fer un seguiment del resultat de les accions que ja s’hagin realitzat. D’altra banda, ha d’aprovar la distribució del pressupost que li ha atorgat la CPL.

Les diferents comissions s’han de coordinar periòdicament amb els altres nusos de la xarxa de normalització a través del Vicerectorat d’Estudiants. Han d’actuar sota la coordinació tècnica de l’SLC.

A les facultats o centres on ja existeix un nucli consolidat d’universitaris interessat en la dinamització de l’ús del català se’ls reconeixerà la contribució a la normalització lingüística i es mirarà de fer-los esdevenir membres de la comissió de la facultat on actuen.

La comissió de normalització de cada centre ha d’acollir totes les possibles col·laboracions desinteressades per part de qualsevol membre de la col·lectivitat universitària, de cara a dinamitzar l’ús del català.

Cada comissió comptarà amb una mínima infraestructura al deganat o a la direcció del centre, on se centralitzarà la informació que s’haurà de distribuir. Tindrà també una bústia específica per a qüestions de normalització que se situarà al deganat o a la direcció de cada centre. El deganat i la secretaria col·laboraran amb el seu suport material i personal.

La comissió de normalització de cada centre disposarà dels materials elaborats pel Servei de Llengua i els distribuirà dins l’àmbit del centre.

2.2.2 Objectius i responsabilitats de la comissió de normalització de cada facultat

La comissió de cada centre s’ha de responsabilitzar, dins de l’àmbit territorial que li pertoca, de les següents tasques de normalització:

1. Canalitzar informació i recursos
   1. Canalitzar la difusió de les accions de normalització proposades per la Comissió de Política Lingüística i coordinades pel Servei de Llengua Catalana.
   2. Canalitzar la distribució de documents i recursos tècnics elaborats pel Servei de Llengua Catalana.
   3. Canalitzar la difusió dels serveis oferts per l’SLC.

1. Detectar necessitats i proposar actuacions
   1. Detectar els problemes i buits lingüístiques del centre, tant de tipus general com específic.
   2. Proposar un pla anual de treballs que cobreixin les necessitats prioritàries de cada facultat. Aquest projecte serà inclòs als pressupostos del Servei de Llengua Catalana.
   3. Coordinar la recollida de dades periòdica sobre la situació de la llengua a la facultat.
   4. Vehicular la recepció de sol·licituds lingüístiques dels membres d’una facultat encaminades a la normalització de l’ús de la llengua. Aquesta vehiculació no ha d’impedir que qualsevol universitari pugui adreçar-se directament a l’SLC.
   5. Proposar a la Comissió de Política Lingüística les accions i els treballs tècnics que donin resposta a les necessitats detectades a cada centre.
   6. Seguir l’aplicació de les accions de normalització i els indicadors de la qualitat de la llengua.
   7. Canalitzar la col·laboració tècnica d’estudiants amb el Servei de Llengua Catalana per a la realització de treballs tècnics, d’acord amb el Vicerectorat d’Estudiants.
   8. Proposar totes aquelles actuacions que consideri adequades per estimular la normalització lingüística a la facultat.

1. Concretar les fórmules i els canals per aconseguir el finançament de les tasques de normalització.

2.2.3 Actuacions

Un cop aprovat el text del pla per part dels òrgans de govern de la UB, s’iniciarà un pla sistemàtic d’informació destinat a la constitució de la xarxa de normalització.

Amb aquesta finalitat es convocarà a cada centre una sessió per informar del Pla de normalització i de la formació de la xarxa. El president de la CPL, o persona que delegui, la convocarà juntament amb el degà de la facultat. Els estudiants adjunts al Vicerectorat hi convocaran els estudiants. De cada sessió en sortiran els responsables del nus de la xarxa que constituiran la comissió de normalització del centre.

El degà els posarà a la seva disposició l’espai i la bústia que es preveu que tingui cada comissió.

Constituïda la comissió, l’SLC li donarà els materials de normalització de què disposa. Cada comissió proposarà un pla d’actuacions de difusió dels materials i començarà a analitzar les necessitats lingüístiques prioritàries del centre. L’SLC li fornirà els documents de recollida de les dades.