Una d’actualitat

Dijous 23 de novembre del 2023. Tarda de tardor esplèndida. I tarda d’activitat del CATclub. Per als qui no en sigueu habituals, el CATclub és, resumint, un espai de trobada d’estudiants internacionals de la UB que estudien català amb estudiants locals que els donen un cop de mà. Aquest espai, però, és en molts llocs diferents, i avui serà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a l’exposició del World Press Photo.

El primer estudiant amb qui em trobo és el Justo. Quedem a l’andana de l’estació de metro convinguda, en un lloc que tots dos coneixem, i anem junts cap al centre. Sortim a Catalunya i, mentre baixem per les Rambles, li vaig fent el relat de tot el que veiem, de la pel·lícula de les Rambles, com en aquella novel·la de Marsé. Parlem de l’espai i del temps: el Justo és físic, i jo soc un traductor que ha traduït un parell de llibres de divulgació sobre física i soc capaç d’aguantar-li un parell d’assalts en una conversa sobre el tema. Al tercer concepte que treu, em deixa KO. Parlem també de percepcions: del moviment, de la direcció, de la distància, del so, del tacte, de la vista…

Quan girem a la dreta per agafar Elisabets, faig un pensament: és un carrer orientat de ple a ponent i la llum del sol a aquesta hora hi entra ben bé com si estigués canalitzada. Ho comento al Justo i, de la conversa, en surt un altre pensament: la llum no es percep només amb els ulls, sinó amb el cos sencer. Ve després un acudit de físics que em diu el Justo quan li dic que la llum que entra per un extrem del carrer Elisabets és encegadora: «Jo no la veig, però en noto la massa». (Nota per als no iniciats: tot i que, en física, la llum és matèria, no té massa.)

Arribem a la plaça dels Àngels. Li descric la blancor del Macba. Pugem per Montalegre i entrem al pati del CCCB. Al cap d’una mica comencen a arribar la resta d’estudiants.

Després d’haver estat, la setmana anterior, al Museu d’Història de Catalunya, avui, amb l’exposició dels treballs presentats al concurs de World Press Photo, toca un bany d’actualitat. World Press Photo és una entitat sense ànim de lucre que, entre altres coses, es proposa dignificar la feina dels fotoperiodistes i difondre’n el seu valor, la seva transcendència en el món d’avui dia. Per tant, WPP és fotoperiodisme i actualitat d’arreu del món. L’exposició a Barcelona del concurs de WPP està organitzada per la Fundació Photographic Social Vision. Un dels objectius de la Fundació és ensenyar a interpretar i analitzar les imatges que ens arriben d’arreu del món i d’aquí ve que organitzin no només l’exposició sinó també visites guiades. En el nostre cas, se’n van sortir: després d’haver recorregut l’exposició i haver escoltat les explicacions, les reflexions i l’anàlisi del nostre guia, la nostra manera d’observar les imatges que veiem a la premsa i als mitjans en general ha canviat. Dèiem que WPP és fotoperiodisme i actualitat d’arreu del món i els estudiants del CATclub són també d’arreu del món. L’actualitat no és només conflictes i guerres, però sí que hi tenen un espai destacat. I després de recórrer l’exposició vam arribar a un dels conflictes que ens toca més de prop: la guerra d’Ucraïna. Tan de prop que, de fet, una de les estudiants del grup en va haver de fugir…