Hospital-Biblioteca de Catalunya

Deveu pensar: i aquest títol? Què vol dir un hospital i una biblioteca a la vegada? Estaré encantada d’explicar-vos-ho, però mentrestant, us explico emocionada l’activitat que vam fer l’altre dia amb el CATclub.

La primera en arribar, ben puntual (com sempre), va ser la Marta.

Vam trobar-nos a la Creu del pati de l’antic Hospital de la Santa Creu. Sí, antic, perquè fa vuitanta anys es va convertir en la Biblioteca de Catalunya. Mentre esperàvem els altres, contemplàvem les tres naus gòtiques que ens envoltaven: llevant, tramuntana, ponent. Quina preciositat!

Vam pujar unes escales i, a partir d’aquí, vam començar la ruta. La Carina, la nostra infermera-bibliotecària, ens va explicar, davant d’una maqueta, tot el recorregut i les diferents funcions del conjunt d’edificis al llarg de la història.

També vam poder veure les fitxes que es feien en paper encara a principis dels anys noranta: que interessant i curiós!

Però això no és tot, el fons de la biblioteca no només és de llibres i revistes, també hi trobem altres documents, com ara enregistraments en discos i CD, col·leccions d’exlibris, de caplletres i portades medievals i modernes, de rotlles de pianola, de partitures, de digitacions de guitarra…

A més a més, vam poder tafanejar les fitxes i les bobines d’enregistraments musicals de Ràdio Barcelona… Fins i tot fitxes de cançons en català prohibides durant el franquisme! Tan prohibides com l’activitat de la setmana que ve… Bé, no m’avançaré, però estigueu atents al correu, que no us la podeu perdre.

I de sobte, ens vam parar davant d’una porta. La Carina ens va avisar que estàvem a punt d’entrar a la sala on portaven als malalts d’urgències en aquella època, i que aquí és on van portar a Gaudí quan va ser atropellat per un tramvia. El més curiós és que el van portar en aquest hospital, considerat un «hospital de pobres» perquè no l’havien reconegut. Va ser molt impactant: passejar per la sala i observar una foto del llit on va morir el gran arquitecte (gairebé convertit en un sant!).

Quan pensàvem que ja no ens podia sorprendre més, vam arribar a la sala Cervantina, amb tot de primeres edicions de les obres de Cervantes (però ben amagades) i moltíssims volums més sobre l’autor i l’obra, una donació del bibliòfil Isidre Bonsoms Sicart. Les cares d’admiració no es podien amagar.

I sabeu que? Mentre observàvem una còpia del famós mapamundi de Juan de la Cosa, vam escoltar una música… I és que els dijous, quan tanquen la biblioteca, hi fan concerts!

La visita va ser espectacular, gràcies a la Carina, la nostra «infermera», però també per tots els estudiants que van venir, que van fer una visita divertidíssima.